Aldo Leopold (Burlington, EUA, 11 de gener de 1887 – Baraboo, EUA, 21 d'abril de 1948) va ser un filòsof, científic, ecòleg, guardabosc, conservacionista i activista ecologista estatunidenc. Treballà com a professor a la Universitat de Wisconsin i es va fer famós pel seu llibre A Sand County Almanac (1949), del qual se n'han venut més de dos milions d’exemplars.
Leopold va influir en el desenvolupament de la moderna ètica mediambiental i en el moviment per a la conservació de la fauna salvatge. La seva ètica naturalista i la preservació de la vida salvatge va tenir un profund impacte en el moviment ecologista, amb la seva ètica ecocèntrica o holística de la terra.Phillip F. Cramer, Deep Environmental Politics: The Role of Radical Environmentalism in Crafting American Environmental Policy (1998) Va ser un precursor dels estudis sobre biodiversitat i l'ecologia, i se'l considera el fundador de les ciències de la vida salvatge.Errington, p. 341–350
Joventut Rand Aldo Leopold va néixer en Burlington, Iowa, l'11 de gener de 1887. El seu pare, Carl Leopold, era un home de negocis que construïa taules de fusta de noguer, i era cosí primer de la seva muller, Clara Starker. El pare d'aquesta, Charles, pare de Clara i oncle de Carl, era un immigrant alemany, educat com a enginyer i arquitecte.Bob Hansen. "Bringing up Aldo ". Leopold Heritage Group. El nom de Rand Aldo el va agafar a partir de dos dels socis empresarials del seu pare —C. W. Rand I Aldo Sommers—tot i que finalment va abandonar l'ús de "Rand". El família Leopold estava formada per germans mes joves: Mary Luize, Carl Starker, i Frederic.Lorbiecki, p. 7 La llengua materna de Leopold era l'alemany, tot i que dominava l'anglès a una edat molt jove.Meine, p. 15
Els anys de joventut d'Aldo Leopold els va passar a la vida a l'aire lliure. Carl va portar els seus fills a fer excursions al bosc i va ensenyar al seu fill gran a fer construccions de fusta i a caçar.Meine, p. 18 Aldo va mostrar una gran aptitud per l'observació, comptant i catalogant ocells prop de casa seva.Lorbiecki, p. 14 Mary diria més tard del seu germà gran que «era un home que li agradava molt l'aire lliure, fins i tot quan era molt jove. Sempre estava sortint a pujar al voltant de precipicis, baixant al riu o creuant cap al bosc».Lorbiecki, p. 9 Va assistir a l'escola Prospect Hill Elementary, on va ser capdavanter a la seva classe i, a continuació va cursar estudis al Burlington High School. Tots els mesos d'agost, la família anava de vacances a Michigan, als boscos de Cheneaux Islands, al Llac Huron, el qual els nens podien explorar.Meine, p. 22
Etapa universitària esquerra|miniatura|Registre de Leopold a l'anuari Yale Sheffield Scientific School, del 1908 El 1900, Gifford Pinchot, qui havia supervisat la nova Division of Forestry Departament d'Agricultura dels Estats Units, va donar diners a Universitat Yale per començar una de les primeres escoles forestals del país. Havent escoltat aquesta iniciativa, el jove Leopold va decidir cursar estudis de silvicultura per vocació.Lorbiecki, p. 24 Els seus pares van acordar deixar-lo assistir a la Lawrenceville School, una universitat preparatòria de Nova Jersey, per millorar les seves possibilitats d'admissió a Yale. El director de la Burlington High School va escriure en una carta de referència al director de Lawrenceville que Leopold era «un dels nous mes compromesos dels que tenim a l'escola ... minuciós en la seva feina .... Amb un caràcter moral que no admet reprovacions».Lorbiecki, p. 25 Va arribar a la seva nova escola el gener de 1904, poc abans de complir els 17 anys. Se'l va considerar un estudiant atent, tot i que va tornar a ser atret per la vida a l'aire lliure. Lawrenceville, era una zona eminentment rural i Leopold va dedicar molt de temps a trepitjar la zona i estudiar la seva flora i fauna.Meine, p. 37–38 Durant un any va estudiar a la Lawrenceville School per ser acceptat a Yale. Com que la Yale School of Forestry només atorgava titulacions de grau, es va matricular primer als cursos preparatoris de silvicultura de la Sheffield Scientific School per als seus estudis de grau.Lorbiecki, p. 31 Tot i que Leopold era capaç d'explorar diàriament els boscos i els camps de Lawrenceville, en detriment dels seus estudis, a Yale no va tenir moltes oportunitats de fer-ho. Els seus estudis i compromisos socials van fer que els seus viatges a l'aire lliure fossin mes aviat pocs i distants.Meine, p. 52
Carrera El 1909, Leopold va ser assignat al districte del Forest Service, Districte 3r als territoris d'Arizona i de Nou Mèxic. Al principi, va ser ajudant forestal a l'Apache National Forest a territori d'Arizona. El 1911, va ser transferit al Carson National Forest, al nord de Nou Mèxic. La carrera de Leopold, que el va mantenir a Nou Mèxic fins al 1924, li va permetre desenvolupar el primer pla de gestió integral del Gran Canyó, escrivint el primer manual sobre caça i pesca del Forest Service, i proposant la Gila Wilderness, com la primera àrea natural del sistema de vida salvatge dels Estats Units.Meine
El 5 d'abril de 1923, va ser escollit membre associat (abans era "membre professional") del Boone and Crockett Club, una organització de conservació de flora i fauna fundada per Theodore Roosevelt i George Bird Grinnell.
El 1924, va acceptar el trasllat al U.S. Forest Products Laboratory a Madison, Wisconsin, sent escollit director associat.
El 1933, va ser nomenat professor de Game Mangement al Departament d' Agricultural Economics de la Universitat de Wisconsin, el primer professor de gestió de fauna salvatge. miniatura|Làpida de Leopold a la seva parcel·la familiar al Cementiri d' Aspen Grove de Burlington, Iowa Es va casar amb Estella Bergere al nord de Nou Mèxic el 1912 i van tenir cinc fils junts.Leopold Family. "Leopold Family". The Aldo Leopold Foundation. Vivien en una casa modesta casa de dos pisos prop del campus de UW-Madison. Els seus fills van seguir els seus passos com a professors i naturalistes: Aldo Starker Leopold (1913–1983) com a biòleg de vida salvatge i professor a la UC Berkeley; Luna B. Leopold (1915–2006) va fer carrera com a hidròloga i professora de geologia a UC Berkeley; Nina Leopold Bradley (1917–2011) va exercir com a investigadora i naturalista; Aldo Carl Leopold (1919–2009) va ser fisiòleg vegetal, i va ensenyar a la Purdue University durant 25 anys; i la seva filla Estella Leopold (b. 1927) va ser botànica i conservacionista, i va arribar a tenir el càrrec de professora emèrita a la Universitat de Washington.Mark Staves and Randy Wayne. (December 3, 2009.) "In Memoriam: A. Carl Leopold ". The Lansing Star. Retrieved on February 2, 2010. Avui, la casa de Leopold és una espai oficial de referència de la ciutat de Madison.
Va comprar 80 acres a el sand contry del centre de Wisconsin. La regió, un cop reforestada, havia estat delmada per incdendis forestals i sobreexplotada amb vaques lleteres, que la van deixar estèril. Allà, va posar les seves teories a treballar i, finalment, va escriure el seu best-seller A Sand County Almanac (1949), que al va acabar poc abans de la seva mort. Leopold va morir d'un atac de cor mentre lluitava contra un incendi forestal a la propietat d'un veí.Lorbiecki, p. 179.
