Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segimon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
La comunitat hussita incloïa gran part de la població del Regne de Bohèmia i s'organitzà en una milícia espontània que derrotà cinc campanyes enviades contra ells, declarades com a croades pel papa (1420, 1421, 1422, 1427, 1431). Dins el moviment hussita hi havia diverses faccions: els utraquistes, que eren la facció moderada, canviaren de bàndol el 1423, es posaren a favor dels catòlics i en contra dels taborites i altres sectes hussites. D'aquesta manera s'acabà el conflicte, llavors els hussites acceptaren sotmetre's a l'autoritat del rei de Bohèmia i l'Església Catòlica consentí la pràctica d'una litúrgia una mica diferent. En aquestes guerres fou la primera vegada que a Europa es feren servir armes de foc que es podien portar a les mans, com ara els mosquets i els canons de mà, tot i que els carros de combat van tenir una funció important en l'estratègia.
Orígens del conflicte Vers el 1402, un sacerdot anomenat Jan Hus denuncià públicament la corrupció en el si de l'Església i el papat i començà a difondre algunes de les idees reformistes del teòleg John Wycliffe. A Bohèmia fou escoltat amb atenció i trobà força adeptes. El 1411, durant el cisma d'Occident l'antipapa Joan XXIII de Pisa proclamà una croada contra el rei Ladislau I de Nàpols, per ser protector del papa Gregori XII a Roma. Els diners que calien per pagar aquesta croada, els obtingué venent indulgències per Bohèmia. Hus denuncià, indignat, que no era aquest el missatge de Jesucrist.
miniatura|El dimoni venent indulgències El 1414, Segimon d'Hongria convocà el concili de Constança per acabar amb el cisma i altres controvèrsies religioses. Hus es presentà al concili amb un salconduit de Segimon, però fou empresonat, acusat d'heretgia i cremat el 6 juliol del 1415. Els cavallers i nobles de Bohèmia i Moràvia, partidaris d'una reforma de l'Església, enviaren el Protestatio Bohemorum, un manifest de protesta al concili el 2 de setembre. Això enfurismà Segimon, al qual els cardenals havien convençut que Hus era un heretge, i envià cartes als nobles de Bohèmia en què declarava que si calia faria cremar tota la població per tal d'acabar amb els heretges.
El desordre i el malestar s'escampà per diverses parts de Bohèmia i la població expulsà sacerdots de les seves parròquies. Gairebé des del començament els hussites es dividiren en dos grans grups, tot i que hi hagué altres divisions menors. Poc abans de la seva mort, Hus havia acceptat la doctrina de l'utraquisme, que havia sorgit entre els seus partidaris a Praga: l'obligació dels fidels de rebre la comunió en dues formes, pa i vi (sub utraque specie). D'aquesta expressió nasqué el nom de la facció moderada, els utraquistes, també dits calixtins (de la paraula llatina calix, emprat pel vi de combregar). La facció dominant, però, eren els taborites, per la ciutat de Tàbor que en fou el seu centre; també dits els orfes, nom que adoptaren després de la mort del seu líder Jan Žižka.
Influït pel seu germà Segimon, Venceslau IV, rei de Bohèmia, es proposà acabar amb el moviment hussita. Una colla d'hussites encapçalats per Mikuláš d'Hus —sense relació amb Jan Hus— marxà de Praga i organitzaren conferències per diverses parts de Bohemia, en particular a Sezimovo Ústí, a prop d'on més tard fundarien la ciutat de Tàbor. Denunciaven l'actitud de Segimon i en sentir-los, tothom es preparava per una guerra. Malgrat la marxa de molts hussites, els problemes continuaren a Praga. El 30 de juliol del 1419 una processó d'hussites encapçalada pel sacerdot Jan Želivský atacà l'ajuntament de Praga, els quals llançaren per la finestra les autoritats de la ciutat (la primera "Defenestració de Praga"), alguns moriren per la caiguda però també morí Želivský per un cop de pedra.
