va ser un matemàtic italià que va treballar en història de les matemàtiques.
Vida i obra Bortolotti va estudiar matemàtiques a la universitat de Bolonya on va ser deixeble dels professors Salvatore Pincherle i Cesare Arzelà. El primer va dirigir la seva tesi (1889) i del segon va editar els seus apunts de classe de teoria de Galois (1887). Després de ser assistent de Pincherle i de donar classes al institut de Modica (Sicília), va completar els seus estudis a París el curs 1892-1893.
De 1893 a 1900 va ser professor a Roma i de 1900 a 1919 va ser professor de la universitat de Mòdena. El 1919, i fins a la seva jubilació el 1936, va ser professor de geometria analítica de la seva universitat d'origen: Bolonya.
Bortolotti, juntament amb Gino Loria, són els dos historiadors de les matemàtiques italians més importants de la primera meitat del . L'obra de Bortolotti, no exempta de cert nacionalisme italià, se centra sobre tot en els matemàtics de la universitat de Bolonya: Scipione del Ferro, Cataldi, Torricelli, Fibonacci. Les seves obres més importants en aquest aspecte van ser l'edició de les obres escollides de Paolo Ruffini i la publicació dels llibres IV i V de la L'Algebra de Rafael Bombelli, que havien quedat sense publicar el 1572 a la mort de Bombelli i dels quals va descobrir els manuscrits.
El 1923 va ser un dels fundadors de la Unione Matematica Italiana de la qual va ser escollit secretari.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Historiadors de les matemàtiques europeus Categoria:Historiadors italians Categoria:Matemàtics bolonyesos Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Professors de la Universitat de Bolonya Categoria:Professors de la Universitat de Mòdena