miniatura|Els territoris (continentals) dels estats membres de la Unió Europea (Comunitats Europees abans de 1993), afegits per ordre d'adhesió. Algèria va sortir-n'he el 1962, Groenlàndia ho va fer el 1982
Euràfrica (un mot creuat de "Europa" i "Àfrica", originalment de l'alemany), es refereix a la idea alemanya d'associació estratègica entre Àfrica i Europa. En les dècades anteriors de la Segona Guerra Mundial, els alemanys que donaven suport a l'integració europea van advocar per una fusió de les colònies africanes com a primer pas cap a una Europa federal.Eurafrica: The Untold History of European Integration and Colonialism, Peo Hansen, Stefan Jonsson, Bloomsbury Publishing, 23.10.2014 Com a veritable projecte polític, va tenir un paper crucial en el desenvolupament primerenc de la Unió EuropeaGuy Martin: Africa and the Ideology of Eurafrica: NeoColonialism or PanAfricanism?. In: The Journal of Modern African Studies. Nr. 20, 1982, S. 221. però es va oblidar en gran manera posteriorment. En el context d'una estratègia renovada per a l'Àfrica i les controvèrsies sobre una Associació Euromediterrània, el terme va passar per una mena de renaixement en els darrers anys.Communication from the Commission to the European Parliament and the Council of 27 June 2007 - From Cairo to Lisbon – The EU-Africa Strategic Partnership
Rerefons miniatura|Reina de Sabà i Salomé, de la Catedral de Colònia al voltant del 1280
El terme ja es va encunyar en l'alta època imperial del . Va exercir un paper en algunes fantasies tecnocràtiques, per exemple, la visió d'Atlantropa als anys vint i trentaPolitische Geographien Europas: Annäherungen an ein umstrittenes Konstrukt, Anke Strüver, LIT Verlag Münster, 2005, p.43 (comparat al fracassat recent projecte Desertec).Hsozcult review (German), Mediterrane Stromvisionen, Von Atlantropa zu DESERTEC? Alexander Gall, in Zeitgeschichte (nach 1945) U. Fraunholz u.a. (Hrsg.): Technology Fiction Technology Fiction. Technische Visionen und Utopien in der Hochmoderne, 1800/2000. Kulturgeschichte der Moderne 10, ed. Fraunholz, Uwe; Woschech, Anke, Bielefeld, Transcript 2012 ISBN, 978-3-8376-2072-6 Es tractava, doncs, d'integrar colònies africanes que proporcionessin matèries primeres amb Europa.Thomas Moser: Europäische Integration, Dekolonisation, Eurafrika. Eine historische Analyse über die Entstehungsbedingungen der eurafrikanischen Gemeinschaft von der Weltwirtschaftskrise bis zum Jaunde-Vertrag, 1929-1963., 2000, p. 95. Erich Obst va ser un dels propagadors durant la Segona Guerra Mundial.
Els anys vint van veure Richard von Coudenhove-Kalergi fundar el primer moviment popular per a una Europa unida. La seva Unió Internacional Paneuropea va veure l'aliança africana usant les colònies europees com un "dot"Peo Hansen/Stefan Jonsson: BRINGING AFRICA AS A ‘DOWRY TO EUROPE’. In: Interventions: International Journal of Postcolonial Studies. Nr. 13:3, 2011, S. 448f. com a base important de la capacitat d'Europa per fundar un tercer pilar contra Amèrica i Àsia.Caudenhove-Kalergi: Paneuropa-Manifest. Paneuropa. Nr. 9, 1933.Thomas Moser: Europäische Integration, Dekolonisation, Eurafrika. Eine historische Analyse über die Entstehungsbedingungen der eurafrikanischen Gemeinschaft von der Weltwirtschaftskrise bis zum Jaunde-Vertrag, 1929-1963., 2000, p. 104. La creença de Coudenhove-Kalergis tenia matisos racials en afirmar que Eurafrika combinaria l'alta cultura europea i el vitalisme "primitiu" africà per beneficiar els dos continents.Paneuropa, Band 5, 1929 Luiza Bialasiewicz es refereix a la visió de Karl Haushofer d'una pan-regió "eurafricana" com a base de la visió d'Euràfrica com el terç més central del món.Luiza Bialasiewicz, ed. (2011) Europe in the World: EU Geopolitics and the Making of European Space. Aldershot: Ashgate (Critical Geopolitics Series), p.69
El discurs d'associació va sorgir d'un mer intercanvi polític i econòmic fins a una major rellevància adscrita a l'esfera de les emocions i la sexualitat en el període d'entreguerres.European Review of History: Revue européenne d'histoire Volume 11, Issue 2, 2004 Political imagination, sexuality and love in the Eurafrican debate DOI:10.1080/1350748042000240578 Liliana Ellenaa pages 241-272
Eurafrica va romandre un somni polític remot fins al final de la Segona Guerra Mundial. Després va obtenir efectes polítics reals com a part de les forces motrius de la Unitat Europea. Tenint en compte el seu posicionament geogràfic i legal, l'antic territori francès d'Algèria, a la dècada dels cinquanta una part de la Unió Europea era el punt focal de la visió francesa d'Eurafrique.
