Konstandinos Kuruniotis (en grec: Κωνσταντίνος Κουρουνιώτης; Quios, 1872 - 1945) va ser un dels principals arqueòlegs grecs dels segles i . miniatura|Teseu i Antíope, ca. , trobada per Kuruniotis al temple d'Apol·lo Dafnèfor d'Erètria (Museu Arqueològic d'Erètria) Va excavar a Erètria entre 1897 i 1910, i va traure a la llum les restes del temple d'Apol·lo Dafnèfor, el tesmofori, una gran tomba macedònica, els banys, la palestra i la porta oest.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Erètria (en grec)Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el temple d'Apol·lo Dafnèfor d'Erètria (en grec)
D'altra banda, per encàrrec de la Societat Arqueològica de Grècia, a partir de 1902 va dirigir una sèrie d'excavacions a Figàlia i al sud-est d'Arcàdia.Konstandinos Kuruniotis, Excavations of Lykaion (en anglès, originalment publicat en grec a Ephemeris Archaeologike, 1904), p.1. Així, dirigí excavacions al temple d'Apol·lo de Basses, ajudat per Panagiotis Kavvadias i Konstantinos Rhomaios.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Basses (en grec) Prop d'aquest lloc es troba el mont Cotil, on, el 1902 i 1903, va excavar els temples d'Afrodita i Àrtemis, també amb Panagiotis Kavvadias.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el temple d'Afrodita del mont Cotilo (en grec)Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el temple d'Àrtemis Ortàsia (en grec) Dins del mateix programa d'excavacions, entre 1902 i 1904, va excavar el santuari de Zeus al mont Liceu, així com el santuari de Despena de Licosura.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: mont Liceu (en grec)Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el santuari de Despena a Licosura (en grec) Més endavant, per albergar les troballes d'aquest lloc, obrí el Museu de Licosura.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Museu Arqueològic de Licosura (en grec)
Entre 1915 i 1916 feu recerques a Kato Fana, a l'illa de Quios.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Kato Fana (en grec)
Va treballar també a Eleusis durant molts anys, a partir de 1917. Juntament amb Georgios Mylonas, suggerí que el denominat Megaron B són les restes d'un primitiu temple d'època micènica.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Museu Arqueològic d'Eleusis (en grec)Article a JstorCarla Iliana Elizondo, Eleusis en època micènica, p.5.
Durant l'ocupació grega d'Àsia Menor, treballà amb Georgios Sotiriu a Nisa i Efes, a l'església de Sant Joan el Teòleg.Charles Dugas,Comptes rendus bibliographiques: Ἀρχαιολογικὸν Δελτίον, VII (1921-22), p.195, a Revie des Études Grecques (1926), volum 39, núm. 179. Recorregué els territoris de la zona projectant la creació d'un museu per recollir totes les troballes que pogués recopilar d'Àsia Menor. Aplegà algunes antiguitats que foren dipositades a Esmirna fins que el 1927, ja sota domini turc, les dugueren a una antiga església grega però sense documents que n'indiquin la procedència exacta.Marc Waelkens, Ateliers lapidaires en Phrygie, p.105.
A començament de la dècada de 1930, en col·laboració amb Homer Thompson, va excavar el pujol atenès de la Pnix
El 1939 va localitzar el jaciment arqueològic on es trobava el palau micènic de Pilos, denominat «palau de Nèstor», a Epano Englianos.Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: el palau de Nèstor (en grec)
Entre les seues publicacions poden citar-se Ανασκαφαί εν Κωτίλω (1903), Το εν Βάσσαις αρχαιότερον ιερόν του Απόλλωνος (1910) i Ελευσίς, Οδηγός των αναασκαφών και του Μουσείου, (1933).
Referències
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat de Jena Categoria:Persones de Quios Categoria:Morts a Atenes Categoria:Arqueòlegs grecs Categoria:Nascuts el 1872