Antonio Giménez-Rico (Burgos, Castella i Lleó, 20 de novembre de 1938 - Madrid, 12 de febrer de 2021Diari Ara - Mor el cineasta Antonio Giménez-Rico) fou un director de cinema i guionista espanyol.
Biografia Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, posseeix també estudis de periodisme i piano.<ref name="Torres_231">Torres, Diccionario del cine Español, p. 231</ref> Crític cinematogràfic en la revista Cinestudio. Va ser ajudant de direcció de Vittorio Cottafavi i Eugenio Martín en 1963,D'Lugo, Guide to the Cinema of Spain, p. 164 entre d'altres, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Mañana de Domingo, el 1966,a les que seguiren El hueso (1968) i El cronicón (1969). El fracàs d' ¿Es usted mi padre? (1970), el va empentar cap a la televisió. Ha realitzat també diversos documentals i sèries de televisió com Plinio (i algún capítol de Cuentos y leyendas, Crónicas de un pueblo o Página de sucesos). El 1976 tornà al cinema i estrenà Retrato de familia, considerada el seu millor treball. Continuà en el cinema i el seu principal èxit l'assolí amb Jarrapellejos, amb la que va participar en el 38è Festival Internacional de Cinema de Berlín. En 1999 fou membre del jurat en el 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Ha estat president de la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (1988-1992) i col·laborador dels programes de José Luis Garci ¡Qué grande es el cine! (1995-2005) y Cine en blanco y negro (2009-). El seu últim projecte cinematogràfic va ser Conspiración en la catedral,«Los trabajadores del cine nunca se han rendido a la crisis» , El Correo de Burgos, 26 d'octubre de 12. una adaptació per la pantalla gran de la novel·la Inquietud en el Paraíso de l'escriptor burgalès Óscar Esquivias,Diario de Burgoshttp://www.20minutos.es/noticia/882296/0/ que finalment no es va poder rodar degut a la crisiAntonio Giménez-Rico descarta definitivamente la adaptación al cine de "Inquietud en el Paraíso", Diario de Burgos, I.L.H., 20 de marzo de 2014. i a motius polítics:
Premis i reconeixements Premi Castella i Lleó de les Arts en 1996.
En 2014 va ser nomenat acadèmic honorari de l'Academia Burgense de Historia y Bellas Artes (Institución Fernán González).
En 2018 la Seminci de Valladolid li va concedir l'Espiga d'Honor, en reconeixement de la seva carrera cinematogràfica.«El cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico recibirá la Espiga de Honor de la Seminci», ABC, 5 d'octubre de 2018.
Filmografia com a director Mañana de domingo (1966) El hueso (1967) El cronicón (1970). Guió escrit en col·laboració amb José Luis Garci ¿Es usted mi padre? (1971) Retrato de familia (1976). Basada en la novel·la Mi idolatrado hijo Sisí de Miguel Delibes Del amor y de la muerte (1977) Al fin solos, pero... (1977) Vestida de azul (1983) El disputado voto del señor Cayo (1986). Basada en la novel·La de Miguel Delibes Jarrapellejos (1987). Basada en la novel·La de Felipe Trigo Soldadito español (1988). Guió escrit en col·laboració amb Rafael Azcona Catorce estaciones (1991) Tres palabras (1993) Sombras y luces: Cien años de cine español (1996). Documental Las ratas (1997). Basada en la novel·la de Miguel Delibes Primer y último amor (2002). Basada en la novel·la de Torcuato Luca de Tena Hotel Danubio (2003). Remake de Los peces rojos (1955), de José Antonio Nieves Conde El libro de las aguas (2008). Basada en la novel·la homònima d'Alejandro López Andrada
Guió Días de viejo color (1967, dirigida per Pedro Olea)
Referències
Bibliografia D'Lugo, Marvin: Guide to the Cinema of Spain, Greenwood Press, 1997. Torres, Augusto, Diccionario del cine Espanol'', Espasa Calpe, 1996,
Categoria:Directors de cinema castellanolleonesos Categoria:Guionistes espanyols Categoria:Morts a Madrid Categoria:Espanyols morts per la COVID-19 Categoria:Escriptors castellanolleonesos Categoria:Artistes de Burgos Categoria:Morts el 2021 Categoria:Presidents de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya Categoria:Nascuts el 1938 Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX