miniatura|Un dels frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913. Representa una de les fronteres simbòliques entre Orient i Occident; de fet, es troba en una posició equidistant entre Europa, Àsia i Àfrica, i això li ha proporcionat una rica història alhora que l'ha fet subjecte de nombrosos conflictes entre diversos pobles pel control de la Mediterrània.
Ha estat habitada almenys des del Neolític i ha estat el bressol de la civilització minoica, que dominà la Mediterrània oriental des del mil·lenni fins al mil·lenni aC, abans d'esfondrar-se davant l'apogeu de la Grècia continental.
Quan Roma dirigí els seus interessos cap a l'Orient, l'illa formà part d'una etapa d'expansió de l'Imperi romà. Després de la partició de l'imperi, Creta s'integrà en l'Imperi Romà d'Orient. Al passà a estar sota domini àrab i després de la Quarta Croada i la partició de l'Imperi Romà d'Orient entre els regnes francs caigué sota domini venecià. Creta fou llavors dividida entre l'ocupació llatina i l'herència romana d'Orient, i la seua posició era estratègica per a la defensa del comerç venecià a la Mediterrània.
En totes les etapes de la seua història, l'illa ha estat objecte de la cobdícia dels pirates, que en feren una base per a les seues corregudes. Els actes de pirateria i l'amenaça que això significava per al comerç fou sovint el pretext per a la intervenció i ocupació de l'illa per part de diferents pobles que hi tenien interessos.
Creta passà a estar sota domini otomà durant el . La seua història ha estat marcada per rebel·lions del poble cretenc contra els seus diferents ocupants, que es feren més freqüents durant els tres segles d'ocupació otomana, sobretot durant el . Creta aconseguí deslliurar-se del poder turc des de 1897, però no s'integrà a Grècia fins al 1913.
Fou teatre d'enfrontaments durant la Segona Guerra Mundial, a més de ser una de les zones gregues ocupades per Alemanya durant la repartició de Grècia entre Alemanya, Itàlia i Bulgària.
Ha estat des de fa força temps una terra d'emigració, i ha patit un gran èxode rural. L'auge del turisme des de la dècada de 1970 li ha aportat una certa remuntada econòmica.
Prehistòria miniatura|Teseu i el Minotaure, detall d'una àmfora del grup de Londres B 174, cap al 540 aC, Museu del Louvre Se sap sobre l'aparició de l'antiga civilització cretenca perquè n'han sobreviscut alguns pocs testimoniatges escrits fins a l'actualitat. Això contrasta amb la riquesa de palaus, cases, camins, pintures i escultures d'aquesta època. A més, la història cretenca està esquitxada de llegendes (com les del rei Minos, Teseu, el Minotaure, o Dèdal i Ícar) que han arribat fins als nostres dies pels historiadors i poetes grecs.
A manca de fonts escrites, la cronologia de la història de Creta s'ha basat en l'estil de la terrisseria egea i de l'Orient Pròxim, de manera que els estudis cronològics s'han realitzat a partir d'objectes comprats pels cretencs a altres civilitzacions (per exemple a l'egípcia). Per als temps més antics, la datació per carboni 14 de restes orgàniques i de carbó vegetal ofereix dades independents: es creu que Creta fou poblada a partir del mil·lenni aC, com ho proven nombroses estelles d'obsidiana trobades a l'est de Càndia (Heràclio), així com les pintures rupestres d'Asfendou Sfakion, que representen animals amb banyes i motius abstractes.
La presència d'humans es fa palesa des del Neolític. A la regió de Réthimno aparegueren eines d'os i banya corresponents a aquest període, segurament del període interglaciar, però cap prova encara no n'és gaire convincent. Una altra teoria apunta a l'establiment humà a l'illa des del Paleolític. En l'últim període glacial, el nivell de la Mediterrània es trobava cent metres per sota del nivell actual, per la qual cosa hauria estat relativament fàcil arribar a l'illa des del Peloponés.
