,nascuda Elsa Porges i amb el nom de ploma Ernst Rosmer, va ser una escriptora i dramaturga austríaca–alemanya d'origen jueu.
Biografia Nascuda a Viena el 28 d'octubre de 1866, Elsa Porges era filla de Heinrich Porges —músic i director d'orquestra i amic de Richard Wagner— i de Wilhelmine Merores, que van tenir una altra filla —Gabriele— un any més jove que ella. El seu pare era fill il·legítim de Franz Liszt. Poc després del naixement d'Elsa Porges, la família es va traslladar a Múnic, on el seu pare havia estat cridat pel rei Lluís II per dirigir l'orquestra de la cort reial. Als deu anys, a degut a la insistència del seu pare, va assistir a la primera actuació completa de quatre òperes de Der Ring des Nibelungen a Bayreuth el 1876, per la qual cosa el seu pare va ser el documental-arxiver especial de Wagner. Elsa era el públic més jove del cicle.
Va ser educada a Múnic i per algun temps va dedicar-se al teatre; encara no havia fet disset anys quan va debutar en el Teatre Municipal de Magdeburg i el 1884 va ser contractada per a actuar al Teatre de la Cort Ducal de Brunsvic. Però el 1887 es va haver de retirar del teatre a causa d'una malaltia degenerativa dels ulls. A partir de llavors es va dedicar a escriure obres teatrals. En va escriure la primera Wir Drei (Nosaltres tres) poc després del seu matrimoni amb Max Bernstein, un advocat que era també autor de teatre. Wir Drei va crear una discussió considerable; alguns la van veure com una dramatització de les visions matrimonials i sexuals de Taine i Zola. (Tot i que va ser escrita sota el pseudònim d'Ernst Rosmer, la seva identitat com autora de l'obra mai va ser secreta.) Les seves següents obres no van despertar la mateixa atenció del públicpública: Dämmerung (Crepuscle, 1893); Die Mutter Maria, 1894; Tedeum (1896); Temistocles (1897); i Daguy Peters .
Però Königskinder (1895), un conte de fades espectacular, va suscitar admiració sense límits. Malgrat que la seva trama era simple, la bellesa del tema i la seva poesia van ser tals que com "Der Talisman" de Ludwig Fulda.
Encara que Engelbert Humperdinck no estava satisfet amb el seu primer concert de Königskinder el 1897, un melodrama avantguardista que exigia als seus solistes una tècnica innovadora de «parlar-cantar» (malgrat els reptes de producció, tot i que va gaudir de més de 120 representacions a tot Europa). Bernstein, el 1907, va autoritzar un escenari d'òpera tradicional que va debutar en alemany al Metropolitan Opera de Nova York el desembre de 1910. Aquesta versió encara es representa avui dia.
Amb el seu matrimoni amb Max Bernstein, es va convertir en amfitriona d'un dels salons musicals i literaris més notables fins a finals de la dècada de 1930. Per aquell saló van passar destacats músics i compositors, filòsofs, escriptors i poetes com ara Gerhart Hauptmann (premi Nobel de Literatura, el fill del qual es va casar amb la filla de Bernstein, Eva), Hugo von Hofmannsthal, Engelbert Humperdinck, Henrik Ibsen, Annette Kolb, Hermann Levi, Gustav i Alma Mahler, Thomas Mann, Rainer Maria Rilke, Richard Strauss, Bruno Walter o Max Weber.
Gairebé segur que, a instigació de Winifred Wagner, Bernstein va obtenir un visat de sortida per als Estats Units el 1941, però es va negar a deixar enrere la seva germana Gabriele, a qui no van concedir el permís de sortida. Les dues dones van ser transportades a Dachau, on van arribar el 25 de juny de 1942. A Dachau, Bernstein va ser reconeguda com a autora de Königskinder i les germanes van ser enviades l'endemà al gueto de Theresienstadt, on va morir Gabriele. Després del seu alliberament, el 1945 Bernstein va escriure, en una màquina d'escriure especial per a cecs, un detallat compte de la seva reclusió a la Prominentenhaus (casa dels notables) del campament. El manuscrit va ser descobert per accident i publicat en alemany més de cinc dècades després de la seva mort. Bernstein va morir, als 82 anys, el 1949 a Hamburg-Eimsbüttel. Tot i que està enterrada a la mateixa tomba que el seu marit, el seu nom ja no és llegible a la làmpada compartida.
Obra literària Sota el pseudònim Ernst Rosmer Wir Drei (Drama, 1893) Dämmerung (Play, 1893) Madonna (Novel·la, 1894) Königskinder (drama de conte de fades, 1895; posat en música el 1895 per Engelbert Humperdinck) Tedeum (Comèdia, 1896) Temistocles (tragèdia, 1897) Mutter Maria. Totengedicht in fünf Wandlungen (1900) Merete (1902) Dagny (drama, 1904) Johannes Herkner (Play, 1904) Com a Elsa Bernstein Nausikaa (tragèdia, 1906) Maria Arndt (Play, 1908) Achill (Tragèdia, 1910) Das Leben als Drama. Erinnerungen an Theresienstadt, un relat de la seva vida en el camp de concentració (publicat pòstumament el 1999)
Referències
Categoria:Escriptors vienesos Categoria:Morts a Hamburg Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XIX Categoria:Dramaturgs austríacs del segle XX Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XX Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors austríacs morts al segle XX