Les guerres hussites Inici dels enfrontaments Venceslau IV morí el 16 d'agost de 1419 d'un atac de cor mentre participava en una cacera i Segimon d'Hongria, germà de Venceslau reclamà el tron de Bohèmia, tot i que no estava clar si la corona d'aquell país era hereditària o electiva, especialment des que la línia per la qual Segimon reclamava el tron havia acceptat que el títol seria escollit pels nobles, i el regent (Čeněk de Wartenberg) havia declarat que Segimon no es podia presentar a la candidatura per ser votat. Segimon confià el govern de Bohèmia a Sofia de Baviera, la vídua del seu germà, i tornà a Hongria.
Segimon, mal vist pels hussites per la traïció a Jan Hus, es revoltaren. Molts catòlics, principalment alemanys, foren expulsats de les ciutats de Bohèmia en què els hussites eren majoria i Sofia de Baviera s'afanyà a reclutar un exèrcit de mercenaris per prendre el control de Praga, que estava immers en el caos. Després que una considerable part de la ciutat en resultés destruïda o malmesa, les dues parts acordaren una treva el 13 de novembre. Els nobles, simpatitzants de la causa hussita, però vassalls del rei, prometeren actuar com a mediadors amb Segimon si els ciutadans de Praga consentien en restaurar les forces reials en la ciutadella de Vyšehrad.
Jan Žižka, que no estava d'acord amb aquestes condicions, abandonà Praga i es retirà a Plzeň, però incapaç d'estar inactiu, marxà al sud de Bohèmia. Derrotà els catòlics en la batalla de Sudoměř el 25 de març del 1420, el primer enfrontament a camp obert de les guerres hussites. Llavors es traslladà a Ústí i, no considerant la seva situació prou segura, marxà a la recent construïda Tàbor.
Tàbor esdevingué aviat el centre dels hussites que es diferenciaven dels utraquistes perquè només en reconeixien dos sagraments –el baptisme i la comunió– i perquè rebutjaven la parafernàlia de la litúrgia catòlica. A Tàbor establiren un govern democràtic i una manera de vida purista. Escolliren quatre caps per representar el poble (hejtmané), un dels quals fou Žižka, i s'instituí una estricta disciplina militar.
Primera croada contra els hussites miniatura|Batalla del turó de Vítkov miniatura|Jan Žižka amb un sacerdot hussita mirant cap a Praga després de la batalla del turó de Vítkov Com a ferm partidari de l'Església de Roma, Segimon tingué el suport del papa Martí V, que emeté una butlla el 17 de març del 1420 per proclamar una croada «per la destrucció dels seguidors de Wycliff, d'Huss i altres heretges de Bohèmia». Segimon i altres prínceps alemanys arribaren a les portes de Praga el 30 de juny encapçalant un gran exèrcit reclutat en diverses parts d'Europa, molts dels quals eren aventurers atrets per l'oportunitat de fer botí. Iniciaren un setge que aviat hagueren d'abandonar i s'iniciaren negociacions per parlar de les diferències religioses.
Els hussites formularen les seves demandes en un manifest anomenat Els quatre articles de Praga. Aquest document, segons el cronista Laurence de Brezova, declarava que: La paraula de Déu havia de ser predicada i donada a conèixer per tot el Regne de Bohèmia amb llibertat i de manera ordenada pels sacerdots del Senyor. El sagrament de l'eucaristia s'hauria d'administrar lliurement en les dues formes que són: pa i vi, a tots els creients en Crist que no estiguessin sota pecat mortal, segons la paraula i el disposat pel Salvador. El poder secular sobre les riqueses i els béns materials que posseeix el clergat en contradicció als preceptes de Déu, en perjudici del seu ofici i en detriment dels seglars, hauria de ser pres i eliminat i el clergat hauria de tornar a la regla de l'evangeli i a una vida apostòlica com la què havia portat Jesucrist i els seus apòstols. Totes les activitats que fossin pecats mortals i, en especial, tots els desordres públics, que fossin contraris a la llei de Déu, haurien de prohibir-se en qualsevol pràctica de la vida que es manifestessin, per les persones l'ofici de les quals en fos competent.
