Pere Casacuberta Camps (Vic, Osona, 12 d'abril de 1965) és un atleta català especialitzat en camp a través i en curses de fons.

Comença a fer atletisme amb nou anys i ben aviat s'afegeix a les files del Club Atlètic Vic, on s'entrena i on desenvoluparà tota la seva carrera. Després que el 1983 es va proclamar campió estatal juvenil de cros, l'any següent va obtenir els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través. Fou el darrer atleta blanc i europeu que guanyà aquesta prova internacional, amb 18 anys. Ho va aconseguir a l'hipòdrom de Meadowlands, a Nova York, quan davant 17.418 espectadors es va imposar en vuit quilòmetres amb un temps de 21:32, dos segons menys que l'etíop Doju Tessema i cinc per sobre del canadenc John Castellano.

Mentre competia, Casacuberta treballava vuit hores a l'empresa Casa Tarradellas, com havia fet anteriorment al camp ajudant els seus pares. Va demanar a la seva empresa un permís no remunerat de dues setmanes per poder preparar l'última fase dels Mundials. Uns mesos després de guanyar aquella competició, Casacuberta va tenir un accident al seu lloc de treball, quan una màquina li va destrossar un peu. No va poder tornar a ser un corredor d'elit. Malgrat aquest fet, va tornar a la competició, però ara en l'àmbit popular, competint en proves com la Cursa d'El Corte Inglés, que va guanyar els anys 1984 i 1986, i en altres competicions que li van comportar dos títols de campió català de 10.000 metres els anys 1987 i 1991, i un de cros per equips, amb el Club Atlètic Vic el 1994. El cros de la capital osonenca duu el seu nom.

El març del 2026, EL 9 TV, La Xarxa, RTVE i Televisió de Catalunya, van estrenar el documental "Pere Casacuberta, esprint trencat", dedicat a l'ascens i caiguda de l'atleta osonenc.

Palmarès Campionat de Catalunya 10.000 metres llisos: 1987, 1991 Campionat del Món Júnior Cros: 1984

Referències

Categoria:Fondistes catalans del sud Categoria:Esportistes vigatans Categoria:Atletes de camp a través Categoria:Migfondistes catalans del sud Categoria:Nascuts el 1965