A Creta s'ha descobert l'existència d'una fauna del plistocé, amb restes d'hipopòtams nans a l'altiplà de Katharós, cavalls i elefants nans, cérvols nans (Candiacervus reumeri), rosegadors gegants, insectívors, teixons, i una espècie de llúdria terrestre.Aquests elefants nans serien una degeneració d'espècies antigues, aïllades durant les formacions insulars. Un estudi suggereix que aquests animals estaven emparentats amb els mamuts nans. , Nikos, et al. «Ancient DNA forces reconsideration of evolutionary history of Mediterranean pygmy elephantids», Biology Letters, 2, 3, p. 451–454. No hi hagué grans carnívors, i la majoria dels animals desaparegueren al final de l'última glaciació. No és segur que l'ésser humà haja tingut un paper en aquestes extincions, com sí que hi ha indicis que ho feu en altres illes mediterrànies com Sicília, Xipre i Mallorca. Fins a l'actualitat, no s'han trobat ossades d'aquesta fauna endèmica en jaciments neolítics. miniatura|Fulles de pedra tallada, originàries del Neolític (Museu Arqueològic de Càndia) Els primers habitants hi arribaren possiblement de l'est: Anatòlia, Cilícia, i potser Canaan. Hi introdugueren animals domèstics, com ovelles, cabres, porcs i gossos, i també el conreu de cereals i hortalisses. Fins hui, el lloc de Cnossos, l'ocupació del qual es remunta al mil·lenni aC (estrat X), roman com l'únic lloc aceràmic (o preceràmic). El fet que cap peça de terrisseria s'haja trobat en l'estrat X fa pensar que l'ocupació del lloc fou anterior a l'aparició de la ceràmica. El lloc ocupa uns 350.000 m². Les rares ossades trobades són dels animals esmentats, i també de cérvols, teixons, martes i ratolins: l'extinció de la megafauna local no hi deixà gaires peces de caça. La ceràmica neolítica s'ha trobat a Cnossos i a les grutes de Lera i Gerani. En el neolític tardà hi proliferaren els nuclis de població, la qual cosa dona testimoniatge d'un creixement demogràfic. Durant aquest període, s'hi introduïren l'ase i el conill, i es caçaven el cérvol i el kri-kri, una cabra salvatge que conserva les característiques de les primeres domesticacions.
La ceràmica del Neolític evolucionà durant aquest període. Simple i sense decoració al principi del Neolític, es tornà més sofisticada, amb gravats, mentre que les tècniques de fabricació semblen massa avançades per a l'època. Les peces de terrissa, de color negre i vermell, eren cuites en forns oberts. Les primeres estatuetes apareixen en aquesta època, elaborades amb argila, pissarra, pedra, marbre o petxines. A la fi del Neolític, hi ha sobretot figures femenines que tenen ressaltades les parts del cos relacionades amb la fecunditat.
En el Neolític preceràmic, l'habitatge el componen cabanes elaborades amb troncs de fusta, i sòl de terra batuda. A Creta es troba una particularitat absent en la resta de la mar Egea: tombes de xiquets dins de les cases. A partir del Neolític antic, les excavacions de Cnossos mostren que les cases tenien peces contigües de murs de pedra i maóTot i que les excavacions arqueològiques mostren que els cretencs del Neolític aparentment ja coneixien la tècnica del fang cuit, sembla que van abandonar ràpidament aquesta tècnica per tornar al simple assecat de l'argila al sol. Aquest coneixement no tornarà a aparèixer fins a l'edat del bronze. , 2004, p. 44. recoberts. Els sostres són plans i d'un entreteixit de fusta. En el neolític antic II, les cases s'equipaven amb graons de terracota. Els morts eren enterrats amb peces de ceràmica i joies de pedra. Nombroses grutes s'ocuparen com a habitatges, sobretot a les regions més muntanyenques. Sovint hi enterraven els morts, una pràctica prou corrent fins i tot després que en el neolític les abandonaren per establir-se en cases construïdes.
Les relacions de Creta amb la resta de la mar Egea semblen haver-se desenvolupat essencialment cap al final del Neolític. La ceràmica pintada de roig i polida fa suposar que tingueren relacions amb les regions nord i orient de l'Egeu, on es troben ceràmiques idèntiques. La introducció de l'obsidiana, provinent de Melos i de Nísiros per a la fabricació de petites eines, pressuposa el sorgiment de la navegació a l'Egeu.
