La Fàbrica Pegaso era un recinte industrial del barri de la Sagrera de Barcelona, del que només es conserva l'edifici de l'entrada, convertit en equipament municipal.

Història i descripció El 28 de juny del 1857 es va constituir la societat anònima Industrial Harinera Barcelonesa, autoritzada per un Reial Decret del 10 de juny, amb un capital de 6 milions de rals, dels quals inicialment només es va desemborsar el 20%.AHPB, notari Josep Pla i Soler, 28-06-1857. Els membres de la Junta de Govern eren Martí Baradat, Joan Julià, Sebastià Aballí i Prats, Maties Wagner i Nicolau López, el director-administrador Josep Maria Couzinet i el subdirector el seu germà Joan. La fàbrica era al barri de la Sagrera de Sant Martí de Provençals, i va començar a funcionar el 1858. Les seves 24 moles la convertien en una de les més importants de l'estat.

El 1860, Josep Maria Couzinet va abandonar el càrrec, deixant-lo en mans del seu germà Joan. Aleshores s'hi va descobrir unes pèrdues de més de 60.000 duros en existències, el que va motivar una demanda penal contra ells i els membres de la Junta de Govern, que va ser desestimada el 1867. El 1868, la societat es dissolgué i el patrimoni es valorava en 190.261 duros, amb unes pèrdues de 90.000 duros, equivalents a ⅓ del capital real. La comissió liquidadora va instar una demanda civil contra els germans Couzinet, que el 1872 foren condemnats a indemnitzar la companyia i a retornar la seva remuneració (10% dels beneficis).

La fàbrica va ser posada en venda, i segons els anuncis a la premsa, el recinte ocupava una superfície d'unes 6 mujades; l'edifici principal, de planta baixa i tres pisos, tenia uns 80 m de façana, i era dividit en tres cossos: el central, ocupat per les «quadres», i els laterals, destinats a habitatge; en un cos annex hi havia dues màquines de vapor bessones de 60 CV cadascuna; al davant hi havia un jardí, i al darrere, els tres magatzems, units per un tramvia intern; a més de l'edifici de porteria amb habitatges per als treballadors, una quadra per al ramat i les 24 moles. Finalment, fou adquirida per Seriñana, Rubiés, Rimbau i Cia, que en mantindria el nom comercial, però el 1882 la tornaren a posar en venda per un valor mínim de 120.000 duros (600.000 pessetes).

El 1892 s'hi va instal·lar la societat comanditària Tarrats i Canals, els socis de la qual eren Joan Tarrats Homdedeu i Josep Oriol Canals i Zamora. El 1901, morí Tarrats i l'empresa es reconstituí com a Josep Oriol Canals i Cia. Entre 1906 i 1907, va fer construir una nova fàbrica d'estil modernista a l'illa compresa entre els carrers de Monlau, Pacífic, Cortit i la plaça de Masadas.

El 1909, el fabricant d'automòbils Hispano-Suiza va adquirir el recinte per unes 500.000 pessetes i el 1911 hi traslladà la producció dels tallers del carrer de Floridablanca, on treballaven uns 400 obrers. El 1915, va adquirir a la Fabra i Coats 691.305,3 pams quadrats de terreny de l'antic Vapor del Fil, a l'altra banda de la Riera d'Horta, per 276.522,12 pessetes, més 110.000 d'indemnització per l'enderrocament dels xalets existents.

El 1946, i després de dures pressions, Miquel Mateu i Pla vengué l'empresa creada pel seu pare Damià Mateu i Bisa i l'enginyer suís Marc Birkigt a la recentment creada ENASA, propietat de l'INI i presidida per Vilfred Ricart. Com que l'acord no incloïa la marca Hispano-Suiza, l'empresa abaria adoptant el cavall Pegàs com a símbol dels seus productes. A finals del 1947 s'hi produïren les primeres unitats del Pegaso II, amb una cabina aixatada heretada de l'Hispano-Suiza 66D.

miniatura|300px|esquerra|Antiga porta de la fàbrica al carrer Gran de la Sagrera

El març del 1949, l'enginyer Carles Maria Carreras Rius, director de producció d'ENASA, va demanar permís per a construir-hi un edifici d'entrada al carrer de la Sagrera, i un taller de muntatge de carrosseries a la Riera d'Horta (actualment carrer de Rovira i Virgili).AMCB, Q136 Obres públiques A-171 1941. Només tres mesos després, el 9 de juny, el general Franco va visitar les instal·lacions.

El 1971, va començar el trasllat de la producció a la Zona Franca, i aquell mateix any, la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la requalificació dels terrenys en tres illes (A, B, C): l'A, entre els carrers del Pegàs, Torroella de Montgrí, Dublín i l'avinguda Meridiana, seria destinada a la construcció d'habitatges a càrrec de CEVASA; la B (actualment escola Pegaso), entre els carrers de Dublín, Torroella de Montgrí i la perllongació de Pegàs, i la C, entre la Riera d'Horta i els carrers de la Sagrera i de Portugal, a parc públic.

Notes

Referències

Vegeu també La Fabril Cotonera

Bibliografia

Industrial Farinera Pegaso Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis de la Sagrera Categoria:Pegaso