LEsglésia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es començà a construir a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agustí (Segle XIII).

A partir de l'any 1256, data fundacional de la ciutat d'Alcoi, la vila anà creixent darrere el seu recinte emmurallat. El que no era més que unes alqueries disseminades, va passar a convertir-se en un nucli murallat dominat per un castell situat en la zona de l'actual plaça d'Espanya i plaça de Dins.

En aquest context, en la zona dels carrers Verge Maria i Sant Miquel es va construir el primitiu temple de Santa Maria (hui en dia conegut com a antic edifici de l'hospital), que en la seua història ha albergat una caserna de la guàrdia civil, l'escola d'arts i oficis, entre altres i futura seu del palau de justícia que conserva restes romàniques considerades d'entre les més meridionals de la península Ibèrica.

En les primeres dècades del es decidix dotar a Alcoi d'un temple de major capacitat i magnificència, i es decidix el seu trasllat a la zona més alta confrontant amb el convent castell de Sant Agustí (Segle XIV).

El temple va conèixer la seua època de major esplendor a finals del , gràcies a la gran activitat artística en la ciutat a causa del mecenatge dels grans empresaris locals de la llana, paper o siderúrgia entre altres que col·loquen a Alcoi com a primera ciutat industrial del País Valencià i puntera a nivell estatal. Va conèixer l'ampliació de la ciutat quedant d'esquena al nou nucli principal d'aquesta.

Començada la guerra civil, patix actes vandàlics i el temple passa a ser de propietat municipal, inexplicablement, es decidix la seua demolició.

En finalitzar la guerra per a escarni dels perdedors i mostra del suport mutu de l'església i els sublevats,Rigoberto Doménech Valls, doctor en teologia i dret canònic (Alcoi 1870 - Saragossa 1955) bisbe de Mallorca i arquebisbe de Saragossa. Signa la carta que atorga el caràcter de santa croada al colp d'estat feixista del general Franco. Alcoi, Guia Interactiva, Alcoi, Liquid Multimèdia, 1998. en plena època de carestia i de postguerra, es decidix alçar un nou temple a semblança de l'anterior. Paradoxalment la seua construcció junt amb la del temple de Sant Maure (també de grans dimensions) va ser font de riquesa i de revitalització per a part de l'economia local.

El seu campanar, junt amb el pont de Sant Jordi,El pont de Sant Jordi en gran manera identifica a la ciutat. Es va inaugurar en 1931 i s'alça sobre el riu Riquer, el qual junt amb el riu Molinar, fan nàixer el riu Serpis, que desemboca a Gandia. El Pont de Sant Jordi va ser tota una revolució urbanística per a Alcoi, ja que va comportar el desenvolupament de la zona de l'Eixample, una àrea urbana nova que va permetre en el primer terç del segle XX fer créixer la ciutat més enllà dels límits tradicionals. El pont de Sant Jordi és el de major monumentalitat de què componen el paisatge urbà alcoià. Alcoi, Viquipèdia. és l'edifici més simbòlic de la ciutat i ha donat nom a una pastisseria (amb les seues pelaïlles), una farmàcia,Laboratori de El Campanar una cafeteria, entre d'altres, i inclús a una marca d'olives farcides d'una empresa no local.

Emplaçament miniatura|Santa Maria de nit Està situat en el que va ser la part alta de l'Alcoi antic. A causa dels eixamples de la població ha quedat d'esquena a l'actual centre d'Alcoi donant la seua façana principal a l'Alcoi antic (Placeta del fossar) mentre la façana posterior dona a la Plaça d'Espanya.

Els inicis i començament de les obres El dia 19 de març de 1723 es va acordar la seua construcció en reunió presidida pel Sr. Capellà el senyor Pere Roca davall la invocació de la Nativitat de la Mare de Déu.La Nativitat de la Mare de Déu se celebra el 8 de setembre

El 13 de juny de 1724 s'establix el compromís amb el mestre d'obres Josep Vilar, de València, obligant-li a alçar la parròquia i campanar d'acord amb el plànol de l'arquitecte Manuel Blasco, sent el seu cost vint mil lliures, corrent els materials a càrrec del mestre d'obres i el seu trasllat a peu d'obra i preparació del solar a càrrec dels electes (persones que havien d'intervindre directament en la realització de l'obra), tot açò establit per mitjà d'acta certificada per l'escrivà públic Vicent Pellicer'.

