fou un advocat català i alcalde major de Barcelona. Fill de Francesca de Cubells i de Felip Dalmau, es formà en dret civil i canònic a la Universitat de Cervera, on obtingué els graus de batxiller i llicenciat.
El 1794 fou admès com a advocat de l'Audiència i dels Reials Consells. Exercí càrrecs jurídics a la Seu d’Urgell i, durant la guerra contra França, serví com a capità de miquelets a Puigcerdà. Després de perdre les propietats arran de l’ocupació francesa, Carles IV el nomenà alcalde major de Quesada (1799).
El 1806 fou nomenat alcalde major de Barcelona, càrrec que abandonà el 1808 per l’ocupació napoleònica. Posteriorment exercí com a alcalde major de València (1810), i el 1814 es reincorporà a Barcelona, enmig de controvèrsies polítiques, fins al 1818. En el període final ocupà diversos destins judicials i administratius, amb nomenaments i litigis no culminats, abans de la seva mort el 1841.
Referències
Vegeu també Llista d'Alcaldes majors de Barcelona 1719-1834
Categoria:Urgellencs de la Seu d'Urgell Categoria:Advocats catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Barcelona