Lalfabet mongol o escriptura mongola tradicional o clàssica (en escriptura mongola: , Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946. Derivat de l'antic alfabet uigur, el mongol és un autèntic alfabet, amb lletres diferents per a consonants i per a vocals. L'alfabet mongol ha estat adaptat per escriure llengües com l'Oirat i el Manxú. S'han utilitzat alfabets basats en aquesta escriptura clàssica vertical a la Mongòlia Interior i altres parts de la Xina fins a l'actualitat per escriure mongol, Xibe i, experimentalment, Evenki.
Història miniatura|Estàndard de Tüden a l'aimag de Setsen Han, a l'est de Mongòlia. Escriptura en alfabet mongol L'escriptura mongol vertical es va desenvolupar com una adaptació de l'antic alfabet uigur per a la llengua mongol. Del segle VII i VIII fins al XV i XVI, la llengua mongola es dividia en els dialectes meridional, oriental i occidental. Els principals documents del període mitjà són: en el dialecte oriental, el text famós La història secreta dels Mongols, monuments en l'escriptura quadrada, materials del Glossari xinès-mongol del [zh], i materials de llengua mongola del període mitjà en transcripció xinesa, etc. En el dialecte occidental, materials del diccionari àrab-mongol i del diccionari persa-mongol, textos mongols en transcripció àrab, etc. Les característiques principals del període són que les vocals ï i i havien perdut el valor fonemàtic, creant el fonema i (en el dialecte Chakhar, el Mongol Estàndard de la Mongòlia Interior, encara es manté la diferenciació); les consonants intervocàliques γ/g, b/w havien desaparegut i el procés preliminar de la formació de vocals llargues mongoles ja havia començat; l'inicial h es va conservar en moltes paraules; les categories gramaticals eren parcialment absents, etc. El desenvolupament sobre aquest període explica per què l'escriptura mongola sembla una escriptura àrab vertical (en particular la presència del sistema de punt).
Amb el temps, es van fer concessions menors a les diferències entre l'uigur i el mongol: en els segles i , es van associar versions més llises i més angulars de la lletra sade amb els sons i respectivament, i en el , es va adoptar la lletra iod del manxú per representar el so inicial [j]. La lletra zain es va deixar d'utilitzar, ja que era redundant per al so de [s]. Es van desenvolupar diverses tendències en ortografia, algunes basades en l'ús de diacrítics diacrítics, per evitar l'ambigüitat.
El mongol s'escriu verticalment. L'escriptura uigur i els seus descendents — mongol, oirat Clar, Manxú, i Buryat — són els únics sistemes d'escriptura verticals escrits d'esquerra a dreta. Això es va desenvolupar perquè els uigurs van girar 90 graus en el sentit contrari de les agulles del rellotge la seva escriptura derivada del sogdian, originalment escrita de dreta a esquerra, per emular l'escriptura xinesa, però sense canviar l'orientació relativa de les lletres.György Kara, "Guions d'Arameu per Llengües Altaiques", en Daniels & Brillant els sistemes d'Escriptura del Món, 1994. L'instrument d'escriptura habitual era el càlam fins al , quan el pinzell va prendre el relleu sota influència xinesa.
Els mongols aprenien la seva escriptura com un sil·labari, dividint les síl·labes en dotze classes diferents, basat en els fonemes finals de les síl·labes, tot del qual acabat en vocals.Chinggeltei. (1963) Una Gramàtica del Mongol Llengua. Nova York, Frederick Ungar Editorial Co. p. 15.
El Parlament de Mongòlia va aprovar el 2015 que, en el termini de deu anys, les autoritats mongoles introduïssin per fases l'ús de l'alfabet tradicional, o bichig, al costat del ciríl·lic, que continua essent la forma d'escriptura dominant. En la darrera fase, a partir de 2025, això inclou les comunicacions oficials, els documents d'identitat o la projecció pública de l'alfabet, entre d'altres. El 2020, el govern mongol va anunciar que entrava en la tercera fase de la implementació d'aquest pla, que tenia com un dels seus eixos principals la preparació dels entorns digitals per a l'ús del bichig, a fi de resoldre la problemàtica introducció de l'alfabet mongol a l'estàndard informàtic de caràcters, l'unicode. A la regió de la Mongòlia del Sud —o Interior,— a la Xina, el bichig s'havia continuat usant i les autoritats l'empraven parcialment en alguns webs i rètols públics. A Mongòlia, alguns webs —com el del president— també incloïen versió en alfabet mongol.
