Plácido és una pel·lícula espanyola dirigida en 1961 per Luis García Berlanga. De gran repercussió internacional en el seu moment i una de les millors comèdies del seu director, la pel·lícula va estar nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1962, finalment derrotada per Såsom i en spegel, d'Ingmar Bergman. L'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) va obtenir una còpia de la pel·lícula en 2009, de la qual no existien negatius, invertint-hi 20.000 euros. També va participar en el 15è Festival Internacional de Cinema de Canes, tot i que no va obtenir cap guardó.
Argument Nit de Nadal en una petita ciutat de províncies espanyola. Ollas Cocinex patrocina una subhasta a la qual acudeixen artistes de Madrid per convidar a sopar a un pobre a casa de cada família de rics. Mentrestant en Plácido, contractat perquè recorri la ciutat amb una gros estel nadalenc en el seu acabat d'estrenar motocarro, ha d'abonar la primera lletra del modest vehicle abans de la posta de sol.
Producció La pel·lícula sorgeix a partir d'una campanya ideada pel règim franquista que, sota el lema «assegui un pobre a taula», pretenia fer créixer al poble un sentiment de caritat cristiana cap als desheretats, però que, en realitat, i com Berlanga aconsegueix mostrar, amaga una manera de netejar les consciències burgeses, una mica allò avui fan els «telemaratons solidaris de Nadal», programes que Berlanga confessava deplorar.La primera idea tractava d'un banquet nadalenc en el qual els rics convidaven als pobres, els primers es menjaven el pit del pollastre, i els segons les aletes.
Mentre Berlanga donava voltes al guió, Rafael Azcona Fernández es va incorporar al projecte (un dels coguionistes de la pel·lícula al costat de José Luis Colina i Josep Lluís Font i Berlanga), que va haver de viatjar a Roma durant la gestació del llibret per conèixer l'obra de Zavattini, perquè aquells anys treballa al costat de diversos directors italians.
El títol del guió era al principi, «Assegui un pobre a taula», però el realitzador es va veure obligat, per problemes amb els censors, a fer un canvi d'última hora, anomenant-la finalment com el principal personatge masculí.
El rodatge es va dur a terme en decorats de Manresa i, encara que Berlanga buscava poder fer-ho en interiors naturals, cap ric l'hi va permetre, tret d'un director català amic de Berlanga, que li va deixar el menjador de casa seva a Barcelona.
Repartiment Cassen - Plácido Alonso José Luis López Vázquez - Gabino Quintanilla Elvira Quintillá - Emilia Manuel Alexandre - Julián Alonso Mario Bustos María Francés Mari Carmen Yepes - Martita Jesús Puche - Don Arturo Roberto Llamas Amelia de la Torre- Doña Encarna de Galán Juan G. Medina José María Caffarel- Zapater Xan das Bolas - Rivas Laura Granados - Erika Juan Manuel Simón Recepció Va ser rebuda amb sorpresa pel gran públic i aplaudida amb èmfasi per la crítica. Alguns dels comentaris rebuts han estat de Víctor Erice, que en digué: «L'objectiu final de la pel·lícula és mostrar la incomunicabilitat de les persones. Per mi, Berlanga és fonamentalment un romàntic.» I del mateix López Vázquez, que va dir: «Les pel·lícules de Berlanga són esperpents no de l'Espanya de l'època, sinó de l'Espanya eterna.» El crític d' El País Miguel Ángel Palomo: «La gran obra mestra de Berlanga esclata no només com a impecable comèdia costumista, sinó també com un devastador retrat social.» En el moment de la seva estrena va tenir problemes amb la nadala final de la pel·lícula, on diu: «Mare a la porta hi ha un nen i cridant està de fred, apa digues-li que entri i així s'escalfarà, perquè en aquesta terra ja no hi ha caritat, ni mai n'hi ha hagut ni mai n'hi haurà.»
Premis Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics Categoria Candidat ResultatMillor pel·lícula Plácido Millor director Luis García Berlanga Millor actor secundariJosé Luis López Vázquez
Premis Sant Jordi Categoria Candidat ResultatMillor pel·lícula espanyola Plàcid Millor director Luis García Berlanga Millor actorJosé Luis López Vázquez
Va obtenir també dos premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle, un d'ells a l'actor de repartiment per a Manuel Alexandre, i va ser nominada per al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1962.
Notes
Referències
Enllaços externs - un excel·lent lloc web molt complet sobre la pel·lícula i el seu rodatge i repercussió a Manresa.
Fitxa de la pel·lícula a la Filmoteca de Catalunya.
Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Espanya Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1961 Categoria:Guanyadores de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor pel·lícula Categoria:Guardonades amb el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola Categoria:Pel·lícules en castellà Categoria:Pel·lícules dirigides per Luis García Berlanga Categoria:Pel·lícules de comèdia del 1961 Categoria:Pel·lícules de sàtira d'Espanya