fou una pianista belga.
Filla de pare belga i de mare alemanya, des de la infantesa demostrà un talent especial per a la música, particularment per al piano, havent tingut com a professors en aquest instrument Herz, Moscheles i Kalkbrenner. Va tenir ocasió d'assistir als concerts que feia el cèlebre pianista Thalberg, l'admirable mecanisme i estil del qual tractà d'imitar. Mendelssohn, François-Joseph Fétis, Frédéric Chopin i el mateix Liszt es comptaren entre els seus admiradors. Va estar promesa en matrimoni amb Berlioz, però aquest projecte no anà endavant, i es casà després amb Camille Pleyel, d'aquí el seu segon cognom. Efectuà viatges per diferents països europeus, i recollí molts aplaudiments.
Marie-Félicité fou una de les millors pianistes de la seva època i, per la seva bellesa i talent, una de les figures de major relleu dels cercles aristocràtics de la capital de França. Des de 1848 fins al 1872 fou professora del Conservatori de Brussel·les.
Liszt, parlant d'aquesta pianista, va dir el següent:
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 779. ()
Categoria:Pianistes belgues Categoria:Compositors belgues del Romanticisme Categoria:Professors del Conservatori Reial de Brussel·les Categoria:Morts a la regió de Brussel·les-Capital Categoria:Pianistes parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors belgues del segle XIX Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1811