Nom L'escriptura mongol tradicional és coneguda amb molts altres noms diferents. A causa de la seva forma semblant a l'escriptura uigur, fou conegut com a escriptura uighurjin Mongol guió (). Durant l'era comunista, quan el ciríl·lic va esdevenir el sistema d'escriptura oficial per al , i l'escriptura tradicional va passar a denominar-se antiga escriptura mongola (Mongol:), en contrast amb la nova escriptura (Mongol:), referint-se al Ciríl·lic. El nom d'antiga escriptura mongol va arrelar, i encara es denomina així entre la generació de més edat, que no va rebre educació en la nova escriptura.
Lletres L'alfabet mongol clàssic o tradicional, de vegades anomenat Hudum 'tradicional' en Oirat per contraposició amb escriptura clara (o Todo 'exacte'), és la forma original de l'escriptura mongola utilitzada per escriure la llengua mongola. N distingeix diverses vocals (o/u, ö/ü, a/e final) i consonants (t/d i k/g a inici de síl·laba, i de vegades ǰ/y), distincions que no existien en l'antic alfabet uigur, l'antecedent de l'alfabet mongol.György Kara, "Guions d'Arameu per Llengües Altaiques", en Daniels & Brillant els sistemes d'Escriptura del Món, 1994. El resultat és una mica comparable al cas de l'anglès, el qual ha de representar deu o més vocals amb únic cinc lletres i utilitza el dígraf th per dos sons diferents. L'ambigüitat de vegades es desfà pel context, mentre que els requisits d'harmonia de vocal i seqüència de síl·laba normalment indiquen el so correcte. A més, mentre hi ha poques paraules amb una ortografia exactament idèntica, les ambigüitats reals són rares per a un lector que coneix l'ortografia.
Les lletres tenen formes diferents depenent de la seva posició en una paraula: inicial, medial, o final. En alguns casos, les variants gràfiques addicionals són seleccionades per harmonia visual amb el caràcter següent.
Ordre alfabètic tradicional: n q/k, (Gamma, ү)/g, , , , , t, d, l, m, . . modern: n, , , q/k, ү/g, m, , , , , d, . . Existeixen també altres maneres modernes d'ordenar les lletres que s'apliquen en diccionaris específics.
Caràcters Transliteració inicial central final LlatíPoppe, Nicolai Grammar of Written Mongolian 3rd ed. University of Washington, 1974. Ciríl·lic Fitxer:Mongol_a_head2.jpg Fitxer:Mongol_a_middle_2.jpg Fitxer:Mongol_a_tail_1.jpgFitxer:Mongol_a_tail_2.jpg a А Fitxer:Mongol_e_head.jpg e Э Fitxer:Mongol_i_head.jpg Fitxer:Mongol_i_middle1.jpg Fitxer:Mongol_i_middle2.jpg Fitxer:Mongol_i_tail2.jpg i, yi И, Й, Ы, Ь Fitxer:Mongol_o_head.jpg Fitxer:Mongol_o_middle.jpg Fitxer:Mongol_o_tail.jpg o, u О, У Fitxer:Mongol_oe_head.jpg Fitxer:Mongol_o_middle.jpgFitxer:Mongol_oe_middle.jpg Fitxer:Mongol_o_tail.jpgFitxer:Mongol_oe_tail.jpg ö, ü Ө, Ү Fitxer:Mongol_n_head.jpg Fitxer:Mongol_n_middle.jpg Fitxer:Mongol_a_middle_2.jpg Fitxer:Mongol_a_tail_1.jpg n Н Fitxer:Mongol_mng_middle.jpg Fitxer:Mongol_ngt_tail.jpg ng Н, НГ Fitxer:Mongol_b_head.jpg Fitxer:Mongol_mbm_middle.jpg Fitxer:Mongol_b_tail.jpg b Б, В Fitxer:Mongol_p_head.jpg Fitxer:Mongol_p_middle.jpg p П Fitxer:Mongol_q_head.jpg Fitxer:Mongol_q_middle.jpg Fitxer:Mongol_ga_tail.jpg q Х Fitxer:Mongol_ga_head.jpg Fitxer:Mongol_ga_middle.jpgFitxer:Mongol_q_middle.jpg Fitxer:Mongol_ga_tail.jpg Fitxer:Mongol_ga_tail3.jpg ɣ Г Fitxer:Mongol_k_head.jpg