Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi Alemany, 23 de març de 1912 – Alexandria, Estats Units, 16 de juny de 1977) va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica.
Va liderar el desenvolupament dels míssils V-2 abans i durant la Segona Guerra Mundial, fugint dels soviètics, es va lliurar a les forces americanes i va entrar als Estats Units a través de l'operació (llavors secreta) «Paperclip». Va adquirir la nacionalitat estatunidenca, i va treballar en el disseny i desenvolupament dels primers míssils balístics Intercontinentals (ICBM, de l'anglès intercontinental ballistic missile) americans, abans d'entrar a la NASA, on va treballar com a director del "Marshall Space Flight Centre" i enginyer en cap del vector Saturn V que va permetre als americans d'arribar a la Lluna. Se’l considera habitualment el pare del programa espacial estatunidenc, motiu pel qual va rebre la Medalla Nacional de Ciència (National Medal of Science) dels Estats Units l'any 1975. Dos anys després moria i va ser enterrat al cementiri d'Ivy Hill a Alexandria (Virgínia, EUA).
Inicis Wernher von Braun va néixer a Wirsitz, dins la província prussiana de Posen. Va ser el segon de tres germans d'una família amb un gran pes polític i social. Son pare, el polític conservador Magnus Freiherr von Braun va ser ministre d'agricultura durant la república de Weimar, i sa mare, Emmy von Quistorp pertanyia a una família embrancada amb les principals cases reials europees. Va ser ella qui li va regalar un primer telescopi amb el qual va descobrir la seva passió per l'astronomia i l'espai exterior.
Acabada la Primera Guerra Mundial, i a causa del tractat de Versalles, Wirsitz i la província de Posen va passar a formar part de Polònia. Això va causar que ell i seva família (com van fer moltes altres famílies d'origen alemany) haguessin de mudar-se. El 1920 la família es va instal·lar a Berlín. El petit von Braun es va començar a interessar per l'espai i els coets quan va caure a les sever mans una còpia del llibre Die Rakete zu den Planetenräumen (El Coet a l'Espai Interplanetari) de Hermann Oberth, un dels primers pioners de la coeteria a nivell mundial.Die Rakete zu den Planetenräumen by Hermann Oberth, R. Oldenbourg 1923
El 1930, von Braun va estudiar a la Universitat Tècnica de Berlín, on es va unir a la Verein für Raumschiffahrt (la VfR, Associació pel Viatge Espacial) on va poder assistir i ajudar Hermann Oberth en diverses proves de coets alimentats per combustible líquid.Various sources such as The Nazi Rocketeers ( pp 5–8) list the young Wernher von Braun as joining the VfR as an apprentice to Willy Ley, one of the three founders. Later when Ley fled Germany because he was a Jew, von Braun took over the leadership of the Verein and changed its activity to military development. El 27 de juliol del 1934, va aconseguir el doctorat en enginyeria física aeroespacial.
La idea del viatge espacial va fascinar von Braun des que era petit i va perseguir aquesta idea tota la vida. Tot i que als trenta-dos anys va ser designat cap del cos de coets de l'exèrcit alemany i que durant la major part de la seva vida va treballar amb míssils, el viatge espacial va ser sempre el seu primer objectiu.
Etapa Alemanya El coetaire prussià Von Braun estava treballant en el seu doctorat quan el capità d'artilleria, Walter Dornberger, va crear una subvenció per a la investigació que li permetria a ell i a von Braun treballar en les proves de coets de combustible sòlid que s'estaven duent a terme a Kummersdorf. Va acabar el seu doctorat dos anys després i a finals del 1934 el seu grup ja havia aconseguit llançar a alçades de 2,2 i 3,5 quilòmetres. En aquella època, Alemanya estava molt interessada en la recerca que realitzava el físic americà Robert H. Goddard. Anteriorment al 1939, científics alemanys havien contactat directament amb Goddard per tractar qüestions tècniques. Més endavant la situació es va tensar i els contactes es van acabar. Tot i això, Von Braun va emprar diversos plànols de Goddard que van aparèixer en diferents publicacions per incorporar-los al disseny dels coets A-4 (més coneguts com a bombes volats V-2). De fet, acabada la guerra, Goddard va examinar diverses V-2 capturades als alemanys i va veure que empraven diversos components que ell havia inventat. Igualment, Von Braun, al seu llibre d'història de la coeteria, reconeix que moltes de les característiques incorporades als moderns coets havien estat aportacions de Goddard. miniatura|Producció d'A4 a Mittelwerk al 1945. Foto extreta d'un film soviètic fet després de la guerra.
Després del col·lapse de la VfR van desaparèixer totes les societats coetaires alemanyes i totes les proves de coeteria civil van ser prohibides pel règim nazi. Només el desenvolupament en l'àmbit militat estava permès i amb aquesta finalitat, es van construir unes grans instal·lacions a Peenemünde, una localitat al nord d'alemanya prop del mar bàltic. Aquest emplaçament va ser escollit en part gràcies a la mare de Von Braun, que va recordar al seu fill que en aquest lloc era on el seu pare anava a caçar ànecs. Dornberger va esdevenir el comandant militar d'aquesta nova ubicació amb Von Braun com a director tècnic. En col·laboració amb la Luftwaffe el grup de Peenemünde va desenvolupar motors coet de combustible líquid per a avions i per a enlairaments assistits per coets. També van desenvolupar el míssils balístics de llarg abast A-4 i el míssil supersònic terra-aire Wasserfall.
