Salve Regina, HWV 241, és una obra composta per Georg Friedrich Händel el 1707.Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 786. És una antífona escrita per a soprano solo, corda, orgue concertant i baix continu.
Context històric És possible que l'estrena es realitzés el 16 de juliol de 1707 a l'església de Santa Maria en Montesanto, sota el patrocini de la família Columna. També podria ser que s'estrenés a l'església de la Madonna del Ruscello a Vallerano (VT), a un kilòmetre de Vignanello on Händel vivia acollit pel mecenatge de Francesco Maria Ruspoli des del desembre de 1706, i on passà tot l'estiu del 1707.Leo S. Olschki Editore “Music and Meaning” Studies in Music History and the Neighbouring Disciplines, 2007, pag. 411. En aquesta església encara hi ha un instrument molt valuós de Giulio Cesare Burzi, que el compositor, virtuós organista de fama internacional, hauria tocat com testifica Ursula Kirkendale. De fet, a la tercera part del Salve Regina l'orgue té un solo, que fa pensar en l'estrena a Roma, ja que no hi havia un instrument adequat a Vallerano. L'orgue monumental de l'església de la Madonna del Ruscello és un detall a tenir en compte; així, es pot suposar que l'estiu del 1707 un Händel de 22 anys mostrés les seves qualitats organístiques davant al seu mecenes, component la sonata Coelestis dum spirat aura i el motet O qualis de caelo sonus per a la festa de sant Antoni de Pàdua (13 juny) i executant pocs dies després, el 18 juny, el Salve Reina.Construït el 1635 per Giulio Cesare Burzi de Parma, un notable orguener, ampliat per ell mateix el 1642, i que es va lliurar amb retard el 1644 perquè estava acabant l'orgue de San Lorenzo in Damaso a Roma. El 1655, el mestre Giacomo Marchesi Aretino amplià l'instrument, que és el que tocaria G. F. Händel quan estava hostatjat a Vignanello pel marquès Francesco Maria Ruspoli. El 18 de juny de 1707 s'interpretaria el “Salve Reina “ HWV 240, en sol menor per a soprano sola (que cantà Margarida Durastanti), corda, orgue concertant i baix continu, com sosté Ursula Kirkendale, una experta handeliana.
Estructura MovimentsVeuText1 - Largo - AdagioSopranoSalve Reina mater misericordiae,Vida dulcedo et spes nostra! A tu clamamus exules filii Evae. A tu suspiramus gementes et flentes, En hac lacrimarum val.2 - AllegroSopranoEja ergo advocata nostra, Illos tuos misericordes oculos a nos converteix. Et Jesum, benedictum fructum ventris tui Nobis post hoc exilium ostende.3 - AdagissimoSopranoO Clemens, o pia, o dulcis virgo Maria.
Referències i notes
Enllaços externs
Categoria:Música cristiana Categoria:Obres de Georg Friedrich Händel Categoria:Obres del 1707