El concepte de Léopold Sédar Senghor d'Eurafrique es va relacionar estretament amb la Négritude que situava els èxits culturals africans, inclosa la regió subsahariana, al mateix nivell que els europeus i els veien com a part del mateix continuisme cultural.Eurafrique as the Future Past of Black France: Sarkozy's Temporal Confusion and Senghor's Postwar Vision / Gary Wilder, in Black France / France Noire: The History and Politics of Blackness, Trica Danielle Keaton, T. Denean Sharpley-Whiting, Tyler Stovall, Tyler Edward Stovall, Duke University Press, 26.06.2012 Senghors amb "Elégie pour la Reine de Saba," va publicar en el seu Elégies majeures el 1976 usa la llegenda de la Reina de Sabà com a poema d'amor i missatge polític. L'ús de Senghor de l'Africanité / Negritude va incloure 'Àfrica Berber-Àrab'.Spleth, Janice. The Arabic Constituents of Africanité : Senghor and the Queen of Sheba. Research in African literatures, Winter 2002, vol. 33, no 4, p. 60-75.Review on Muse
Les Revolucions de 1989al Bloc de l'Est van conduir a canvis imprevistos i també van avançar, almenys temporalment, a l'interès tradicional en una cooperació entre els països europeus i africans. Contra la narrativa bàsica de la base, la gran expansió europea de les darreres dècades va ser orientada cap a l'est i no a la Mediterrània.
El 2009, el pensament cristià-democràtic alemany, la Fundació Konrad Adenauer, va assenyalar la manca d'igualtat de condicions en qüestions polítiques i econòmiques i va intentar centrar-se en les perspectives futures espirituals i culturals d'Euràfrica.Zukunftsfragen: I @questi del futuro. Eurafrika, Band 3, Markus Krienke, Wilhelm Staudacher, Konrad-Adenauer-Stiftung, Konrad Adenauer Stiftung, 2009 (Hgg./edd.), (disponible en alemany i italià)
Euràfrica després de la SGM La fundació de l'OEEC el 1948 va començar a integrar l'àmbit colonial d'Europa.Peo Hansen/Stefan Jonsson: BRINGING AFRICA AS A ‘DOWRY TO EUROPE’. In: Interventions: International Journal of Postcolonial Studies. Nr. 13:3, 2011, S. 451.Organization for European Economic Cooperation (OEEC): Investments in Overseas Territories in Africa, South of the Sahara., 1951, S.20. El Congrés de la Haia de 1948 va posar les bases del Consell d'Europa el 1949.Jean-Marie Palayret: Les mouvements proeuropéens et la question de l'Eurafrique, du Congrés de La Haye à la Convention de Yaoundé (1948-1963)., Peo Hansen/Stefan Jonsson: BRINGING AFRICA AS A ‘DOWRY TO EUROPE’. In: Interventions: International Journal of Postcolonial Studies. Nr. 13:3, 2011, p. 452. Igual que la Declaració Schuman, que va denominar el desenvolupament d'Àfrica com una tasca central d'Europa, i també va tractar amb les colònies europees.Marie-Thérèse BITSCH and Gérard BOSSUAT (eds), L'Europe unie et l'Afrique : de l'idée d'Eurafrique à la Convention de Lomé I, Bruxelles, Bruylant, 2005Martin Klever: Die EU-Entwicklungspolitik zwischen Anspruch und Realität Europas Verantwortung für den afrikanischen Kontinent., 2006, p. 53. No obstant això, les ambicions colonials,compare titles like 'L'Eurafrique: notre dernière chance' (Euroafrica, our last chance), Pierre Nord, Fayard, 1955 - 1Anton Zischka Afrika. Europas Gemeinschaftsaufgabe Nr. 1, (Africa, Europes biggest common task ahead) in (rightwing) Verlag Gerhard Stalling, Oldenburg 1951 especialment de França i la Unió Francesa de curta durada no va funcionar bé amb la realitat. França no ha aconseguit recuperar les seves colònies a Àsia a mitjà termini. La pèrdua a la batalla de Dien Bien Phu i l'inici de la Guerra d'Algèria el 1954 tampoc no va ajudar amb les ambicions franceses. El fracàs de les potències colonials europees més fortes, la Gran Bretanya i França, a la crisi de Suez el 1956 va ser un xoc important.
