Àptera () és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià. Àptera fou fundada sobre el pujol de Paliokastro, a una altitud de 230 m, dominant la badia de Suda i estava a 15 km a l'est de l'actual Khanià.
A part de l'esment de Pausànias sobre els arquers d'Áptera que ajudaren els lacedemonis en la Segona Guerra messènica (), no hi ha referències històriques i polítiques sobre les seues institucions fins a començaments del període hel·lenístic.
Documentada en tauletes micèniques amb la forma a-pa-ta-wa i després refundada al s. VIII ae, arribà al seu apogeu en el període hel·lenístic. Gaudia d'una posició estratègica a la badia de Suda, amb dos ports: Minoa (actual Marathi) i Císam (prop de l'actual Kalives).
Áptera continuà sent una ciutat important en època romana i durant els primers temps de l'Imperi Romà d'Orient, abans de ser destruïda per dos terratrèmols al s. IV i VII, i pels sarraïns al 823.Greekisland.co.uk
Els venecians llavors construïren un fort en l'emplaçament de la ciutat. Fou destruïda pels pirates el 1583. La posició estratègica d'Áptera també l'aprofitaren els otomans, que construïren una fortalesa que domina la badia de Suda, al nord. Les tropes alemanyes ocuparen el conjunt de la ciutat vella durant la Segona Guerra Mundial.
Robert Pashley fou el primer a establir un vincle entre les ruïnes descobertes al pujol de Paliokastro i la ciutat d'Áptera; confirmà aquesta identificació amb les monedes que es trobaren en el jaciment arqueològic. Les excavacions començaren al 1942. Les feren els alemanys que van ocupar l'illa. Altres excavacions se'n dugueren a terme el 1986-1987 i el 1992-1995, i encara no ha estat completament excavada.
Topografia miniatura|Kalives i el cap Drápano des d'Áptera Fou construïda sobre l'actual pujol de Paliokastro,El nom de Paliokastro o Paleokastro («antic castre») prové de la presència d'una antiga fortalesa veneciana construïda al nord-est al s. XVI, que estigué en ruïnes del 1583 al 1866. Al damunt es construí la fortalesa turca que es pot veure actualment. El terme Paliokastro hi ha subsistit. a una altitud de 230 m.Perseus El seu emplaçament estratègic és remarcable: domina tota la badia de Suda al nord, la plana d'Apokóronas a l'oest i el massís de Lefka Ori, al sud. No s'albira, però, l'antiga Cidònia des d'Áptera, situada al fons de la badia de Suda. La seua privilegiada situació estratègica n'afavorí el desenvolupament, sobretot al s. IV ae. A més, els seus dos ports, Císam (actual Kalives) i Minoa (actual Marathi), per la seua situació a l'entrada de la badia, li asseguraven el control del comerç de la zona.
Segons Claudi Ptolemeu, el seu territori abastaria el de Cidònia, a l'oest, i el de Lappa (actual Argiroupoli), al sud. També esmenta que s'estenia a l'est fins al cap Drápano.Claudi Ptolemeu, Geografia, III, 15. El riu Pictos (actual Koiliaris), que naix a Lefka Ori, travessa les planes del sud i de l'est del pujol de la ciutat i desemboca a Kalives, contribuí a la fertilitat de les planes de les actuals ciutats de Stilos i Armeni. Tant en aquestes planes com en llocs més elevats es trobaren restes de finques agrícoles i part de la xarxa viària que connectava Áptera amb les ciutats veïnes. Un mil·liari indica la distància entre Áptera i Císam en el camí que condueix a Lappa; s'hi esmenta l'emperador romà Trajà i dataria del 99 al 100.
Les muralles de la ciutat, amb 3.480 m de perímetre,En la pàgina web del Ministeri de Cultura grec se n'indica quasi 4 km de perímetre. envolten la part plana del pujol i la seua àrea interior mai fou completament urbanitzada.
Història Des dels orígens fins al període hel·lenístic miniatura|Vista del costat oriental de la muralla des del fort Koules, com la vall de Stilos a l'est i els primers contraforts de lefka Ori al fons (sud) Áptera està documentada des del període micènic en tauletes de lineal B amb la forma a-pa-ta-wa. Ja que en el lloc on després se situà Áptera en temps històrics s'han trobat escasses restes anteriors al període geomètric tardà, s'ha suggerit que l'Áptera prehistòrica ha d'identificar-se amb les restes trobades al pujol d'Azoires de Stilos.Ministerio de Cultura de Grecia: la colina de Azoires de Stilos (descripción) (en griego)Francisco Aura Jorro, La geografía de los estados micénicos. Metodologías y resultados, p.679, nota 19, en Libro jubilar en Homenaje al Profesor Antonio Gil Olcina, Universidad de Alicante (2016).
Al , es donaren a Creta condicions favorables per al desenvolupament de les ciutats, com va ser el cas d'Eleuterna, Lappa, Lictos, Cidònia i Áptera. Aquesta última hauria estat construïda al lloc de Megala Jorafia durant l'anomenat període geomètric, al s. VIII ae, segons les excavacions efectuades en la necròpoli de la ciutat. A la zona hi havia mines que foren explotades des del període minoic. A Mesklá, l'antiga Ceraia , situada a tres o quatre hores de marxa d'Áptera, s'extreia ferro i coure. Però Áptera era coneguda sobretot pels dàctils dels ideans, que segons la llegenda descobriren el foc, el coure i el ferro i l'art de treballar aquests metalls a la regió dels apterans. Els dàctils vivien prop de la muntanya Berecint. En aquesta zona, el 2011 el municipi de Maláxa, situat a uns 10 km per carretera a l'oest d'Áptera, tenia una de les mines més antigues d'Europa.
