miniatura|Fotografia d'una mesa electoral a Vigo, Galícia (2007) Les eleccions a Espanya presenten una diversitat de sistemes electorals per a les administracions públiques. Aquestes han de ser fetes per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret per part de la ciutadania i han de ser per sufragi indirecte per part de regidors i els parlamentaris autonòmics per a elegir senadors.
Els sistemes electorals són els següents: Sistema electoral del Congrés dels Diputats Sistema electoral del Senat d'Espanya Sistema electoral dels municipis Sistemes electorals de les Assemblees de les Comunitats Autònomes Sistema electoral de les diputacions provincials Sistema electoral dels cabildos insulars Sistema electoral de les Juntes Generals d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa Sistema electoral del Parlament Europeu
La norma que regula el calendari de les eleccions és la Llei per a la Reforma Política (15 de desembre de 1976).
Història del sistema electoral espanyol
El primer sistema electoral va ser establit a Espanya amb la instrucció d'1 de gener de 1810, la primera llei electoral. La instrucció establia el mecanisme d'elecció per sufragi, desenvolupant el sistema polític de les Corts, establit amb el decret de 22 de maig de 1809. Les Corts representarien legalment la Monarquia espanyola. Aquest canvi polític va estar motivat per la Revolució Francesa amb el naixement de l'Estat liberal.
La universalitat del sufragi a Espanya ha sigut considerada una ficció constant en la història d'Espanya per part d', segons diu el 1990. Anys després, explica basant-se en diversos estudis empírics que el sistema electoral espanyol actual està dissenyat de manera que beneficia a les elits governants del partit d'Unió de Centre Democràtic.
Fases del procés electoral frame|Esquema de les principals fases de les eleccions a Espanya (1978-), basat en El procés electoral espanyol és el conjunt d'operacions que fan possible que se celebren eleccions a Espanya, des de la convocatòria d'eleccions fins a la proclamació dels candidats elegits i les resolucions dels tribunals dels recursos electorals. La normativa que regula el procés electoral consisteix en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny del Règim Electoral General (LOREG) i les seues modificacions (Llei Orgànica 1/1987 i Llei Orgànica 8/1991).
Convocatòria d'eleccions El vint-i-cinquè dia abans de la finalització del mandat de les Corts Generals, les assemblees legislatives autonòmiques i les Corporacions Locals o abans a causa d'una dissolució anticipada s'expedeix un decret que estableix la data de la celebració d'eleccions. Aquesta data ha de celebrar-se entre el dia cinquantè i seixantè des del dia de la convocatòria. Així estableix l'art. 42 LOREG.
La data de celebració de les eleccions està condicionada per la llei segons el tipus d'eleccions.
54 dies abans de celebrar les eleccions es dissolen les cambres.
Presentació i proclamació de candidats Els grups polítics que poden tindre representants a ser elegits són: partits polítics, federacions polítiques, coalicions polítiques i agrupacions d'electors (art. 44.1 LOREG). Aquests últims necessiten un determinat nombre de signatures com a aval a cada circumscripció electoral on volen presentar una candidatura.
Els grups polítics que volen poder ser elegits elegeixen un representant davant l'administració electoral. Aquesta persona gestiona els tràmits administratius i rep dels candidats un apoderament general per a actuar en procediment judicial sobre les eleccions (art. 43 LOREG).
Els partits i federacions que formen coalició han de comunicar-ho a la Junta Electoral competent en el termini de deu dies des de la convocatòria. La candidatura d'aquestes coalicions ha de ser presentada de manera conjunta a les circumscripcions on es presente.
Els candidats es presenten a la Junta Electoral competent entre el dies quinzè i vintè des de la convocatòria. Quan es presenten llistes, aquestes han de tindre tants candidats com càrrecs a elegir més tres suplents, important l'ordre. Junt al nom de cada persona candidata es pot indicar la condició de si és independent o, en cas de les coalicions, a quin partit pertany. Una vegada presentades, les candidatures no poden ser modificades. (art. 7, 45, 46.3 i 48 LOREG) El dia vint-i-dosè després de la convocatòria es publiquen les candidatures. Si es creu que hi ha una irregularitat, es comunica al representant de la candidatura perquè ho corregisca en els dos dies després i amb un termini de 48 hores es poden corregir. Si els candidats compleixen els requeriments establits a l'art. 46 LOREG el vint-i-setè dia posterior a la convocatòria, es publiquen el dia vint-i-vuitè postconvocatòria.
Amb un termini de dos dies a partir de la proclamació, es poden presentar recursos al jutjat del contenciós-administratiu contra aquesta. La resolució judicial ha de ser citada en els dos dies després de la presentació del recurs i és inapel·lable, podent presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional presentable en dos dies. El Tribunal Constitucional ha de resoldre'l en els tres dies següents.
Campanya Es poden fer donar dos tipus de campanyes: les campanyes institucionals i les campanyes electorals.
La campanya institucional ha de ser informativa i ha d'incentivar la participació, sense influir en l'orientació de la votació (art. 50.1 LOREG).
La campanya electoral és el conjunt d'activitats fetes pels grups polítics per captar vots (art. 50.2 LOREG). Aquesta comença el trenta-vuitè dia postconvocatòria podent durar 15 dies mínim i vint-i-u dies màxim, acabant a les zero hores del dia anterior a la votació. Els actes de campanya estan prohibits entre la convocatòria i l'inici del període i després de la finalització del període.