El dia 27 de maig de 1725 es col·loca la primera pedra. Esta és de jade amb l'Escut Reial i el de la Vila, el Nom de Maria, el Copó amb tres formes i els quatre patronsDe l'època. de la Vila.

Després de la mort de Josep Vilar en 1750 les obres es van veure paralitzades fins que passen a les mans del mestre Vicent Vilar. En 1759 es va començar a cobrir la volta de la nau central.

En 1764 es col·loquen els penells de la cúpula i del campanar. Eixe mateix any es compren a València 9000 teules envernissades per a la cúpula.

En 1765 es construïxen les 10 cúpules de les capelles laterals i des de Saragossa es porta l'alabastre per a les finestres i llanternons.

Les primeres decoracions Les escultures de pedra de la façana principal eren de Tomàs Llorens, fill de l'arquitecte del mateix nom. De Vicent Leal, fuster, les portes exteriors i de Joaquim Verdú, tallista, l'adorn i relleu del temple.

Es donava fi a l'obra de l'edifici i decorat de la cúpula en 1767. En la cúpula figuraven les imatges del Jesuset del Miracle, Sant Jordi, Sant Maure i Sant Roc, Sant Gregori, Sant Sebastià, Sant Antoni Abat i Sant CristòfolVal la pena recordar que encara que el principal sant patró de la ciutat d'Alcoi és Sant Jordi, també ho són la qual cosa és poc coneguda: Sant Sebastià, Sant Antoni Abat, Sant Cristòfol, els Sants Abdón i Senén, Sant Roc, Sant Maur, Sant Gregori d'Òstia i la Mare de Déu dels Lliris. Jordi Linares.- De Sants i Patrons en els medallons, en les petxines els quatre EvangelistesMateu, Marc, Lluc i Joan tot això pintat pel pintor alcoià Joaquim Pérez (Juan Pérez en la guia d'Alcoi de Remigio Vicedo). Al juny de 1768 es traslladen les campanes de l'antiga església. El 22 de setembre de 1768 el temple va ser solemnement beneït.

En 1769 es construïx l'altar de Sant Miquel, reformat en 1779 i en 1812. Es construïx un altar en la capella de la Comunió a càrrec de la confraria de la Mare de Déu del Rosari. En 1772 es realitza un retaule per al Natzaré, en 1774 el retaule de Sant Francesc de Sales i Sant Simó (més tard Sant Jordi i Sant Francesc de Sales). En 1778 s'acaba l'altar de Sant Judes Tadeu, es realitza l'altar de la Mare de Déu del Pilar i la confraria de la Mare de Déu del Sufragi i Beneïdes Ànimes del Purgatori acaba una capella.

Van transcórrer 31 anys per a poder realitzar les obres de l'altar major i l'orgue davant de la falta de fons i diverses peticions al Fiscal del Consell de Castella per a poder realitzar col·lectes per a sufragar els costos, ja que estes estaven prohibides. El Consell de Castella era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XVIII), que es definix com polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells. En els primers anys es va improvisar un retaule amb uns llenços pintats i el culte era acompanyat per un orgue portàtil.

El 3 d'octubre de 1803 es va posar la primera pedra del tabernacle, sent finalitzat a finals de l'any 1812 junt amb les pintures del presbiteri en plena ocupació francesa.El Baró de la Rouelle, coronel napoleònic i governador d'Alcoi no volia que s'atribuïra a l'estada de la guarnició francesa la suspensió de les obres i va prestar tot el seu suport i influència en favor d'aquestes. L'arquitecte va ser En Joan Carbonell; la part de talla va estar a càrrec de Josep i Francesc Pérez encarregant-se Joaquim Oliet dels llenços murals i els frescos de la volta i de la testera,Part anterior i principal d'una sala. les estàtues les va realitzar Robert Albors; tallista, Ignasi Castell; Miquel Nebot, marbrista i Pascual Gisbert, fuster.

