miniatura|450x450px|Mapa de Creta amb la ubicació d'algunes de les principals ciutats del període clàssic i hel·lenístic, on figura Dreros, a la zona septentrional de l'illa Dreros era una ciutat del nord-est de l'illa grega de Creta, i va existir des del període geomètric (segles i aC) fins a l'època romana d'Orient. Ara és un jaciment arqueològic en la prefectura de Lassithi, a l'est de Malia, al nord-est de Neàpoli i al nord-oest d'Àgios Nikólaos, la capital de la prefectura.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. L'assentament s'estén sobre dos petits cims –est i oest– del pujol de San Antonio (una extensió sud del mont Kadiston).Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579.
A Dreros s'excavà un dels temples grecs més primerencs que es coneixen, del , consagrat a Apol·lo Delfini. Entre les restes es van trobar tres estatuetes de culte d'Apol·lo, Àrtemis i Leto (ca. finals del VIII ae o ca. 650 ae), elaborades en fusta recoberta amb làmines de bronze, usant la tècnica del sphyrelaton. En una cisterna hel·lenística adjacent al temple es trobà una inscripció del , que representa l'exemple més antic de legislació grega que s'ha trobat.
Història Es coneix molt poc sobre la història de Dreros.Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579. Al lloc va existir prèviament un assentament subminoic, al qual pertanyia una necròpoli situada al costat nord del turó. La ciutat de Dreros, la fundaren colons doris en el període geomètric (segles i aC), i va viure l'època de més prosperitat als s. VIII al VI ae. En el període hel·lenístic, durant els segles i II ae,Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. la ciutat mantenia estretes relacions amb Cnossos, primer com a aliada en la lluita contra LictosAA. VV. (1988): «Creta minoica» en Mundos del pasado. The Times: Atlas de arqueología. – Plaza & Janés, Barcelona, 1992, p. 141. i després passant a dependre'n. Dreros perdé importància al s. II ae, encara que continuà dempeus fins a l'època romana d'Orient.
El 1917 Stéfanos Xanthudidis hi dugué a terme les primeres excavacions arqueològiques. L'Escola Francesa d'Atenes començà a excavar a Dreros al 1932, amb Pierre Demargne a càrrec dels treballs, que es reprendrien al 1936. El 1935 el temple d'Apol·lo fou excavat per l'arqueòleg grec Spirídon Marinatos, que hi trobà estatuetes de culte d'Apol·lo, Àrtemis i Leto.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009.González Serrano, Pilar (2000): Historia Universal del Arte. Volumen 2: Grecia y Roma. – Espasa Calpe, Madrid, 2000, p. 33. Johnston, Alan: Grecia emergente. Volumen I. – Folio, Barcelona, 1996, p. 42.
Descripció del lloc miniatura|Ruïnes del jaciment arqueològic de Dreros El centre de Dreros i la seua àgora arcaica es troben a la zona plana, en la depressió entre els dos petits cims (a est i oest) del pujol de San Antonio, on se situen sengles acròpolis.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009.Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579. S'hi han trobat rastres de les muralles de la ciutat.
Temple d'Apol·lo Delfini A la cantonada sud-oest de l'àgora, al vessant del pujol, es troben les restes del temple d'Apol·lo Delfini. Construït cap al 750 ae,Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579. és un dels temples grecs més primerencs que es coneixen.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. L'edifici consistia en una naos (espai interior que alberga l'estàtua de culte) amb una eschara rectangular al centre (una llar ritual o altar baix, arran de terra), a més de dues columnes. Aquesta disposició indica que els sacrificis es feien dins del temple, característica que es repeteix en altres temples cretencs d'arquitectura semblant, com els trobats a Priniàs i Gortina.Johnston, Alan: Grecia emergente. Volumen I. – Folio, Barcelona, 1996, p. 42. Un plànol i reconstruccions del temple de Dreros apareixen en Geometric Greece (1977) de John Nicolas Coldstream.Plano y reconstrucciones del templo de Apolo en Dreros. – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. – Imágenes tomadas de:Coldstream, John Nicolas (1977): Geometric Greece – Methuen, Londres, 1977, p. 405.
El 1935 l'arqueòleg grec Spirídon Marinatos excavà el temple d'Apol·lo i en trobà la caixa on guardaven les banyes dels animals sacrificats, així com les estatuetes de culte de la tríade apolínia: Apol·lo, Àrtemis i Leto.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009.González Serrano, Pilar (2000): Historia Universal del Arte. Volumen 2: Grecia y Roma. – Espasa Calpe, Madrid, 2000, p. 33. Johnston, Alan: Grecia emergente. Volumen I. – Folio, Barcelona, 1996, p. 42.
Estatuetes d'Apol·lo, Àrtemis i Leto Les estatuetes de culte de la tríade apolínia (Apol·lo, Àrtemis i Leto) aparegueren en les ruïnes del temple d'Apol·lo al 1935 durant els treballs dirigits per l'arqueòleg grec Spirídon Marinatos.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009.González Serrano, Pilar (2000): Historia Universal del Arte. Volumen 2: Grecia y Roma. – Espasa Calpe, Madrid, 2000, p. 33. Johnston, Alan: Grecia emergente. Volumen I. – Folio, Barcelona, 1996, p. 42. Eren d'estil orientalitzant primerenc, de finals del VIII ae (o bé cap al 650 ae),Boardman, John (2006): «Sources and Models» en Palagia, Olga (ed.): Greek sculpture. Function, Materials, and Techniques in the Archaic and Classical Periods. – Cambridge University Press, 2006, p. 2-3. fetes amb la tècnica del sphyrelaton: martellejant làmines de bronze sobre un moll de fusta que els donava forma.Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579. La figura d'Apol·lo té 80 cm, i té els pectorals molt marcats. Les d'Àrtemis i Leto, de 40 cm (o bé 40 i 45 cm), tenen cossos i vestits d'estil geomètric que anticipen l'estil dedàlic. Ara es troben al Museu Arqueològic de Càndia, a la vitrina 20 de la sala 19.Troso, Cristina (2004): «Heraklion», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 565. Hi ha fotos de l'estatueta d'Apol·lo en Greek sculpture (1991) de John Boardman.Estatuilla de Apolo de Dreros. – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. – Imágenes tomadas de:Boardman, John (1991): Greek sculpture, 1991, p. 252.
Inscripció arcaica: llei de Dreros A l'est del temple d'Apol·lo hi ha una cisterna hel·lenística dels s. III i II ae. A dins aparegueren blocs amb una inscripció arcaica del s. VII ae (cap al 650 ae),Troso, Cristina (2004): «Dreros», en Maggi, Stefano y Troso, Cristina: Guías de arte y viajes: Los tesoros de Grecia. – Libsa, Madrid, 2006, p. 579. que devien ser als murs del temple.Lane Fox, Robin (2005): El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma. – Crítica, Barcelona, 2007, p. 100. Aquesta inscripció representa l'exemple més antic de legislació grega que s'ha trobat.Perseus Digital Library. Site Catalog Name: Dreros (en inglés). – Sitio consulta: 19 de agosto de 2009. El text conservat limitava la durada en el càrrec de la principal magistratura civil de la ciutat.Two Early Greek Laws . Texto de la inscripción traducido al inglés. – Sitio consulta: 18 de agosto de 2009. – Texto tomado de:Fornara, Charles William, editor y traductor (1983): Translated Documents of Greece and Rome, I: Archaic Times to the End of the Peloponnesian War, Cambridge University Press, 1998.
Vegeu també Història de Creta. Epigrafia grega.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Creta Categoria:Prefectura de Lassithi Categoria:Inscripcions en pedra Categoria:Ciutats antigues de Creta Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Inscripcions en grec