369px|miniatura|Estàtua romana restaurada en marbre trobada a la Via Càssia i exposada al Museu Pius-Clementí, de Cleòpatra VII lluint una diadema reial i un pentinat estil ‘meló’ semblants als retrats en monedes trobades prop de la tomba di Nerone, Roma. El regnat de Cleòpatra VII de la dinastia ptolemaica de l'antic Egipte començà a la mort de son pare, el faraó Ptolemeu XII Auletes, a l'any 51 aC, i acabà amb la seua mort al 30 aC. Després del regnat de Cleòpatra, Egipte esdevingué una província de l'Imperi romà i donà per acabat el període hel·lenístici.Theodore Cressy Skeat, en , utilitza dades històriques per a calcular que la mort de Cleòpatra ocorregué el 12 d'agost de . indica la mateixa data que Skeat, mentre que també hi coincideixen, però de manera més ambigua, en dir que succeí circa d'aquesta data. Entre els partidaris del 10 d'agost com a data de la seua mort, hi ha , i assenyala que el període hel·lenístic, que començà amb el regnat d'Alexandre el Gran, acabà a la mort de Cleòpatra al 30 ae. Michael Grant subratlla que els grecs hel·lenístics eren vists pels seus contemporanis romans com decadents i minvats de grandesa des de l'era de la Grècia clàssica, una actitud que fins ha continuat en les obres de la historiografia moderna. Respecte a l'Egipte hel·lenístic, Grant argumenta: «Cleòpatra VII, recordant el que els seus avantpassats havien fet en aquell temps, no era probable que cometera el mateix error. Ella, però, i els seus contemporanis del s. I ae tenien el seu peculiar problema: ¿es podia dir que ni tan sols existia el “període hel·lenístic” (que sovint considerem que acaba amb ella), o qualsevol edat grega, ara que els romans n'eren la potència dominant? Aquesta pregunta mai no estigué lluny de la ment de Cleòpatra. És prou cert, però, que ella considerà que l'època grega no havia acabat en absolut i tenia la intenció de fer tots els possibles per assegurar-ne la perpetuació.» Durant el seu regnat va governar Egipte i altres territoris com una monarca absoluta, seguint la tradició del fundador de la dinastia, Ptolemeu I Sòter (r. 305-283 ae), així com Alexandre el Gran (r. 336-323 ae) de Macedònia, que conquistà Egipte de mans de l'Imperi aquemènida.
Cleòpatra i el seu germà menor Ptolemeu XIII van accedir al tron com a corregents, però una discòrdia seua dugué l'estat a una guerra civil oberta. Cleòpatra fugí un curt període a la Siriana romana l'any 48 ae, però en tornà aquest mateix any amb un exèrcit per enfrontar-se al germà. Considerat com un estat client de Roma, l'estadista romà Pompeu Magne projectava l'Egipte ptolemaic com un lloc per refugiar-se després de perdre la batalla de Farsàlia al 48 aeUn estat client és un estat econòmicament, políticament o militar, subordinat a un altre de més poderós en afers internacionals. Entre els estats clients hi ha: estat satèl·lit, estat associat, govern titella, neocolònia, protectorat, estat vassall o estat tributari. a Grècia contra el seu rival Juli Cèsar durant la Segona Guerra Civil romana. Ptolemeu XIII, però, feu matar Pompeu a Pelúsion i li n'envià el cap tallat a Cèsar, quan que aquest últim ocupà Alexandria durant la seua persecució de Pompeu. Amb l'autoritat de cònsol de la República Romana, Cèsar intentà reconciliar Ptolemeu amb sa germana Cleòpatra; el conseller principal de Ptolemeu, Potí d'Egipte, però, considerava que els termes de Cèsar afavorien Cleòpatra, per la qual cosa les seues forces, liderades primer per Aquiles i després per Ganimedes a les ordres d'Arsínoe IV (la germana menor de Cleòpatra), assetjaren Cèsar i Cleòpatra al palau. Els reforços de Cèsar llevaren el setge a principis del 47 ae i Ptolemeu XIII va morir poc després en la batalla del Nil. Arsínoe IV fou exiliada a Efes i Cèsar, ara un dictador electe, declarà Cleòpatra i el seu germà menor Ptolemeu XIV governants conjunts d'Egipte. Cèsar tingué un romanç privat amb Cleòpatra del qual nasqué un fill, Cesarió, abans de partir cap a Roma.
