miniatura|Sant Tomàs d'Aquino, que forjà el terme quidditas per definir l'essència, apareix entre els filòsofs grecs Plató i Aristòtil amb el filòsof Averrois al terra en una pintura de l'artista italià Benozzo Gozzoli. La quidditat, traducció al català del llatí quidditas (provinent del pronom interrogatiu quid 'què'), és en filosofia emprat en l'escolàstica medieval per Sant Tomàs d'Aquino al com a sinònim d'essència o naturalesa.
Per això, que la quidditat sigui l'essència derivada de la definició pròpia de les coses, ço és, la resposta al quid, al què, dels éssers, el que constitueix el seu ésser amb independència de la seva existència:
En aquest sentit, el filòsof dominic l'empra en substitució de l'expressió d'Aristòtil «el que cada cosa és»Aristòtil. Metafísica. Llibre VII. (τό τί ήν είναι), i per adequar el terme àrab mahiya (ماهية) emprat pel seu comentador Avicenna. Voz: Quiddidad Diferenciant així l'existència de l'essència, donant al seu terme quidditat la segona accepció.
Al pensament tomista, l'essència i l'existència es diferencien en tots els éssers contingents, és a dir, el que poden ser o no ser, en termes teològics: tot ésser creat. Així doncs, segons el pensador dominic, només en Déu la seva essència és el mateix que l'existència:
En la llista d'errors que es trobarien a les obres d'Antonio Rosmini, la Congregació de la doctrina de la Fe menciona que el filòsof sostenia que la quidditat de l'ens finit seria el seu límit (a diferència de l'infinit la quidditat del qual és la seva mateixa entitat). Així introduiria una definició negativa per a la quidditat dels ens, la qua cosa aniria contra la doctrina catòlica.Cf. Denzinger 1901.
Referències
Categoria:Conceptes filosòfics