Antiguitat Creta minoica i micènica
miniatura|Palau de Cnossos. A partir de les excavacions de Cnossos, Arthur Evans elabora una cronologia de la civilització minoica miniatura|Estatueta sedent de marbre, de tipus ciclàcic La cronologia de la història antiga de Creta s'establí a partir de les excavacions d'Arthur Evans, que tractà de reconstruir-la comparant-la amb la història de Troia, les Cíclades, Grècia, Egipte i Mesopotàmia a partir d'objectes anatòlics, siriofenicis o egipcis trobats a Creta, i a partir d'objectes cretencs trobats en aquestes regions. La cronologia d'Evans relaciona el període comprés entre la fi de neolític i la invasió dels aqueus amb el rei Minos, i per això anomena minoica la civilització d'aquesta època. Basant-se en la terrissa, Evans distingeix tres subperíodes del minoic: el minoic antic, el minoic mitjà, i el minoic recent, al seu torn subdividits.
Les cronologies més recents esmenen la d'Evans, i es basen en la introducció dels metalls a Creta i en la construcció i destrucció dels palaus (èpoques prepalatina, protopalatina i neopalatina).
Època prepalatina La civilització minoica és la més important de l'edat de bronze del món grec. La tesi d'Arthur Evans que assenyala que la introducció dels metalls a Creta es degué a immigrants arribats d'Egipte es considera obsoleta. La teoria actual més acceptada estableix que tota la regió de l'Egeu estigué habitada per un poble denominat prehel·lènic o egeu. Egipte sembla molt llunyà per exercir una influència important en aquesta època; per contra, l'península d'Anatòlia potser influí en la iniciació de Creta en les arts dels metalls. La difusió de l'ús del bronze a la mar Egea es relaciona amb grans moviments de població des de les costes d'Àsia Menor cap a Creta, les Cíclades i el sud de Grècia; aquestes regions es desenvoluparen molt aviat socialment i cultural, sobretot per l'auge de les relacions comercials entre Àsia Menor i Xipre.
Gràcies a la navegació, Creta ocupà un lloc predominant a l'Egeu. L'ús dels metalls multiplicà les transaccions amb els països productors: els cretencs buscaven coure a Xipre, or a Egipte, i plata i obsidiana a les Cíclades. Sota la influència d'aquesta activitat en creixement nasqueren ports com Zakros i Palékastro a la costa oriental, i els illots de Mochlos i Psira a la septentrional esdevingueren els principals centres d'intercanvi amb Anatòlia. La importància d'aquest comerç explica la preponderància de la part oriental de l'illa, que en constituí el centre més actiu: mentre Cnossos no tenia més que una civilització subneolítica, Malia tenia categoria de metròpoli. En aquesta època s'expandiren comunitats d'agricultors i ramaders a la plana de Messara. Sembla que des del minoic antic, els petits llogarets es multiplicaren, mentre que les granges aïllades es feren cada vegada més escasses.
La generalització de l'ús del bronze desplaçà el centre de gravetat de l'illa cap a la zona geogràfica central, on les ciutats emergents competiren amb les de la part oriental. A més, les noves matèries primeres desviaren l'atenció dels cretencs de l'Àsia Menor; per exemple, l'estany d'Ibèria, de Gàl·lia, o de Cornualla arribà a les costes sicilianes i de l'Adriàtic i algunes ciutats orientaren el comerç cap a aquestes regions. Així augmentà la població a la desembocadura del riu Kairatos. Un camí travessava Creta per la zona mitjana, amb Cnossos i Festos com a nuclis principals.
Pel que fa a l'agricultura, gràcies a les excavacions arqueològiques se sap que s'hi conreaven diverses espècies de cereals i verdures, i que alguns importants productes agrícoles com l'oli i el vi ja s'elaboraven a Creta.
Època protopalatina miniatura|Arracada d'or formada per dues abelles. Malia