Cleòpatra viatjà a Roma al 46 i 44 ae i s'allotjà a la vil·la de Cèsar. Després de l'assassinat de Cèsar el 44 ae, Cleòpatra intentà que Cesarió en fos l'hereu. El renebot de Cèsar, Octavi (conegut com a August al 27 ae, quan esdevingué el primer emperador romà) ho va impedir. Cleòpatra llavors feu matar el seu germà Ptolemeu XIV i col·locà el seu fill Cesarió de corregent. En la Tercera Guerra Civil romana del 43-42 ae, Cleòpatra es posà del costat del Segon Triumvirat romà format per Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Cleòpatra començà una relació personal amb Marc Antoni de la qual nasqueren tres fills: els bessons Alexandre Heli i Cleòpatra Selene II i Ptolemeu Filadelf. Antonio recorregué a la seua autoritat com a triumvir per assassinar Arsínoe IV a petició de Cleòpatra, de la qual es va fer cada vegada més dependent tant per al finançament com per a l'ajut militar durant les seues invasions a l'Imperi part i al Regne d'Armènia. Tot i que la seua invasió de Pàrtia no reeixí, arribà a ocupar Armènia. L'any 34 ae portà el rei Artavasdes III a Alexandria com a presoner i l'exhibí en una imitació d'un triomf romà organitzat per Cleòpatra. Després festejaren les Donacions d'Alexandria, en què els fills de Cleòpatra amb Antoni reberen territoris sota l'autoritat triumviral d'Antoni. Cleòpatra fou nomenada «reina de reis» i Cesarió «rei de reis». Aquest esdeveniment, juntament amb el matrimoni d'Antoni amb Cleòpatra i el seu divorci de Octàvia Menor, germana d'Octavi, marcà un punt d'inflexió que dugué a la Quarta Guerra civil romana.
Octavi va obligar els aliats d'Antoni en el Senat romà a fugir de Roma l'any 32 ae. Declarà la guerra a Cleòpatra per donar il·legalment suport militar a Antoni, ara un ciutadà romà sense càrrec públic. Antonio i Cleòpatra dirigiren una força naval conjunta en la decisiva batalla d'Àccium del 31 ae contra Octavi al comandament del general Agripa, que guanyà la batalla mentre Cleòpatra i Antoni fugien al Peloponés i després a Egipte. Les forces d'Octavi envaïren Egipte l'any 30 ae i Marc Antoni i Cleòpatra hi van ser derrotats, la qual cosa feu que Marc Antoni se suïcidara. Quan es va fer evident que Octavi planejava portar Cleòpatra a Roma com a presonera per exhibir-la en un triomf, també es va suïcidar, cosa que popularment es creu que feu deixant-se mossegar per un àspid.
Ascensió al tron Ptolemeu XII Auletes, faraó governant de la dinastia ptolemaica de l'antic Egipte, estipulà en el seu testament que la seua filla Cleòpatra VII regnara amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor com a corregents quan morira. Prèviament, el 31 de maig del 52 ae Cleòpatra fou declarada regent de Ptolemeu XII, com ho indica una inscripció al temple d'Hathor de Dendera. L'arqueòleg Duane W. Roller afirma que Ptolemeu XII potser morí abans del 22 de març del 51 ae, mentre que l'egiptòloga Joann Fletcher hi dona la data del 7 de març del 51 ae. Michael Grant afirma que potser fora al maig d'aquest any. El primer acte públic de Cleòpatra com a reina fou el seu viatge a Armant, prop de Tebes, pel descobriment d'un nou Baj, toro sagrat adorat com a intermediari del déu Menthu en la religió de l'antic Egipte. El Senat romà, que considerava l'Egipte ptolemaic com un estat client, no fou informat de la mort de Ptolemeu XII fins al 30 de juny o l'1 d'agost de l'any 51 ae, probablement un intent de Cleòpatra d'ometre aquesta informació i consolidar el seu poder.Per a més informació, vegeu Per a més informació, vegeu Per a més informació, vegeu . afirma que l'eclipse solar parcial del 7 de març del 51 ae marcà la mort de Ptolemeo XII i l'ascens de Cleòpatra al tron, tot ique aparentment ocultà la notícia de la seua mort, notificà el succés al Senat romà mesos després en un missatge que reberen el 30 de juny del 51 ae., però, afirma que el Senat en fou informat l'1 d'agost del 51 ae. Michael Grant indica que Ptolemeo XII podria estar viu fins a maig, mentre que una antiga font egípcia afirma que encara governava amb Cleòpatra el 15 de juliol, tot i que en aquest punt mol probablement «silencià la mort de son pare» per consolidar el seu control d'Egipte.Per a més informació, vegeu i