Incendi i primera reconstrucció miniatura|esquerra|Espai reservat per a decoració d'una de les portes laterals La nit del 22 d'agost de 1880, l'altar de Sant Judes Tadeu va patir un incendi que el va carbonitzar completament, i va destruir completament el decorat del temple i ennegrir gran part dels murs. Fins a l'any 1887 (any en què comencen a desprendre's els adorns de la cúpula) no s'inicien les obres de restauració a causa del còlera i la crisi econòmica. A l'agost de 1887 Francesc Laporta Valor inicia a l'oli "l'apoteosi de la Santíssima Mare de Déu" que va concloure en 1890 i va perdurar fins a 1937 en la cúpula de l'església.

En 1898 es decidix que la resta de la restauració siga realitzat per En Joaquín Arnau, Acadèmic de la de Belles Arts de València. El projecte planteja fer del temple un exemple arquitectònic, de l'ordre compost i estil neorenaixentista. S'eliminen tots els elements xoriguerescosJosé Benito Churiguera (Madrid 1665-1725) fou un arquitecte i escultor espanyol. El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispànic tardà coneguda com a xoriguerisme, bé que aquest artista no en fou pas precisament el conreador més fervent. "Arte Churrigueresco" en Arte España. es canvia l'estructura dels pedestals i s'estrien les pilastres. L'estuc emprat utilitzava una combinació de blanc, rosa i blau. S'inicien els treballs el 18 de juny de 1899 per la part del creuer de l'EvangeliEn la litúrgia anterior al Concili Vaticà II el costat Nord (esquerra de l'assemblea) és el de l'Evangeli. que finalitzen el 30 de setembre de 1900. En Arturo Mélida y Alinari va pintar set frescos sobre assumptes religiosos alcoians i els misteris i símbols de la Santíssima Mare de Déu titular del temple. En un mur lateral "Sant Jordi presentat a Dioclecià" per a ser sentenciat a mort i en l'altre "Sant Jordi sobre els murs d'Alcoi".L'origen del patronatge de Sant Jordi, al qual la tradició atribueix la seua cèlica defensa de la ciutat, en ocasió de l'atac àrab a Alcoi i la batalla on va morir el 23 d'abril de 1276 el cabdill Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir (1230, la Vall d'Alcalà en la Marina Alta - 1276 Alcoi en l'Alcoià). Més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus), era fill del valí Hudzäil al Sähuir, i de mare cristiana. Els quadros dels dos carcanyolsCarcanyol: Element constructiu de l'arc. Espai comprès a sobre de l'arc i els elements propers. que van quedar junt al finestral, "Judit vencent a Holofernes" i "Ester davant del rei Assuer"

En la nau central el mateix 1900 s'acaben tres frescos un del Jesuset del Miracle, Sant Jordi en les dues llunetes, i en el centre "Jesús amb els Doctors de la llei".Relat de l'Evangeli segons Sant Lluc (Llc 2,41-52)

A l'octubre de 1900 es va iniciar la restauració del creuer de l'EpístolaEn la litúrgia anterior al Concili Vaticà II el costat Sud (dreta de l'assemblea) és el de l'Epístola. que va concloure en els inicis de 1902. En els murs laterals "la Troballa del Santíssim Sagrament"Jesuset del Miracle i "l'aparició de la Mare de Déu en els lliris del Carrascar".El 20 d'agost de 1653 Antoni Bonaventura Gerau i Montllor, mossèn, (Alcoi (?), València 1666) va observar la figura de la Verge Maria dins d'un lliri a la Font Roja d'Alcoi, el lloc va esdevindre un centre de pelegrinatge. La patrona de la ciutat, la Mare de Déu dels Lliris, convoca al seu santuari de la Font Roja milers d'alcoians que hi acudeixen en romeria. La jornada té lloc el tercer diumenge del mes de setembre en aquest bell paratge del Carrascar. Alcoi guia interactiva Alcoi, Liquid multimèdia, 1998 i Ajuntament d'Alcoi. Cultura. L'en aquell moment Beat Joan de Ribera i Sant Lluís Beltran en les llunetes, en els carcanyols, "Dèbora i Jael" i en el centre de la volta "les noces de Canà".Joan 2:1-12