Un document de l'oficina del govern militar dels Estats Units datat el 23 d'abril del 1947, detalla que Von Braun va esdevenir membre del Partit Nacional Socialista el primer de maig del 1937 i que va ser oficial de les Waffen-SS des del maig del 1940 fins al final de la guerra. Sobre aquest tema el mateix Von Braun comenta: Se’m va exigir oficialment que ingressés al partit Nacional Socialista. En aquella època ja era el director tècnic del Centre de Coets de l'exèrcit a Peenemünde... si m'hi hagués negat, això hauria representat abandonar la feina de la meva vida. Per tant, vaig decidir ingressar-hi. La meva afiliació no va comportar cap activitat política... A la primavera del 1940, un coronel de les SS em va venir a buscar a la meva oficina de Peenemünde per comunicar-me que en Heinrich Himmler (Reichsführer de les SS) l'havia enviat amb l'ordre per instar-me a ingressar a les SS. Vaig trucar immediatament al meu superior, el Major-General Walter Dornberger. Em va informar que si volia continuar amb la col·laboració actual no tenia més remei que ingressar-hi. miniatura|esquerra|Esquema d'un míssil V-2.
Aquest comentari ha estat molt discutit perquè el 1940, les Waffen-SS no havien mostrat encara cap interès envers Peenemünde. Igualment declaracions d'altres persones en posicions similars a les de Von Braun semblen negar que hi haguessin pressions per entrar al partit i encara menys a les SS. Von Braun afirma que només es va posar l'uniforme de les SS en una ocasió arran de la visita de Himmler a les instal·lacions de Peenemünde. Va entrar a les SS com a Untersturmführer (segon lloctinent) i va ser ascendit tres vegades per Himmler. La darrera al juny del 43 a SS-Sturmbannführer (equivalent a un comandant de la Wehrmacht).
El 22 de desembre del 1942, Adolf Hitler va signar l'ordre que aprovava la producció dels A-4 com a "arma de venjança" per emprar-la contra Londres. Després d'una presentació de Von Braun el 7 de juliol del 1943 en la qual en una pel·lícula en color es mostrava l'enlairament d'un A-4, Hitler es va mostrar tant entusiasta que ell personalment va nomenar Von Braun professor, cosa absolutament inusual –en l'Alemanya d'aquella època- per un enginyer de només 31 anys. El primer A-4 en versió de combat rebatejat com V-2 ("Vergeltungswaffe 2", "Arma de venjança 2") va ser llançat contra Londres el 7 de setembre del 44. L'interès de Von Braun en la coeteria es devia principalment als viatges espacials, per això en conèixer les primeres notícies dels impactes a Londres va dir: ‘El coet ha funcionat perfectament, excepte pel fet que ha aterrat al planeta equivocat’.
El general de les SS Hans Kammler, que havia construït diferents camps de concentració –inclòs Auschwitz- i que tenia una gran reputació per la seva brutalitat, va tenir la idea d'emprar presoners dels camps de concentració per treballar en la construcció del míssils. De fet va morir més gent durant la construcció d'aquesta arma que a causa dels seus efectes. Von Braun va admetre haver visitat la planta de Mittelwerk en diverses ocasions i va qualificar les condicions de la planta de "repulsives", si bé sempre ha negat que hagués presenciat de primera mà cap mena de tortura o assassinat tot i que el 1944 ja estava clar que hi havia hagut morts. A part, sempre va negar haver visitat mai el proper camp de concentració de Mittelbau-Dora.
Al seu llibre Crusader for Space nombroses cites delaten que Von Braun estava al cas de les condicions de la factoria de V-2, però que se sentia completament incapaç de canviar-les.
Arrestat pel règim nazi Von Braun va estar sotmès a vigilància des de l'octubre del 1943. En un d'aquests informes es detalla que ell i alguns dels seus col·legues es queixaven de no estar treballant en cap astronau i feien notar que la guerra no anava bé (actitud derrotista). Més endavant una jove dentista els va denunciar pels comentaris. Aquest fet juntament amb els falsos càrrecs de ser simpatitzant comunista i d'haver intentat sabotejar el programa V-2 van portar a la seva detenció per part de la Gestapo.
Va ser arrestat el 14 de maig del 1944 i portat a una cel·la de la Gestapo a Stettin (actualment Szczecin, Polònia) on va estar tancat durant dues setmanes sense que se’l comuniqués quins càrrecs hi havia en contra d'ell. Només a través de la intel·ligència Abwehr a Berlín, el fins aleshores cap seu Walter Dornberger va aconseguir que se l'alliberés per tal que més tard Albert Speer (ministre de municions i producció de guerra) pogués convèncer Adolf Hitler perquè el reincorporés a la seva posició permetent que el programa V-2 continués endavant. Tot i això a partir d'aquell moment la por va instal·lar-se a Peenemünde.
Rendició a les tropes americanes miniatura|En primer terme, Walter Dornberger i Wernher von Braun rendint-se a les tropes americanes el maig del 1945.