va ser un ballarí, coreògraf i professor francès de dansa clàssica. Patriarca de la nissaga Petipa: Maria Petipa, Marie Petipa, etc.
Als vuit anys va estar en la reactivació de la producció del ballet Psyché de Pierre Gardel, publicada a l'Opéra de París cinc anys abans. Els seus debuts només es coneixen pel programa de ballets i en una petició que el seu pare va dirigir al ministre de l'interior el 1799 amb l'objectiu d'obtenir un permís d'un any per als seus fills, que estudiaven a l'escola de dansa de l'Opéra. Poc després, el jove Petipa es va matricular a la companyia de Filippo Taglioni, que va creuar Europa des de 1807 després del tancament de molts teatres parisencs per decret imperial. La companyia va establir una base a Kassel del 1810 al 1812, però va abandonar aquesta ciutat quan França va envair la Prússia en la vigília de la invasió de Rússia. Després va anar a buscar altres compromisos, quedant-se a Viena i Nàpols.
Petipa es va convertir en mestre de ballet a Lió per a la temporada 1813/14. Posteriorment va acollir el príncep suec Bernadotte i la companyia que el príncep havia format, i després va dirigir el ballet al "Théâtre-Français" d'Hamburg diverses vegades. El gener de 1814, Petipa i la seva companyia van realitzar una sèrie de produccions a Brussel·les, després es van traslladar a París per a la reobertura del teatre de la "Porte Saint-Martin". Antoine Petipa, primer ballarí de la nova companyia, va començar a crear ballets com Les Six ingénus (música de Piccinni) i Le Berger de la Serra Morena (1815).
Quan era mestre de ballet al "Théâtre de Marseille", Petipa va tenir el seu fill gran Lucien el 1815 i Màrius el 1818. En 1819, Petipa va ser cridat a Brussel·les com a mestre de ballet al "Théâtre de la Monnaie", allà on va romandre fins a 1831. De Marsella i Bordeus, Petipa va tornar a Brussel·les entre 1833 i 1835 abans de traslladar-se a Bordeus, on Lucien es va convertir en premier danseur. La família es va embarcar als Estats Units d'Amèrica el 1839, on van realitzar una gira triomfal. Al seu retorn a Brussel·les entre 1841 i 1843, Petipa va presentar nous ballets. El 1847, Petipa i el seu fill Marius es van instal·lar a Sant Petersburg, on el pare es va convertir en professor de l'Escola Imperial de Dansa i el fill va començar la brillant carrera que conduiria a la seva fama internacional.
Entre els seus deixebles russos: Lev Ivanov, Pavel Andreev Gerdt, Timofey Stukolkin, etc.
Ballets principals Les Six ingénus, després de Louis Duport (Brussel·les, 15 de setembre de 1814) Le Berger de la Serra Morena, o les Ruses d'amour (París, 16 de febrer de 1815) La Naissance de Vénus i de l'Amour, després de Jean-Baptiste Blache (Marsella 1817) La Kermesse (Brussel·les, 1 de setembre de 1819) Clari, després de Louis Milon (Brussel·les, 23 de desembre de 1821) Monsieur Deschalumeaux (Brussel·les, 24 de febrer de 1822) Psyché et l'Amour, després de Pierre Gardel (Brussel·les, 19 de gener de 1823) Les Amours de Vénus o el Siège de Cythère, després de Coindé (Brussel·les, 23 de febrer de 1824) Jenny ou el Mariage secret (Brussel·les, 23 de gener de 1825) Frisac ou la Double noce (Brussel·les, 13 de febrer de 1825) Le Cinq juillet, ou l'Heureuse journée (Brussel·les, 9 de juliol de 1825) Monsieur de Pourceaugnac (Brussel·les, 5 de febrer de 1826) Jocko ou el Singe du Brésil (Brussel·les, 14 de desembre de 1826) Gulliver, després de Jean Coralli (Brussel·les, 22 de febrer de 1827) Les Petites Danaïdes, o Quatre-vingt-dix-neuf victimes (Brussel·les, 18 de febrer de 1828) Les Encantses de Polichinelle, ou el Talisman (Brussel·les, 8 de març de 1829) ''La Tarentule, després de Jean Coralli (Brussel·les, 17 de setembre de 1841)
Categoria:Ballarins parisencs Categoria:Coreògrafs francesos Categoria:Professors de dansa Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Nascuts el 1787