Fitxer:Mongol_k_middle.jpg k ХFitxer:Mongol_g_tail.jpg g Г Fitxer:Mongol_m_head.jpg Fitxer:Mongol_m_middle.jpg Fitxer:Mongol_m_tail.jpg m М Fitxer:Mongol_l_head.jpg Fitxer:Mongol_l_middle.jpg Fitxer:Mongol_l_tail.jpg l Л Fitxer:Mongol_s_head.jpg Fitxer:Mongol_s_middle.jpg Fitxer:Mongol_s_tail.jpg s С Fitxer:Mongol_sh_head.jpg Fitxer:Mongol_sh_middle.jpg Fitxer:Mongol_sh_tail.jpg š Ш Fitxer:Mongol_t_head2.jpg Fitxer:Mongol_t_middle.jpgFitxer:Mongol_t_middle2.jpgFitxer:Mongol_t_middle3.jpg Fitxer:Mongol_t_tail.jpg t, d Т, Д Fitxer:Mongol_ac.jpg Fitxer:Mongol_ac.jpg č Ч, Ц Fitxer:Mongol_j1_head.jpg Fitxer:Mongol_j1_middle.jpg Ж, З Fitxer:Mongol_y1_head.jpg Fitxer:Mongol_y1_middle.jpg y *-Й, Е*, Ё*, Ю*, Я* Fitxer:Mongol_r1_head.jpg Fitxer:Mongol_r1_middle.jpg Fitxer:Mongol_r_tail2.jpg r Р Fitxer:Mongol_w_head.jpg Fitxer:Mongol_w_middle.jpg v В Fitxer:Mongol_f_head.jpg Fitxer:Mongol_f_middle.jpg f Ф Fitxer:Mongol_kk_head.jpg Fitxer:Mongol_kk_middle.jpg К Fitxer:Mongol_ts.jpg Fitxer:Mongol_ts.jpg (c) (ц) Fitxer:Mongol_dz.jpg Fitxer:Mongol_dz.jpg (z) (з) Fitxer:Mongol_h_head.jpg Fitxer:Mongol_h_middle.jpg (h) (г, х)
Galeria
Sistemes d'escriptura derivats L'alfabet mongol ha estat la base dels alfabets de diverses llengües.
Escriptura clara (alfabet oirat) El 1648, el monjo budista Oirat Zaya-pandita Namkhaijamco va crear aquesta variant amb l'objectiu d'acostar la llengua escrita a la pronunciació real de l'oirat i facilitar la transcripció del tibetà clàssic i el sànscrit. L'escriptura va ser utilitzada pels Calmucs de Rússia fins al 1924, quan va ser reemplaçada per l'alfabet ciríl·lic. A Xinjiang, Xina, els oirats encara l'utilitzen.
Alfabet manxú L'alfabet manxú es va crear a partir de l'escriptura mongola a principis del per escriure el manxú. Una variant encara s'utilitza per escriure xibe. També s'utilitza per al Daur. La seva variant plegada, per exemple, es pot trobar en segells xinesos de la dinastia Qing.
Alfabet Vagindra Un altre alfabet, que de vegades s'anomena Vagindra o Vaghintara, va ser creat el 1905 pel monjo buriat Agvan Dorjiev (1854–1938). Pretenia també reduir l'ambigüitat, i poder transcriure la llengua russa a més del mongol. El canvi més significatiu, tanmateix, era l'eliminació de les variacions de forma posicionals. Totes les lletres es basen en la variant medial de l'alfabet mongol original.
Alfabet Evenki L'emperador Qianlong de la dinastia Qing va identificar erròniament els kitan i la seva llengua amb el Solons, cosa que va portar-lo a utilitzar el solon (Evenki) per "corregir" les transcripcions dels caràcters xinesos de noms kitan en la Història de Liao en el seu projecte "Explicació en llengua nacional de tres històries de Jin Yuan de l'imperi Liao" (欽定遼金元三史國語解/钦定辽金元三史国语解 Qīndìng Liáo Jīn Yuán Sānshǐ Guóyǔjiě). En aquesta obra les paraules evenki estan escrites en alfabet manxú.
Als anys 1980 es va crear un alfabet experimental per a l'Evenki.
Unicode L'alfabet mongol va ser afegit al Unicode Estàndard el setembre de 1999 amb la publicació de la versió 3.0. El bloc d'Unicode per al mongol és U+1800–U+18AF. Inclou lletres, dígits i diverses marques de puntuació per Hudum Mongol, Todo Mongol, Xibe (Manchu), Manxú, i Ali Gali, així com extensions per transcriure sànscrit i tibetà.