Idees Al principi, Leopold se li va encomanar la missió de caçar i matar ossos, llops, i pumes a Nou Mèxic. Els ramaders locals odiaven aquests depredadors a causa de les pèrdues pel bestiar, però Leopold va venir a respectar i protegir els animals. Va desenvolupar una ètica ambiental que va substituir l'ètica antiga del desert que posava èmfasi en la necessitat del domini de l'home sobre la natura. El seu replantejament va posar en relleu la importància dels depredadors en l'equilibri de la natura, que va conduir al retorn dels ossos i dels pumes a les zones silvestres de Nou Mèxic.Meine
A principis de la dècada de 1920, Leopold va concloure que s'hauria d'adoptar un tipus particular de conservació als boscos nacionals de l'oest americà. Se li va demanar la construcció de carreteres per allotjar la "proliferació de l'automòbil" i les demandes recreatives cada cop més importants que es generaven en sol públic. Va ser el primer a emprar el terme "vida salvatge" per descriure aquesta preservació. Durant les dues dècades següents, va afegir principis ètics i científics a la seva defensa del concepte de natura salvatge. En un assaig que havia escrit, preguntava retòricament, "Quina utilitat tenen quaranta llibertats sense un lloc en blanc al mapa?" Leopold va veure el progrés de la sensibilitat ètica des de les relacions interpersonals, a les relacions amb la societat en general, a les relacions amb la terra, amb una disminució constant de les accions basades en la conveniència, la conquesta i l'interès personal. Així, Leopold va rebutjar l'utilitarisme dels conservacionistes com Theodore Roosevelt.Meine
A la dècada de 1930, Leopold era l'expert més important de la nació en la gestió de la vida salvatge. Va defensar la gestió científica dels hàbitats de la fauna silvestre per part dels propietaris públics i privats, en lloc de dependre dels refugis i les lleis de caça i altres mètodes destinats a protegir determinades espècies per esports de caça. El 1933, el seu llibre Game Management, Lepold definia la gestió de la vida salvatge com "l'art de fer que la terra produeixi cultius anuals de espècies de caça sostenibles per a ús recreatiu" Però, com ha assenyalat Curt Meine, també va considerar que era una tècnica per restaurar i mantenir la diversitat en el medi ambient.Meine
El concepte de "wilderness" (vida salvatge) també va assumir un nou significat. Leopold ja no ho veia com un terreny de caça o recreatiu, sinó com un espai per a una comunitat biòtica saludable, inclosos els llops i els pumes. El 1935, va fundar la Wilderness Societat, dedicada a expandir i protegir les zones silvestres de la nació. Va considerar la societat com "un dels punts cabdals d'una nova actitud: una humilitat intel·ligent de l'home vers la naturalesa"Susan L. Flader, Thinking Like a Mountain: Aldo Leopold and the Evolution of an Ecological Attitude toward Deer, Wolves and Forests. Madison, Wis.: University of Wisconsin Press, 1974, p. 29. L'escriptora de ciències Connie Barlow diu que Leopold va escriure amb eloqüència des d'una perspectiva que avui es diria com a naturalisme religiós.
Escrits naturalistes L'escriptura naturalista de Leopold es caracteritza per la seva senzillesa i sinceritat. Les seves descripcions de diversos entorns naturals, a través de les quals s'havia mogut, o que havia conegut durant molts anys, mostraven una impressionant intimitat amb el que existeix i passa a la natura. Va oferir crítica franca al mal que creia que sovint es feia als sistemes naturals, com la terra, sense cap sentit vers la cultura o la propietat de la societat sobre el territori, difuminant qualsevol sentit d'un sistema natural al qual pertanyen els éssers humans. Va sentir que la seguretat i la prosperitat resultants de la "mecanització", que ara donen temps a les persones per reflexionar sobre la bellesa del medi natural, i per aprendre més sobre el que hi passa. No obstant això, també va escriure: "Teòricament, la mecanització de l'agricultura hauria de tallar les cadenes del granger, però si ho fa realment és discutible"Leopold, A. A Sand County Almanac (1970 ed.) p. 262)
A Sand County Almanac