Aquests articles, que contenien l'essència de la doctrina hussita, foren rebutjats pel rei Segimon, principalment per influencia dels legats papals, perquè els consideraven perjudicials per l'autoritat del papa. Per tant, les hostilitats continuaren i Segimon fou derrotat en la batalla del turó Vítkov el juliol del 1420.
miniatura|Fugida de Segimon de Kutna Hora Encara que Segimon s'havia retirat de Praga, les seves tropes mantingueren l'ocupació dels castells de Vyšehrad i Hradčany. Els ciutadans de Praga muntaren setge a Vyšehrad, i cap a finals d'octubre els membres de la guarnició, empesos per la fam, anaven a capitular. Segimon provà d'alliberar la fortalesa però fou derrotat pels hussites l'1 de novembre a prop de la vila de Pankrác. Llavors sí que capitularen els castells de Vyšehrad i Hradčany. El gener de 1421 els taborites van capturar la ciutat de Stříbro i el claustre de Krakikov i el febrer l'emperador Segimon es va retirar a Moràvia i després a Hongria.
El 16 de març de 1421, les tropes hussites comandades per Jan Žižka van assaltar la ciutat de Chomutov i van matar els seus aproximadament 2.500 habitants i després van anar a Praga, causant grans danys a les ciutats poblades per alemanys o catòlics. A principis de juliol, els hussites es van dirigir cap al nord, aquesta vegada liderats pel sacerdot Jan Želivský, saquejant de camí Teplice i Duchcov, i el 12 de juliol van prendre Bílina. Dues setmanes més tard, van establir una fortalesa formada per carros al poble de Saras i des d'allà van llançar atacs contra Brüx, fins que van ser derrotats el 5 d'agost per Frederic IV de Meissen. El juny de 1421 la guarnició de Hradčany va capitular. Frederic va ser elevat al rang de duc i elector de Saxònia en 1423, mentre que Želivský va ser destituït del comandament i executat el març de 1422.
Segona croada contra els hussites Els problemes interns foren la causa que els hussites no tinguessin una victòria absoluta. A Praga un demagog, el sacerdot Jan Želivský, obtingué durant un temps una autoritat sense límits sobre les classes baixes de la ciutat; i a Tàbor sorgí un moviment religiós que predicava la vida en comuna, els adamites, que Jan Žižka suprimí enèrgicament. Poc després s'engegà una altra croada contra els hussites. Un gran contingent alemany penetrà per Bohèmia i l'agost del 1421 muntà setge a la ciutat de Žatec. Després d'un fallit intent de prendre la ciutat, els croats es retiraren en sentir que s'apropaven les tropes hussites. Segimon arribà a Bohèmia a les acaballes del 1421. Prengué possessió de Kutná Hora però fou decisivament derrotat per Jan Žižka en la batalla de Německý Brod el 6 de gener del 1422.
Guerra civil a Bohèmia Bohèmia estigué lliure durant un temps de les intervencions estrangeres, però esclatà la discòrdia dins del país, causada en part per diferències religioses i en part per l'ambició d'alguns agitadors. El 9 de març del 1422, Jan Želivský fou arrestat pel consell de la ciutat de Praga i fou decapitat. També hi hagué problemes a Tàbor, on una facció radical s'oposà a l'autoritat de Žižka.
Implicació de Polònia i Lituània miniatura|Segimon Korybut Els hussites reberen el suport del Regne de Polònia en diverses ocasions. A causa d'això, Jan Žižka arranjà perquè la corona de Bohèmia fos oferida al rei Ladislau II Jagelló de Polònia, qui, sota pressió dels seus consellers la rebutjà. Llavors oferiren la corona al cosí de Ladislau, Vytautas, duc de Lituània. Vytautas l'acceptà amb la condició que els hussites tornessin al si de l'Església Catòlica. El 1422, Žižka acceptà el príncep Segimon Korybut (nebot de Ladislau II) com a regent de Bohèmia en nom de Vytautas.