Cap persona jurídica que no siguen els grups polítics pot fer campanya des de la data de convocatòria d'eleccions. Tenen prohibit fer cap campanya electoral als membres en actiu de les Forces Armades, Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, jutges, magistrats, fiscals i membres de les Juntes Electorals (art. 52 LOREG).
Actes públics i publicitat Els actes públics estan regulats per la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. Les Juntes Electorals Provincials tenen l'autoritat en aquestes reunions, de manera que les Juntes informen a l'autoritat governativa de les reunions de les convocatòries de reunions que els han sigut comunicades.
Per a aquests actes públics, els ajuntaments han de cedir locals oficials i llocs públics d'ús gratuït per a celebrar-los. Les Juntes Electorals de Zona atribueixen els locals i llocs disponibles segons les sol·licituds que reben seguint el criteri d'igualtat d'oportunitats i de manera subsidiària, donant preferència als partits que tenien major nombre de vots en les últimes eleccions a la mateixa circumscripció (art. 54 i 57 LOREG).
Els cartells poden ser col·locats als espais comercials autoritzats i als llocs reservats de manera obligatòria pels ajuntaments, repartits equitativament entre les candidatures per la Junta Electoral de Zona.
Els mitjans de comunicació privats poden ser contractats pels grups polítics per a inserir-hi publicitat sense que hi puga haver discriminació en qüestió d'inclusió, tarifa o ubicació. Les tarifes per a publicitat electoral no poden ser superiors a les tarifes vigents per a publicitat comercial (art. 58 LOREG).
L'enviament per correu postal de publicitat té una tarifa especial fixada per Ordre Ministerial (art. 59 LOREG). A partir de 2019, els electors poden demanar al Cens electoral si no volen rebre publicitat electoral per correu.
En les emissores públiques de ràdio i televisió, durant el període de campanya, els grups polítics tenen dret a espais gratuïts de publicitat electoral. No poden tindre aquests espais pagant (art. 60 LOREG) i estan distribuïts segons el nombre de vots obtinguts en els eleccions anteriors seguint els següents barems: Grups polítics amb candidats en més del 75% de les circumscripcions del territori on es difon el mitjà: 10 minuts per als qui no tingueren representació, no concorregueren o no tingueren el 5% del total de vots vàlids a les circumscripcions. 20 minuts per als qui arribaren al 5% de vots vàlids i qui obtingueren el 20% del total dels vots. 30 minuts per als qui obtingueren més del 20% del total de vots. Els grups polítics amb candidats en menys del 75% de les circumscripcions del territori on es difon el mitjà disposen de 10 minuts d'emissió en la programació general dels mitjans nacionals si obtingueren en les eleccions anteriors més del 20% dels vots emesos en l'àmbit d'una Comunitat Autònoma.
Aquesta distribució recau en la Junta Electoral Central. La proposta la presenta una Comissió de Ràdio i Televisió, formada per un representant de cada grup polític que concurreix a les eleccions i compte amb representació al Congrés dels Diputats. Els vots dels representants estan ponderats segons el nombre de vots segons la composició de la Cambra.
Per a determinar l'hora i l'ordre d'emissió dels espais de propaganda electoral, la Junta Electoral Central té en compte les preferències dels partits segons el nombre de vots obtinguts en les eleccions anteriors del mateix àmbit.
La llei orgànica 2/1988, de 3 de maig, estableix que l'Administració Electoral controla la publicitat electoral a les televisions privades: Les emissores de televisió privada objecte de concessió no podran tindre contractades els espais de publicitat. Les emissores de televisió privada objecte de concessió han de tindre garantides per part de les Juntes Electorals el respecte pel pluralisme i els valors d'igualtat.
Meses electorals Entre el vint-i-cinquè i vint-i-novè dia posterior a la convocatòria es fa el sorteig per al nomenament del President i les Vocals de la mesa electoral. Aquest sorteig el fa l'ajuntament sota la supervisió de les Juntes Electorals de la Zona. Els consistoris notifiquen personalment a les persones qui els haja tocat tres dies després del sorteig i si són notificats massa tard, no invalida el resultat del sorteig. Alguns ajuntaments ho publiquen als seus llocs web.
A les 8:00 del dia de la votació, es reuneixen al local assignat el president i els vocals de la mesa més els suplents. Si falla el president, és substituït per aquest ordre: el primer suplent, el segon, el primer vocal i el segon vocal. Si falla un vocal, és substituït pel seu suplent.
Solament es constitueix la mesa si hi ha un president i dos vocals. Si no ocorre així, l'autoritat governativa avisa per correu certificat a la Junta de Zona i aquesta designa lliurement les persones que seran i informa al Ministeri fiscal perquè aclarisca la responsabilitat penal dels membres o substituts de la Mesa que no acudiren.
Si una hora abans de la votació no s'haguera pogut constituir la mesa, la Junta Electoral de Zona convocaria una nova votació en els dos dies següents.
Entre les 8:00 i les 8:30, el president i els vocals són recipients de les acreditacions dels interventors i les confronten amb els talons que han d'haver rebut de la Junta Electoral de Zona. "Si hi haguera dubtes sobre la identitat dels interventors o l'autenticitat de les acreditacions, el president els donarà possessió si així ho exigeixen, però pot consignar en l'Acta la seua reserva per a un aclariment posterior". Si es presenten més de dos interventors per a una mateixa candidatura, el president solament dona possessió als dos primers a arribar amb acreditacions. Els talons del president han d'unir-se a l'expedient electoral. Si no els té, els adjuntaria quan acabara l'escrutini.
Si un interventor es presenta més tard que les 8:30, no pot prendre possessió del càrrec però sí votar a la Mesa.