D'igual manera el Congo belga va obtenir la independència el 1960. Els intents de principis dels anys cinquanta per construir una “comunitat belgocongolesa” sobre la proposta d'Antoine van BilsenGerard-Libois, Jules (1989), "Vers l'Indépendance: une accélération imprévue", In Congo-Zaïre, Brussels: GRIP, p. 43–56. o basant-se en la idea dels catòlics locals d'una Consciència Africana, incloent una gradual emancipació del Congo, va fallar completament.Kalulambi Pongo, Martin (2009), "Le manifeste 'Conscience africaine: genèse, influences et réactions", In Tousignant, Nathalie (ed.), Le manifeste Conscience africaine, 1956, Brussels: Facultés Universitaires Saint-Louis, p. 59–81.
Teories marginals Al Regne Unit, el polític britànic Oswald Mosley va suggerir una aproximació de Tercera Posició a l'Euràfrica. Va fundar el Union Movement, demanant la integració d'Europa en una sola entitat a la base del lema "Europe a Nation". Com a part d'aquest, va veure la necessitat d'una fusió d'Europa amb Àfrica com a font de minerals, productes agrícoles i noves terres per a la solució europea. La concepció de Mosley d'Euràfrica incloïa la defensa de l'apartheid a Sud-àfrica, però també va incloure la cooperació amb nadius a l'Àfrica central i septentrional.Culture of Fascism: Visions of the Far Right in Britain, Julie V. Gottlieb, Thomas P. Linehan.B.Tauris, 31.12.2003, p.75DRÁBIK, Jakub. Oswald Mosley´s Concept of a United Europe. A Contribution to the Study of Pan-European Nationalism. In. The Twentieth Century, 2/2012, s. 53-65, Prague : Charles University in Prague, ISSN 1803-750X
Similar a l'Euràbia, un neologisme polític encunyat per l'escriptor Bat Ye'Or reclama una conspiració de principis dels anys 2000 d'Europa, liderada per França i els poders àrabs per islamitzar i arabitzar Europa i debilitar així la seva cultura existent i soscavar una suposada alineació anterior amb els Estats Units i Israel.
Paper de l'Eurafrique francès als anys 50 i 60 miniatura|Membres de l'Unió per la Mediterrània (2008)
La França de postguerra va continuar intentant utilitzar el procés d'unificació europea com a base de les seves influències colonialsMartin Rempe: Decolonization by Europeanization? The Early EEC and the Transformation of French-African Relations. In: KFG Working Paper Series. Nr. 27, 2011, S. 5. i va aconseguir agilitzar la política de desenvolupament primerenca europeu segons els seus objectius colonials.Urban Vahsen: Eurafrikanische Entwicklungskooperation. Die Assoziierungspolitik der EWG gegenüber dem subsaharischen Afrika in den 1960er Jahren., 2010, p. 122ff.Gary Marks: Scale, Community and ‘Eurafrica’: A Response to Hansen and Jonsson. In: JCMS. Nr. 50:6, 2011, S. 1043.