Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79. Està situat al grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol ve del llatí aurum. L'or és un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (partícules petites) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l'electrònica. Al final de l'any 2006, s'estimava que el total d'or que s'havia minat al llarg de la història era de 158.000 tones. Això es pot representar mitjançant un cub amb un costat de només 20,2 metres de llarg. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.
L'art de treballar l'or rep el nom d'orfebreria.
Propietats fisicoquímiques L'or és un element metàl·lic que exhibeix un color groc en brut, però que pot mostrar-se negre, robí o morat en divisions fines. És considerat per alguns com l'element més bell de tots i és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. De fet, una unça (28,35 g) d'or pot modelar-se en un llençol que cobreixi 28 metres quadrats. Com és un metall bla, els aliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-li duresa són freqüents.
Es tracta d'un metall molt dens, amb un alt punt de fusió i una alta afinitat electrònica. Els seus estats d'oxidació més importants són +1 i +3. També es troba en l'estat d'oxidació +2, així com en estats d'oxidació superiors, però és menys freqüent.
A més, l'or és un bon conductor de la calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents químics. Té una alta resistència a l'alteració química per part de la calor, la humitat i la majoria dels agents corrosius, i així està ben adaptat al seu ús en l'encunyació de monedes i en la joieria.
Color esquerra|Diferents colors d'aliatges d'Ag-Au-Cu. El color de l'or pur és un groc metàl·lic. L'or, el cesi i el coure són els únics elements metàl·lics que tenen un color natural que no sigui ni gris ni blanc. El color gris habitual dels metalls depèn del seu «mar d'electrons», que és capaç d'absorbir i tornar a emetre fotons al llarg d'un ampli rang de freqüències. L'or reacciona de manera diferent, depenent d'efectes relativistes subtils que afecten els orbitals que envolten els àtoms d'or.
Es poden aconseguir aliatges d'or acolorit com ara l'or rosa, mitjançant l'afegiment de diverses quantitats de coure i argent, tal com s'indica a la imatge. Els aliatges amb pal·ladi o níquel també són importants en la joieria comercial, ja que produeixen aliatges d'or blanc. Menys habitualment, l'afegiment de manganès, alumini, ferro, indi i altres elements poden produir més colors inusuals d'or per diverses aplicacions.
Preu miniatura|esquerra|Evolució del preu de l'or de 1960 a 2011 Com altres metalls preciosos, l'or es mesura en unitats de pes troy i en grams. Quan forma aliatges amb altres metalls el terme quirat n'indica la puresa que presenta, amb 24 quirats s'indica que és totalment pur i els nombres menors que aquest indiquen pureses també menors. La puresa del lingot d'or o de les monedes d'or també es poden expressar en termes decimals que van del 0 a l'1, conegudes com les mil·lèsimes de finor (millesimal fineness), essent el 0,995 or molt pur.
El preu de l'or es determina a través del comerç en els mercats de derivats financers però un procediment conegut com el Gold Fixing de Londres, originat des de setembre de 1919, proporciona un preu de referència diari a la indústria.
Històricament l'encunyació d'or va fer que aquest s'usés àmpliament com a moneda; quan es va introduir el paper moneda aquest va ser utilitzat com un rebut redimible per moneda d'or o lingots d'or. En un sistema monetari conegut com a patró or, es donava un cert pes d'or en nom d'una unitat monetària. Durant un llarg període el govern dels Estats Units va establir el valor del dòlar com que una unça troy (troy ounce) equivalia a 20,67 $ (664,56 $/kg), però l'any 1934 el dòlar va ser devaluat a $35.00 per unça troy ($1125,27/kg). Cap a 1961, va passar a fer difícil mantenir aquest preu, i un pool de bancs europeus i americans acordaren manipular el mercat per evitar futures devaluacions de monedes contra la incrementada demanda d'or. miniatura|esquerra|Un lingot d'or de Suïssa. El 17 de març de 1968, les circumstàncies econòmiques causaren el col·lapse d'aquest pool de l'or i es va establir un esquema de preus de dos nivells mitjançant el qual l'or encara va ser utilitzat per ajustar els comptes internacionals en el vell 35,00 $ per unça troy (1,13 $ / g), però en el mercat privat es va permetre la fluctuació en el preu de l'or. Tanmateix el sistema de dos nivells de preus va ser abandonat el 1975, quan el preu de l'or es va anar a buscar al seu nivell de lliure mercat. Els bancs centrals encara mantenen les reserves d'or, encara que el nivell general ha anat disminuint. El dipositari d'or més gran del món és el del Banc de la Reserva Federal dels Estats Units de Nova York, que posseeix al voltant del 3% de l'or extret, així com l'or dipositat en lingots d'or dels Estats Units a Fort Knox.
L'any 2005 l'organime internacional World Gold Council estimà que el subministrament mundial d'or era de 3.859 tones i la demanda en canvi de 3.754 tones, situació que donava un superàvit de 105 tones.
Des de 1968 el preu de l'or ha oscil·lat molt, des d'un màxim de $850/oz ($27,300/kg) el 21 de gener de 1980, fins a un mínim de $252,90/oz ($8,131/kg) el 21 de juny de 1999 (London Gold Fixing).Kitco.com , Gold – London PM Fix 1975 – present (GIF), Consultat 2006-07-22. El període de 1999 a 2001 marcà el fons o «Brown Bottom» després de 20 anys."Goldfinger Brown's £2 billion blunder in the bullion market" . The Times (London), 15 abril 2007. Els preus pujaren ràpidament des de 1991, però el màxim de 1980 no va ser ultrapassat fins al 3 de gener de 2008 amb un nou màxim de $865.35 per unça troy. Un altre preu rècord es va establir el 17 de març de 2008 amb $1023,50/oz ($32,900/kg).
A la darreria de 2009, els mercats de l'or van experimentar noves pujades per l'increment de la demanda d'or i la feblesa del dòlar US. El desembre de 2009, l'or passà la important barrera d'US$1200 per unça per tancar a $1215. Posteriorment l'or va tenir noves alces el maig de 2011 quan la crisi del deute de la Unió Europea va fer sentir la compra d'or com un actiu segur. El març de 2011, l'or assolí un preu màxim absolut amb $1432,57, a causa de la preocupació dels inversors per la crisi i les protestes populars d'Àfrica del Nord i el Mitjà Orient.
Des d'abril de 2001 el preu de l'or s'ha més que quintuplicat en valor respecte al dòlar US amb un nou màxim de $1.913,50 el 23 d'agost de 2011, amb especulacions sobre que aquest mercat baixista secular havia acabat i el mercat alcista havia tornat.
Aplicacions miniatura|Palleta d'or L'or pur és massa tou per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb argent i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força en joieria, la fabricació de monedes i també com a patró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i la seva resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar al final del com a metall en la indústria.
Altres aplicacions: L'or exerceix funcions crítiques en ordinadors, telecomunicacions, naus espacials, motors d'avions de reacció, i molts altres productes. La seva alta conductivitat elèctrica i resistència a l'oxidació ha permès un ampli ús com a capes primes electrodipositades sobre la superfície de connexions elèctriques per a assegurar una connexió bona, de baixa resistència. Com l'argent, l'or pot formar fortes amalgames amb el mercuri que de vegades s'empra en empastos dentals. L'or col·loidal (nanopartícules d'or) és una solució intensament acolorida que s'està estudiant en molts laboratoris amb fins mèdics i biològics. També és la forma emprada com a pintura daurada en ceràmiques. L'àcid cloroàuric es fa servir en fotografia. L'isòtop d'or 198Au, d'una vida mitjana de 2,7 dies, s'empra en alguns tractaments de càncer i altres malalties. S'empra com a recobriment de materials biològics permetent ser vist a través del microscopi electrònic de rastreig. S'empra com a recobriment protector en molts satèl·lits pel fet que és un bon reflector de la llum infraroja.
Com a moneda A tot el món l'or s'ha usat per a vehicular el canvi monetari, ja sia per l'emissió i reconeixement de les monedes d'or o de l'or sense encunyar, o a través de bitllets de paper convertibles en or establint els patrons d'or en els quals el valor total de la moneda emesa es representa per les reserves emmagatzemades d'or.
Tanmateix, la producció d'or no ha crescut amb relació a les economies mundials. Avui la producció que surt de la mineria d'or està en declivi. Amb el fort creixement de les economies en el , i l'increment de divises, les reserves mundials d'or el seu comerç de mercat s'han convertit en una petita fracció de tots els mercats i els tipus de canvi fixos de les monedes a l'or ja no se sustenten.
A principis de la Primera Guerra Mundial a les nacions en guerra es van desplaçar cap a un estàndard d'or fraccional, inflant les seves monedes per finançar l'esforç bèl·lic. Després de Segona Guerra Mundial l'or va ser substituït per un sistema de moneda convertible i més tard al sistema de Bretton Woods. El Patró or, i la convertibilitat directa de les monedes amb l'or han estat abandonats pels governs del món, sent reemplaçat per la moneda fiduciària. Suïssa va ser l'últim país de lligar la seva moneda a l'or, el va donar suport al 40% del seu valor fins que els suïssos es van unir al Fons Monetari Internacional el 1999.
L'or pur és massa tou per al seu ús monetari diari i típicament l'or s'endureix per aliatges amb el coure, l'argent o altres metalls. La puresa de l'or es mesura en quirats. Les monedes d'or angleses en circulació des de 1526 fins a la dècada de 1930, típicament tenien l'estàndard de 22 quirats que s'anomenava duresa crown gold, En canvi als Estats Units després de 1837 la puresa de les monedes d'or era lleugerament inferior de 0,900 fine gold, o 21,6 quirats.
Indústria miniatura|Maó de 220 kg d'or que es mostra al Museu de l'Or de Jinguashi, Taiwan. El soldador d'or es fa servir per unir components en l'orfebreria a alta temperatura. Perquè aquest treball tingui la màxima qualitat, el soldador d'or ha de tenir els mateixos quirats que el que s'està treballant. Els soldadors d'or estan fets com a mínim en tres nivells de punts de fusió. De l'or se'n pot fer fil d'or que es fan servir en els brodats. L'or dona un color intensament vermell quan es fa servir com a agent colorant en la fabricació del vidre grosella. En fotografia els tòners d'or es fan servir per canviar el color de les fotos en blanc i negre amb bromur d'argent cap a tons blaus o marrons o per incrementar-ne l'estabilitat.Kodak (2006) Toning black-and-white materials . Technical Data/Reference sheet G-23, maig 2006. Com que l'or és un bon reflector de la radiació electromagnètica com la infraroja i la llum visible i també les ones de ràdio, es fa servir com a capa protectora de molts satèl·lits artificials, en frontals de protecció a l'infraroig, en els vestits de protecció tèrmica, els cascos dels astronautes i en avions per a la guerra electrònica com és l'avió EA-6B Prowler. L'or es fa servir com a capa reflectora en els CDs del tipus Gold CD.