Segurament Cleòpatra s'havia casat amb son germà Ptolemeu XIII, seguint el costum, però no n'hi ha constància. respecte al matrimoni entre Ptolemeu II i sa germana Arsínoe II, diuen: "Ptolemeu Ceraune, que volia ser rei de Macedònia...matà els fills menuts d'Arsínoe davant d'ella. Ara reina sense regne, Arsínoe fugí a Egipte, on fou rebuda per son germà Ptolemeu II. No satisfeta sent la resta de la seua vida una invitada en la cort ptolemaica, feu exiliar l'esposa de Ptolemeu II a l'Alt Egipte i s'hi casà al 275 ae. Tot i que un matrimoni tan incestuós el consideraren els grecs escandalós, era permés pel costum egipci. Per això, el matrimoni dividí l'opinió pública en dos bàndols. La banda fidel festejà la parella com un retorn del matrimoni diví de Zeus i Hera, i l'altre no es reprimí a l'hora d'emetre una crítica profusa i obscena. Un poeta, un dels comentaristes més sarcàstics, hagué de fugir d'Alexandria. El desgraciat poeta fou capturat a la costa de Creta per l'armada ptolemaica, ficat en una canastra de ferro i ofegat. Açò i accions semblants sembla que en desanimaren la crítica cruel.»
A partir del 29 d'agost del 51 ae, els documents oficials esmenten Cleòpatra com l'única governanta, la qual cosa evidencia que havia rebutjat el seu germà com a corregent. Cleòpatra s'enfrontà amb diversos problemes urgents poc després d'ascendir al tron, com la fam causada per la sequera i un baix nivell de la inundació anual del Nil, atacs de bandits armats i el comportament anàrquic dels Gabiniani, els soldats de la guarnició d'Aule Gabini que hi restaren per protegir Egipte després de restaurar a Ptolemeu XII al poder arrabassant-li'l a la seua filla Berenice IV, una tropa formada en gran part per germans i gals, ara aturats i assimilats com a romans. Cleòpatra es mostrà una hàbil administradora financera del regne i aconseguí que l'import dels ingressos fiscals i el comerç exterior ascendira molt, superant la creació de riquesa d'alguns dels seus predecessors ptolemaics. Heretà, però, els deutes de son pare i devia a la República romana 17,5 milions de dracmes quan Juli Cèsar arribà a Alexandria l'any 48 ae. esquerra|miniatura|Possible cap esculpit de Cleòpatra VII amb un tocat de voltor d'estil egipci, descobert a Roma; art romà o hel·lenístic egipci, en marbre pari, s. I ae, Museus Capitolins, Roma El 50 ae Marc Calpurni Bíbul, procònsol de Síria, envià els seus dos fills majors a Egipte, potser per negociar amb els Gabiniani i reclutar-los com a soldats en la desesperada defensa de Síria contra els parts. Els Gabiniani, però, els torturaren i assassinaren, potser encoratjats en secret pels administradors deslleials de la cort de Cleòpatra, com el regent Potí. Cleòpatra envià a Bíbul els Gabiniani culpables com a presoners esperant-ne el judici. Aquest, però, li'ls retornà i la renyà per interferir en el procés i li indicà que era prerrogativa del Senat romà. Bíbulo, aliat de Pompeu Magne en la Segona Guerra Civil romana, no pogué evitar que Cèsar aconseguira una flota naval a Grècia, la qual cosa feu que arribara a Egipte en persecució de Pompeu, i n'accelerà la victòria final.
Tot i que Cleòpatra havia rebutjat el seu germà d'11 anys com a corregent al 51 ae, Ptolemeu XIII encara conservava poderosos aliats, especialment Potí, el seu tutor, administrador de les seues propietats, a qui els romans, inclòs Cèsar, veieren al principi com el poder rere del tron. També tenia Aquiles, un prominent comandant militar, i Teodot de Quíos, un altre tutor. Sembla que Cleòpatra intentà una aliança efímera amb Ptolemeu XIV, però en la tardor del 50 ae, aquest prengué la davantera en el seu conflicte i signà documents amb el seu nom abans que el de sa germana, seguit de l'establiment de la seua primera data de regnat, al 49 ae.Per a més informació, vegeu
Assassinat de Pompeu