Josep Lluís Vázquez Borau (Barcelona, 1946) és un filòsof, teòleg, professor i escriptor català. La seva obra s'ha centrat principalment en el personalisme, l'estudi de les religions i l'espiritualitat cristiana, amb una atenció especial a Maurice Nédoncelle i Charles de Foucauld.
Ha exercit com a professor de religió en diversos instituts d'ensenyament secundari. El 1999 es va doctorar en filosofia a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) amb una tesi sobre el pensament de Maurice Nédoncelle. El 2011 va presentar a la Facultat de Teologia de Catalunya una segona tesi doctoral, dedicada a l'amistat com a categoria teològica en Charles de Foucauld. La seva producció bibliogràfica inclou treballs sobre filosofia personalista, espiritualitat, religions i nous moviments religiosos.
Obres seleccionades Las sectas destructivas (Mensajero, 1998). El Evangelio de la amistad en Carlos de Foucauld (Desclée de Brouwer, 2011). Centinelas en la noche: 100 preguntas desde el silencio (PPC, 2018). Etty Hillesum, una mística en el horror nazi (Digital Reasons, 2020).
Referències
Categoria:Filòsofs barcelonins contemporanis Categoria:Teòlegs barcelonins Categoria:Alumnes de la Facultat de Teologia de Catalunya Categoria:Filòsofs catalans del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Nascuts el 1946 Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX