Mikhaïl Petróvitx Artsibàixev, , ( Dobroslàvivka, actual óblast de Sumi a Ucraïna, llavors gubèrnia de Khàrkov a l'Imperi Rus - 3 de març de 1927, Varsòvia, Polònia) fou un escriptor i dramaturg rus, i un dels principals defensors de l'estil literari conegut com a naturalisme. Era net de Tadeusz Kościuszko i pare de Boris Artzybasheff, que va emigrar als Estats Units i es va fer famós com a il·lustrador. Després de la Revolució Russa, Artsibàixev va emigrar a Polònia el 1923, on va morir el 1927.

Biografia Primers anys miniatura|esquerra|Mikhaïl Artsibàixev llegeix la seva obra Zakon dikaria ("La llei és descoratjadora") a l'actriu Lídia Iavórskaia. Foto de Karl Bulla. 1915

Provinent de la noblesa local, el pare era el cap de policia de l'uiezd. La seva mare, que era polonesa, va morir de tuberculosi quan tenia només 3 anys. Nota biogràfica d'Artsibàixev, de The Millionaire, B.W. Hubsch, 1915. Les seves altres arrels ètniques incloïen ascendències franceses, georgianes i tátaresMichael R. Katz in Mikhail Art︠s︡ybashev, Sanin: a novel, Cornell University Press (2001), pàg. 261 Va estudiar al gimnàs d'Okhtirka i a l'escola de dibuix i pintura de Khàrkiv (1897-1898). A partir de 1894 va col·laborar en diaris provincials (al diari Khàrkiv Iujni krai, ), publicant notes, informes i històries. El 1898 es va traslladar a Sant Petersburg. Va publicar ressenyes d'exposicions, caricatures, històries divertides a la Peterburgskoi gazete Peterburgskom listke u a la revista Xut. El 1897 va intentar suïcidar-se. El 1898 es va casar amb Anna Vassílievna Kobuixko, amb qui va tenir un fill, Borís. La parella es va separar el 1900. Reference Guide to Russian Literature, Taylor & Francis, 1998.

Carrera El 1898 es va traslladar a Sant Petersburg, on va treballar com a periodista independent i va publicar històries divertides. El 1901 va ser expulsat de la ciutat per participar en una manifestació. Va escriure la seva primera obra important de ficció, la història Paixà Tumànov, , el 1901, però no va poder publicar-la fins al 1905, ja que va ser prohibida pel censor.

Considerava la seva novel·la La mort de Lande, Smert Lande (1904) com la seva millor obra, però el seu gran èxit va ser la novel·la Sanin (1907), que va escandalitzar els seus lectors russos i va ser prohibida a molts països. Va escriure Sanin el 1903, però no va poder publicar-la fins al 1907, de nou a causa de la censura El protagonista de la novel·la ignora totes les convencions socials i s'especialitza a seduir les noies verges del país. En una escena notòria, una noia intenta rentar-se unes vergonyoses taques blanques del vestit, després d'haver mantingut relacions sexuals amb Sanin. La novel·la va ser escrita sota la influència de la filosofia de Max Stirner, i estava destinada a exposar els principis de l'anarquisme individualista.

Artsibàixev va dir el següent pel que fa al seu desenvolupament com a escriptor:

En una entrevista del 1913 va donar les seves opinions sobre la literatura:

Va fer aquest comentari sobre Friedrich Nietzsche:

Vida posterior Es va traslladar a Moscou el 1912. El 1917-18 va publicar la seva obra antibolxevic "Notes d'un escriptor", Zapiski pissàtelia

Sota el pretext de rebre tractament a l'estranger, el 1923 Artsibàixev va marxar cap a Polònia. Allí va rebre la nacionalitat polonesa, perquè la seva mare era polonesa de naixement. Considerava la seva vida futura a l'URSS impossible; la seva marxa a l'estranger s'explica pel fet que la voluntat dels bolxevics no es podia tolerar. "Què són els immigrants? ... Són persones que no van poder reconciliar-se amb la tirania bolxevic i preferien la dura llibertat de l'exili que no pas viure sota els flagells dels botxins del Kremlin. Honoreu-los i lloeu-los! .. ", - escriu l'autor en l'article «Emigràntskaia vobla»,

miniatura|La tomba de Artsibàixev al Cementiri ortodox de Varsòvia, any 2023 A Polònia, Artsibàixev es va convertir en un dels líders i col·laborador habitual del diari "Per a la llibertat!", , en el qual, en particular, va publicar ressenyes principalment de contingut social i polític sota el títol general de "Notes d'un escriptor". Aquí, en el període comprès entre 1923 i 1927, Artsibàixev va publicar aproximadament un centenar d'articles. El tema principal d'aquests materials és l'exposició al bolxevisme. L'autor també escriu sobre la revolució, es refereix a temes de l'emigració, de la vida social de la societat, de crítiques als mitjans de comunicació de l'URSS, de la vida literària de Rússia, etc.

Era conegut com un enemic irreconciliable del règim bolxevic, i els crítics soviètics anomenaven les novel·les dels seus seguidors saninstvo i artsibaixévtxina (ambdós termes es consideren despectius). Va morir a Varsòvia el 3 de març de 1927 a causa de la tuberculosi i va ser enterrat al cementiri ortodox de Varsòvia. La seva producció literària no es va publicar a l'URSS fins a finals dels anys vuitanta.

Referències

Enllaços externs Article a la Encyclopædia Britannica sobre Artsibàixev Article a online-literature.com Obres d'Artsibàixev

Categoria:Dramaturgs russos en rus Categoria:Periodistes russos Categoria:Persones de Khàrkiv Categoria:Morts a Varsòvia Categoria:Persones de la província de Sumi Categoria:Periodistes ucraïnesos Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Escriptors ucraïnesos Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX