Les dones de Croàcia són dones nascudes, que viuen o provenen de Croàcia. El rol de gènere, la condició femenina i els drets de les dones a Croàcia han evolucionat al llarg de la història croata a un estat d'igualtat de gènere substancial i d'igualtat social en la cultura croata moderna.
L'índex de desigualtat de gènere per al 2013 es va fixar en 0,172 (en la 33a posició en 152 països), mentre que les dones parlamentàries van assolir el 23,8% del total. La taxa d'ocupació d'acord amb Eurostat arriba el 2014 exactament a 505 del total ocupat. El Global Gender Gap Report (Informe del biaix de gènere global) per al 2013 s'estableix en 0,7069 (a la 49a posició de 144 països).
Demografia miniatura|esquerra|Dones croates amb el vestit tradicional Segons el cens de 2011 de Croàcia, al país hi havia 2.218.554 dones d'un total de 4.284.889 habitants (el 51,7%).
La proporció de gènere és d'1,06 homes per dona (des del naixement fins als 14 anys) i 0,99 homes per dona (entre 15 i 64 anys); mentre que a partir dels 64 anys l'índex és de 0,64 homes per dona. La proporció per a la població total és de 0,93 homes per dona. L'esperança de vida de les dones a Croàcia és de 80,1 anys (segons estimacions del 2012).
El 2009 es van registrar 44.577 naixements (22.877 nens i 21.700 nenes). Gairebé totes aquestes parts s'han realitzat en instal·lacions mèdiques especialitzades; només 34 naixements s'han verificat en un altre lloc. A partir del nombre total, 38.809 van néixer dins de la institució matrimonial o dins dels 300 dies posteriors al final del matrimoni. L'edat mitjana de les mares que tenen el seu primer fill és de 27 anys i 5 mesos.
La taxa de fecunditat general (és a dir, el nombre de naixements per cada 1.000 dones d'entre 15 i 49 anys) és de 42,9, amb una taxa d'edat específica superior a 101,0 per milió per a dones d'edats compreses entre 25 i 29 anys.
El 2014, hi havia 1.342.000 d'empleats, dels quals el 46% eren dones.Ostroški, Ljiljana, ed. (Desembre de 2015). Statistical Yearbook of the Republic of Croatia 2015 . Statistical Yearbook of the Republic of Croatia (en croat i en anglès). 47. Zagreb: Croatian Bureau of Statistics. p. 148. ISSN 1333-3305.
El 2013, la principal causa de mort per a dones eren les malalties del sistema circulatori (54,3%), seguida del càncer (23,6%). Altres causes significatives de mort són els accidents, intoxicacions accidentals i altres causes externes (4,3%), malalties del sistema respiratori (3,5%), malalties del sistema digestiu (3,3%) i malalties endocrines, nutricionals i metabòliques (2,8%).Croatia Yearbook 2015 pag. 124. ISSN 1333-3305
Estatus legal La igualtat de gènere és una part integrant de l'article 3 de la constitució croata.
Des del 2003 hi ha un mediador de gènere i una oficina per a la igualtat de gènere.
El sufragi femení es va introduir quan la República Federal Socialista de Iugoslàvia va ser establerta el 1945.
Croates històriques rellevants La història del país registra diverses dones de considerable importància: +50pxJelena Nelipčić (? - 1422), reina del Regne de Bòsnia.50pxBeatriu de Frangipan (Beatrica Frankopan) (1480-1510), noble i, per matrimoni, va heretar el Castello de Corvino.50pxKatarina Zrinska (1625-1673), també part de la família Frangipan, era una noble que va ser recordada com a mecenes de les arts, escriptora i patriota. La seva filla, Ilona Zrínyi (Jelena Zrinska) (1643-1703), és considerada una heroïna nacional.50pxDora Pejačević (1885-1923), compositora que va introduir la cançó orquestral en la música croata.50pxIvana Brlić-Mažuranić (1874-1938), és recordada com la millor escriptora croata de literatura infantil.50pxSlava Raškaj (1877-1906), pintora considerada com la millor aquarel·lista croata de finals del segle i principis del .50pxSavka Dabčević-Kučar (1923-2009), es va convertir en una de les polítiques croates més influents durant el període comunista, convertint-se en el cinquè dels primers ministres de Croàcia i la primera dona que va assumir aquest càrrec.50pxKolinda Grabar-Kitarović (1968), política i Presidenta de Croàcia d'ençà el 19 febrer 2015. És la primera dona que ha estat elegida presidenta de la república des de la independència del país, així com la més jove en ostentar el càrrec.
Croates destacades 50px Cvijeta Zuzorić (Flora Zuzzori) (1552-1648), poetessa lírica. 50px Dragojla Jarnević (1813-1875), poetessa i professora. 50px Jelica Belović-Bernadzikowska (1870-1946), etnògrafa, periodista, escriptora i feminista. 50px Marija Jurić Zagorka (1873-1957), periodista i escriptora. 50px Jelena Dorotka (1876-1965), pintora del cubisme. 50px Vera Nikolić Podrinska (1886-1972), pintora. 50px Mira Klobučar (1888-1956), pintora. 50px Stella Skopal (1904-1992), escultora. 50px Ivana Tomljenović-Meller (1906-1988), grafista. 50px Tina Morpurgo (1907-1944), pintora. 50px Marta Ehrlich (1910-1980), pintora. 50px Nada Klaić (1920-1988), historiadora especialitzada en l'Edat Mitjana. 50px Eva Fischer (1920-2015), pintora i gravadora. 50px Vesna Parun (1922-2010), poetessa. 50px Vera Fischer (1925-2009), escultora. 50px Vera Dajht-Kralj (1928-2014), escultora. 50px Marija Ujević-Galetović (1933), escultora. 50px Heddy Kun (1936), pintora. 50px Živa Kraus (1945), pintora. 50px Slavenka Drakulić (1949), escriptora i periodista. 50px Sanja Iveković (1949), fotògrafa, escultora i artista d'instal·lacions. 50px Dubravka Ugrešić (1949), escriptora de novel·les, relats curts i assajos. 50px Ingeborg Fülepp (1952), artista, educadora i productora de cinema. 50px Nina Ivančić (1953), pintora contemporània i educadora. Stanka Gjurić (1956), poetessa, assagista, actriu, realitzadora i ex-model. 50px Višnja Starešina (1960), periodista, publicista i directora de pel·lícules documentals. 50px Sibila Petlevski (1964), escriptora de prosa, poetessa, dramaturga i professora. 50px Andreja Kulunčić (1968), artista contemporània. Helena Bulaja (1971), artista multimèdia i directora. 50px Fani Stipković (1982), periodista i presentadora de televisió. 50px Kristina Šundov (1986), futbolista internacional. 50px Sandra Žigić (1988), futbolista internacional. 50px Iva Landeka (1989), futbolista internacional. 50px Katarina Kolar (1989), futbolista internacional.
Referències
Vegeu també Front antifeixista femení de Croàcia (Antifašistički front žena Hrvatske, AFŽ)
Enllaços externs
Croàcia Característiques de la dona típica croata Croàcia i les noies croates
Croacia Categoria:Croàcia