miniatura|Un grup de defensors dels drets dels esclaus de Mauritània van reclamar el 2011 reforçar la llei antiesclavatge. El continent africà és una de les regions més afectades per l'esclavitud contemporània. L'Esclavatge a Àfrica té una llarga història que no ha acabat i fins i tot s'ha intensificat amb el Comerç àrab d'esclaus i ha rebut un nou impuls amb el comerç atlàntic d'esclaus. Per altra banda, la demanda d'esclaus va suposar l'aparició de diversos regnes com l'Imperi Aixanti que existien en un context de guerra perpètua per tal de generar els presoners de guerra necessaris per a l'exportació lucrativa dels esclaus i que conserven la idiosincràcia. Aquests patrons han persistit durant el període colonial fins a finals del i principis del . Tot i que les autoritats colonials van intentar suprimir l'esclavitud al voltant del 1900, van tenir un èxit molt limitat i, després de la descolonització, l'esclavitud continua en moltes parts d'Àfrica, tot i ser tècnicament il·legal.
L'esclavitud a la regió del Sahel (i en menor mesura a la Banya d'Àfrica) existeix al llarg de la frontera racial i cultural dels amazics arabitzats al nord i els africans més foscos del sud.Hall, Bruce S., A History of Race in Muslim West Africa, 1600-1960. Cambridge University Press, 2011. L'esclavitud en particular als estats del sahel de Mauritània, Mali, Níger, Txad i Sudan continua amb un patró de servitud hereditària centenari. Hi ha altres formes d'esclavitud tradicional en algunes parts de Ghana, Benín, Togo i Nigèria. També hi ha altres formes no tradicionals d'esclavitud a l'Àfrica actual, principalment relacionades amb el tràfic d'éssers humans, i l'esclavatge de nens i nenes soldats i treballadors infantils. Per exemple el tràfic de persones a Angola i el tràfic de nens procedents de Togo, Benín i Nigèria al mercat de Gabon i Camerun.Traditional Slavery in Niger , Anti-Slavery International, Society's Secretary-General broadcast on the ABC on March 9, 2005 at 9.30 pm.
L'esclavitud moderna d'Àfrica, d'acord amb la Societat Antiesclavitud, inclou l'explotació de poblacions subjugades fins i tot quan la seva condició no s'anomena tècnicament "esclavitud". : "Tot i que sovint aquesta explotació no es diu esclavitud, les condicions són iguals. Les persones es venen com a objectes, forçades a treballar per pocs salaris i no, i estan a la mercè dels seus "empresaris".Antislavery Society, What is Modern Slavery, AntiSlavery Society
Es calcula que el treball forçós a l'Àfrica subsahariana afecta a 660.000 persones. Això inclou persones involucrades en les mines il·legals de diamants de Sierra Leone i Libèria, que també són conseqüència directa de la guerra civil en aquestes regions.
Tipus miniatura|Esclavitud hereditària i treball infantil corporatiu a Àfrica
Comerç sexual
Tot i que l'esclavitud institucional ha estat prohibida a tot el món, hi ha nombrosos informes d'esclaus sexuals femenins en àrees sense control efectiu del govern, com ara el Sudan i Libèria,Africa | Liberia's Taylor appears in court. BBC News (2007-07-03). Consultat 2011-03-08. Sierra Leone,Press | Human Rights Watch. Hrw.org. Retrieved on 2011-03-08. nord d'Uganda,News | Human Rights Watch . Hrw.org (2011-03-04). Retrieved on 2011-03-08. Congo, NígerAndersson, Hilary. (2005-02-11) Programmes | From Our Own Correspondent | Born to be a slave in Niger. BBC News. Retrieved on 2011-03-08. i Mauritània.Africa | Mauritanian MPs pass slavery law. BBC News (2007-08-09). Retrieved on 2011-03-08. A Ghana, Togo i Benín, una forma de prostitució sagrada (forçada) coneguda com a trokosi ("servitud ritual") manté a la força a milers de noies i dones en santuaris tradicionals com "esposes dels déus", on els sacerdots realitzen l'acte sexual argumentant que ho fan en nom dels déus.Ghana's trapped slaves, By Humphrey Hawksley in eastern Ghana, 8 February 2001. BBC News
Treball forçat
El treball forçós es defineix com qualsevol treball o servei que la gent es veu obligada a fer contra la seva voluntat sota l'amenaça d'alguna forma de càstig. El treball forçós va ser sistemàticament utilitzat a l'Estat lliure del rei Leopold del Congo i a les plantacions portugueses de Cap Verd i São Tomé. A finals de la dècada del 2010 a la República Democràtica del Congo, els pobles pigmeus solen ser víctimes dels veïns Bantú, que han substituït les posicions dels europeus.
"Hem de treballar per als mestres bantús. No podem negar-nos a fer-ho perquè és probable que siguem colpejats o siguem víctimes d'insults i amenaces. Tot i que acceptem treballar tot el dia als camps, se'ns demana que treballem encara més, per exemple, per anar a buscar llenya o anar a caçar. La majoria de les vegades ens paguen en espècies, uns draps gastatsper 10 dies laborables. No podem negar-nos perquè no tenim cap opció.Antislavery Society, Entrevista a un pigmeu al Congo
Comerç de nens esclaus El comerç de nens ha estat reportat a Nigèria i Benín. Els nens són segrestats o comprats per entre 20 i 70 dòlars cadascun per esclavistes d'estats més pobres, com Benín i Togo, i venuts com esclaus sexuals o funcionaris domèstics no pagats per 350 dòlars cadascun a estats rics a causa del petroli com Nigèria i Gabon.
