El Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries (en castellà, Salón Internacional del Cómic del Principado de Asturias) va ser un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebrava al Principat d'Astúries a partir del 1972, sent per tant el més antic d'Espanya i el segon a Europa, després del de Lucca Comics & Games a Lucca (Itàlia). El Saló va tenir diversos alts i baixos, celebrant-se en diferents ciutats (Gijón, Sama de Langreo, Oviedo) i amb diverses interrupcions; el 1977 no es va celebrar, tampoc en el període 1980-1983 i el 2014 es va anunciar el seu tancament per manca de finançament i suport institucional.
El seu nom es va adquirir el 1990 amb la intenció d'aglutinar els principals salons que sobre el còmic se celebraven al Principat d'Astúries des de 1972 (Gijón, Oviedo, una altra vegada Gijón). A partir de llavors, es van desenvolupar activitats en ambdues localitats i fins i tot es van ampliar a altres ciutats com Villaviciosa i Avilés, però últimament se celebrava a Gijón, al mes d'octubre.
Els darrers certamens van ser organitzats per l'associació El Wendigo, dirigit per Faustino Rodríguez Arbesú.
Característiques Aquests esdeveniments culturals es van caracteritzar per reunir tots els ingredients propis d'un Festival, Certamen o Convenció Internacional de Còmic: Premis a obres o autors de còmic. Taules rodones, conferències i col·loquis sobre còmic. Exposicions de còmics. Concursos de historietes, amb jurats compostos per autors convidats. Presència d'autors de nivell internacional. Cicles de pel·lícules relacionades amb els còmics. Publicacions diàries amb tota la informació sobre la trobada. Cicles cinematogràfics relacionats amb el còmic Catàleg d'activitats
Dins del marc del Saló es van lliurar a partir de 1985 els Premis Haxtur. Les categories del guardó (que originalment eren quatre: guió, dibuix, història llarga i història curta) van augmentar amb els anys fins a arribar a vuit.
A partir del 1989 i fins al 2009, el seu pressupost es va estancar en 12 milions de pessetes (72.000 euros), segons els seus organitzadors. Les seves subvencions no van superar mai els 6 milions de pessetes (36.000 euros).
Història Antecedents El 1965 va tenir lloc la Mostra de Còmic de Bordighera (Itàlia). L'organització de l'Institut de Pedagogia de la Universitat de Roma, del centre de Psicologia de Comunicació de Masses i l'Arxiu Internacional del Fumetti en col·laboració amb el Còmics Club i amb el Centre d'Estudis Literaris d'Expressió Gràfica, comptava amb personalitats com el semiòleg Umberto Eco, l'assagista Francis Placassi, el director de cinema Alain Resnais, el dibuixant de còmic Rino Albertarelli, el crític cinematogràfic Claudio Bertieri, l'investigador espanyol Luis Gasca, el pedagog Luigi Volpicielli, i Romà Calisi, gran expert en comunicació de masses.
Posteriorment, a aquest grup d'intel·lectuals se'ls s'agregarien els noms d'autors de còmics de l'època del feixisme italià, com Federico Fellini i Cesare Zavattini, grans creadors del neorealisme.
Tot i la presència de Luis Gasca, un dels pares fundadors del moviment pro-còmic espanyol, aquest moviment cultural trigaria uns anys a implantar-se a Espanya i molts més a adquirir un reconeixement com el que va obtenir des d'aquest any a Itàlia pels mitjans intel·lectuals.
Com sol esdevenir en qualsevol activitat en la qual es desenvolupa forta i perllongada pressió, desconeixent-se el perquè, es produeix una eclosió. Això és el que passa el 1972 en el moviment pro-còmic espanyol, que es converteix en l'any de la «Promoción de la Historieta». Una onada d'actes envaeixen la geografia espanyola: llibres, premsa, ràdio, universitat, sales d'exposicions, reunions d'aficionats... Tots volen adherir-se al moviment. D'entre ells, amb l'objecte d'establir una idea quantitativa són destacables: Mundo Joven, que pública un apartat sobre còmics. Román Gubern pública el llibre El lenguaje de los cómics (El llenguatge dels còmics). El diari El Alcázar té una secció sobre el tema. Entre els mesos d'abril i juny es realitzen vuit exposicions de còmics: Ferrol (1), Madrid (3), Mataró (1) i Barcelona (3). En una de les organitzades a Barcelona llancen un còctel Molotov sobre els originals, destruint part d'ells. Es crea el club DHIN, que agrupa els professionals del còmic. La primera directiva presideix el cineasta i dibuixant de còmics Francesc Macián i Blasco. El club DHIN participa a Itàlia amb una exposició del treball dels seus afiliats en el marc de la «III Giornata del Fumetto» de Gènova. Emilio Freixas rep una de les medalles que atorguen a la National Cartoonist Society de Nova York als millors dibuixants del món. La revista de còmics Trinca, editada per Edicions Doncel, organitza exposicions d'originals i xerrades sobre còmics, primer a València, després a Valladolid i finalment a Gijón.
De totes les activitats que es van desenvolupat en diverses ciutats espanyoles com moviment pro-còmic, només Gijón aconseguirà sobreviure i generar el que seria un Saló Internacional del Còmic a Espanya, amb continuació durant diversos anys. Després vindrien altres esdeveniment similars en altres ciutats, però Gijón ostenta per dret propi el de ciutat pionera.
Primera etapa: Gijón, 1972-1977 Els esdeveniments més destacats d'aquesta primera etapa van ser: Des de 1973, hi ha un denominador comú en aquests certamens, El Wendigo, amb algun dels seus membres que són presents en l'assessorament, el treball i la innovació. Les llistes de convidats estrangers van ser creades per ells, a més de contactes, integració en els jurats constituïts, etc. A partir del 1975 s'edita una publicació diària exclusiva per al còmic i no dependent del X Certamen Internacional del Cinema per Nens de Gijón. Els Premis Haxtur, creats per a aquest certamen, es van organitzar el 1976 per al Saló de Gijón, fins i tot es van exhibir com a tals en la desapareguda Llibreria Musidora de Gijón. Van haver d'esperar fins al 1985 per a ser lliurats per primera vegada al Saló d'Oviedo. Presència de destacats autors internacionals. Es crea un Museu sobre el còmic el 1977 i un premi a la investigació sobre ell, tots dos desapareguts.
El 1972, sostingut sota el patrocini del X Certamen internacional del cinema infantil de Gijón (celebrat del 24 al 30 de setembre) dirigit per Isaac del Rivero de la Llana, s'inicien a Astúries activitats encaminades a potenciar el còmic i a fomentar el seu reconeixement cultural com a mitjà d'expressió i com a art. Es munta una exposició relacionada amb la revista Trinca (anomenada «Trinca la millor revista que es va editar a Espanya»), promoguda per la Frente de Juventudes. Es donen diverses xerrades i col·loquis sobre temes d'aquest mitjà. L'exposició era de pàgines originals a color de Haxtur de Víctor de la Fuente, El Cid i Manos Kelly d'Antonio Hernández Palacios, El llibre de la selva de Juan Arranz, etc. Assisteixen a Gijón Alfonso Lindo, sotsdirector de la revista i Antonio Hernández Palacios. Aquest autor va donar una de les conferències, amb el títol Notes per a una aproximació entre el cinema i el còmic, com també ho van fer el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid Antonio Lara i Mario Tudela que van versar sobre els temes El cinema i el còmic en l'educació dels nens i El còmic en el món de la imatge.
El 1973 es va organitzar sota els mateixos paràmetres una nova convenció que adquireix caràcter internacional donat la diversitat de països que representen el notable grup de convidats com a conferenciants o integrants de la resta d'activitats programades. Exposicions, concursos, premis, xerrades, col·loquis, etc, tot això vinculat al còmic. Es van programar set conferències amb el títol de Influències de la imatge fílmica en el dibuix infantil. Aquesta edició va tenir nom d' «Homenatge al Còmic i als seus Dibuixants». Van assistir com a convidats: Francesc Macián i Blasco, director de cinema i dibuixant de còmic. Carlos Giménez, autor de Paracuellos. Jesús Blasco creador de Cuto. Diego Galán que posteriorment seria Director del Festival de Cine de San Sebastián. Vasco Granja, investigador de còmic (Portugal). Rinaldo Traini, investigador i Director del Saló del Cómic de Lucca (Itàlia). David Pascal, dibuixant i directiu de la Nacional Cartoonist Society (Estats Units d'Amèrica). Emilio Freixas, recentment guardonat per aquesta societat a Nova York. Osvaldo Cavandoli, dibuixant i director de cinema famós pels seus curts d'animació La linia (Itàlia). Luis Gasca, investigador de cinema i còmic, integrant del grup que va originar Bordiguera. Popesco Gopo, dibuixant i directiu de l'Organització Mundial de la Salut (Suïssa). Antonio Martín, investigador sobre còmic. Bill Gallo, dibuixant, director de la Nacional Cartoonist Society (Estats Units d'Amèrica). Chiqui de la Fuente, dibuixant i editor de còmic. Carlo Fabretti, investigador. Gabriel Arnao (Gabi), dibuixant espanyol pioner a publicar còmics fora d'Espanya. Jean Claude Faur, investigador i director de la revista BEDESUP (França).
A part de la internacionalitat dels convidats hi va haver dos treballs premiats en el Concurs Nacional del Còmic, als llavors desconeguts Ventura y Nieto (Cançó infantil) i El Cubri, integrat per Felipe Hernández Cava i Sandoval. També es van programar dos cicles de pel·lícules basades en còmics, un amb títol d'Homenatge al Còmic i l'altre amb pel·lícules de serials (jornades, com llavors es denominaven a Espanya), de Flash Gordon, Dick Tracy i King de la Policia Muntada.
Les edicions del 1974-1975 van discórrer pels mateixos senders; en ambdues, si descartem errors de l'organització (com la ubicació de la fira del còmic en un lloc mancat de tot trànsit), sempre hi va haver pocs diners, al supeditar-se al que pogués obtenir del Festival de Cinema, que era qui el patrocinava amb les seves subvencions. La presència d'autors va ser notable. La del 1975 va ser especial al desplaçar-se a Gijón l'associació nacional de dibuixants Club DHIN, que es va bolcar posant un notable colofó a aquesta manifestació pro-còmic.
No obstant això en aquestes dues edicions es va posar de manifest un fet que va venir a entelar i a augmentar les serioses dificultats que travessaven. Es van declarar entre els dibuixants dos bàndols seriosament enfrontats amb aires de l'Empordà i de Navacerrada que seria un dels principals factors que conduirien cap a la seva fi. Van estar a Gijón el 1974:
Claude Moliterni, director de Dargaud, fundador de la «Socerlid», gran pope de la «intel·lectualització» del còmic a Europa i un dels més destacats investigadors oficialistes europeus del tema. Robert Gigi (Gigí), autor francès de còmics entre els més aplaudits de l'època i guanyador el 1969 del premi Gran Guinigi, antecessor del «Yellow Kid» de Lucca, institucionalitzat un any després; Bill Gallo, dibuixant, director de la Nacional Cartoonist Society. l'estudiós francès Jean Claude Faur, per llavors director de la revista d'investigació FACI i del Certamen de Còmics de Tolosa, un dels homes que més ha estat al peu del canó de la recerca en el marc europeu. Francisco de la Fuente i Georges Esatoglu, secretari i president respectivament del Grup d'Arts Visuals de l'Organització Mundial de la Salut.