L'abril de 2014, Boko Haram va segrestar a 276 estudiants de Chibok, Borno. Més de 50 van escapar ràpidament, però la resta no fou alliberada. En canvi, el líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, va anunciar la seva intenció de vendre-les com esclaves. El Departament d'Estat dels Estats Units va anunciar una recompensa de 7 milions de dòlars el juny de 2013 per obtenir informació per poder-ho capturar.
Esclavitud ritual La servitud ritual (Trokosi) és una pràctica a Ghana, Togo i Benín, on els santuaris religiosos tradicionals prenen éssers humans, generalment noies verges joves en pagament de serveis, o en expiació religiosa per presumptes faltes d'un membre de la família. A Ghana i Togo, és practicada per la població Ewe a la regió de Volta, i a Benin és practicada pels Fon.FAQ About the Form of Slavery Called Trokosi, ECM Publications, 2002, p.1
Esclavitud per país Txad La pràctica de l'esclavitud al Txad, com en general als estats del sahel, és un fenomen arrelat amb una llarga història, que es remunta al comerç d'esclaus àrab dels regnes del sahel i continua fins avui. Com en qualsevol altre lloc de l'Àfrica occidental, la situació reflecteix una ruptura ètnica, racial i religiosa. IRIN, una xarxa d'informació regional de l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU informa que els pares de les víctimes els venen a pastors àrabs al Txad a causa de la pobresa.
Congo L'esclavitud, semblant a la servitud del deute, és habitual en diverses zones del Congo.
Etiòpia Mahider Bitew, expert en protecció dels drets i protecció de la infància del Ministeri de la Dona d'aquest estat, diu que alguns estudis realitzats a Dire Dawa, Shashemene, Awassa i altres tres ciutats del país indiquen que el problema del tràfic de nens és molt greu. Segons un estudi de 2003, prop de mil nens van ser objecte de tràfic a través de Dire Dawa a països de l'Orient Mitjà. La majoria d'aquests nens eren noies, gran part de les quals es van veure obligades a prostituir-se després de sortir del país.
A Etiòpia, els nens són objecte de tràfic per la prostitució, per oferir treballs barats o no remunerats i per treballar com a funcionaris o captaires. Aquests nens solen tenir entre els 10 i els 18 anys, i el seu tràfic és dels pobles als centres urbans i a les ciutats al país. Sovint s'espera que els nois treballin en activitats com la ramaderia de bestiar a les zones rurals i la indústria del teixit a Addis Abeba i altres ciutats importants. S'espera que les noies assumeixin responsabilitats per a les tasques domèstiques, la cura dels nens i la cura dels malalts i que treballin com a prostitutes.
Ghana, Togo, Benín A algunes parts de Ghana on viuen els Ewe, una família pot ser castigada per un delicte havent d'entregar una dona verge per servir com a esclava sexual a la família ofesa. En aquest cas, la dona no obté el títol d'"esposa". A zones de Ghana, Togo i Benin, l'esclavitud del santuari persisteix, tot i que és il·legal a Ghana des del 1998. Aquest sistema d'esclavitud s'anomena de vegades trokosi (a Ghana), o voodoosi a Togo i Benín, o servitud ritual. Les noies verges joves es donen com a esclaves en els santuaris tradicionals i són utilitzades sexualment pels sacerdots, a més de proporcionar mà d'obra gratuïta al santuari.
Moltes prostitutes xineses són objecte de trànsit a Ghana per donar servei a comunitats expatriades al país, segons revela la investigació d'Alliance of Africa West Africa (EPAWA). Les organitzacions no governamentals amb seu a Accra van declarar que les víctimes de notícies de la ciutat van ser reclutades sota el pretext de treballar com a assistents de restaurants. Llavors van ser confinades i obligades a prestar serveis sexuals.
Madagascar La servitud domèstica i el treball forçós constitueixen un problema continuat i augmenten a causa de la pobresa exacerbada a Madagascar, segons una missió de 2012 del relator especial de les Nacions Unides per a les formes contemporànies d'esclavitud. El Relator Especial de les Nacions Unides va identificar els nens com a particularment vulnerables i es va preocupar especialment per l'esclavitud dels joves en explotació minera i sexual o matrimonis servils.
Mali L'esclavitud continua existint a Mali en totes les ètnies del país, però particularment entre les comunitats tuareg. Els francesos van abolir formalment l'esclavitud el 1905, però molts esclaus van romandre amb els seus amos fins al 1946 quan es va produir un gran activisme d'emancipació. El primer govern independent de Mali va intentar acabar amb l'esclavitud, però aquests esforços es van soscavar amb la dictadura militar des del 1968 fins al 1991. L'esclavitud persisteix amb milers de persones que encara es mantenen en servitud; no obstant això, un moviment social actiu anomenat Temedt, que va guanyar el premi Internacional Anti-Esclavitud 2012, ha estat pressionant el govern per acabar amb l'esclavitud al país.
Tot i que el govern mali nega que l'esclavitud continuï, l'escriptora delNational Geographic Kira Salak va afirmar el 2002 que l'esclavitud era visible i que ella mateixa va comprar i després va alliberar dos esclaus a Timbuktu.Kayaking to Timbuktu, Writer Sees Slave Trade, More; Handwerk, Brian; December 5, 2002. A més, amb la rebel·lió tuareg de 2012, hi ha informes que indiquen que antics esclaus van ser recapturats pels seus antics amos.
Mauritània Hi ha un sistema pel qual els musulmans àrabs - els bidanes - tenen esclaus negres, els haratines. S'estima que uns 90.000 mauritans estan esclavitzats. Els bidanes governants (el nom significa persones literalment de pell blanca) són descendents de les tribus amazigues sanhaja i àrabs Beni Hassan que van emigrar al nord - oest de l'Àfrica i al Sàhara occidental actual i la Mauritània durant l'edat mitjana.