El que se sap de la ciutat prové sobretot de les excavacions, perquè n'hi ha poques referències escrites. Pausànias, però, relata que l'any 668 ae, els arquers d'Áptera participaren en la Segona Guerra messènica al costat d'Esparta. Al s. V ae, com el conjunt de les ciutats cretenques, Áptera no va participar en les guerres mèdiques, malgrat no haver trencat relacions comercials amb Atenes, com palesa la ceràmica importada trobada en les excavacions que daten d'aquest període. esquerra|miniatura|Vista en direcció nord-est des d'Áptera; a baix Kalives, on se situava Císam, un dels ports de la ciutat Com moltes ciutats de Creta, la ciutat prosperà al s. IV ae: incloïa vuit llogarets en els ravals, situats als peus del pujol, a la vall del Stilos. Cèlebre per l'habilitat dels seus arquers, Áptera proporcionà mercenaris a alguns conflictes fora de Creta que hi aportaren riquesa. També hi hagué mercenaris d'Áptera entre els nombrosos pirates de la mar Egea. L'argent d'Egipte i de Cirenaica permetia a la ciutat encunyar la seua moneda i reforçar així la seua independència econòmica. La major part d'aquestes monedes —se'n coneixen 76 tipus diferents— representen la dea Àrtemis en l'anvers amb la llegenda APTARAION o APTERAION i Pteras al revers. Altres monedes tenien els retrats de Zeus, Apol·lo o Hera en l'anvers, i una torxa, una abella o un arc en el revers. Els arqueòlegs creuen que la població de la ciutat en aquest període era de 20.000 habitants, dels quals una cinquena part eren homes lliures i la resta esclaus. Moltes persones lliures eren comerciants, propietàries de terra o armadors.
Áptera tornà al bàndol espartà contra els macedonis en la Guerra de Cremònides al 267–266 ae. Els conflictes interns pels quals passà Creta al s. III ae, sobretot entre Cnossos i Gortina, feren que Áptera s'aliara quasi sempre amb Cnossos. Després de la destrucció de Licte per Cnossos, durant la Guerra de Licte, al 220 ae, els aliats de Cnossos (Cidònia, Eleuterna i Áptera) foren assetjats pels aliats de Gortina (Lappa i Polirrènia), i per l'exèrcit de Filip V de Macedònia. Áptera acabà unint-se a Gortina, que llavors era la principal ciutat de Creta.Polibi, Històries, IV, 55, 4.
La intensa activitat d'Áptera en política exterior es veu confirmada en les inscripcions sobre aliances i nomenament de cònsols que la representaren en moltes ciutats, com Cnossos, Ieràpetra i Malia, i també al Peloponès, a l'Egeu, Àsia Menor i a l'Adriàtic. Áptera es trobava entre les trenta ciutats que s'aliaren amb el rei de Pèrgam Èumenes II al 183 ae. La ciutat homenatjà a Àtal II de Pèrgam erigint-li una estàtua de bronze amb la seua efígie.
Cultes religiosos miniatura|Ruïnes del temple atribuït al culte d'Àrtemis Els vestigis de culte més antics descoberts daten del i del temple atribuït al culte a Àrtemis i Apol·lo. Aquest temple, descobert al 1942, data possiblement del . La deïtat principal d'Áptera era Àrtemis. A més d'aquest temple, el retrat de la dea s'ha trobat en dos tipus de monedes d'argent del . Se sap per una inscripció que als s. III i II ae se celebraven curses en el seu honor en el mes de Dictina, una forma arcaica del nom d'Àrtemis a Creta. Hi ha també un esment a un santuari d'Àrtemis en una altra inscripció sobre una aliança amb la ciutat jònica de Teos, a Àsia Menor. Una altra inscripció votiva del 170 ae es refereix a Àrtemis amb el nom d'Ilitia, la dea del naixement. Hi hagué altres déus i dees adorats a Áptera. Els investigadors alemanys hi descobriren un temple dedicat a Dionís i monedes amb els retrats d'Hermes, Zeus i Hestia o Hera.
Període romà miniatura|Exterior de les cisternes Durant la conquesta de Creta per Quint Cecili Metel (67–63 ae), Áptera s'hi rendí sense combatre, com Cidònia. Els romans li imposaren tributs poc elevats. El declivi d'Áptera havia començat abans de la invasió romana, atès que s'havia tornat depenent de Cidònia. El fet que s'hi utilitzessin monedes de Cidònia, fa pensar que Àptera va quedar sota l'autoritat administrativa de la ciutat veïna. Per les excavacions se sap que tingué un nou impuls als segles I i II: s'hi construïren importants infraestructures; les imponents cisternes que la proveïen d'aigua indicaven que la població era nombrosa. Encara que havia perdut importància política i econòmica, la ciutat va veure augmentada la seva producció agrícola, com a conseqüència de la política romana.
Les excavacions mostren que en període romà s'hi continuà adorant diversos déus i s'hi adoptaren nous cultes. Stylianos Alexiou, al 1958, hi descobrí un petit temple del s. I dedicat a Demèter i Persèfone. El culte de Dionís sembla que hi tingué continuïtat, atès que s'hi ha trobat una estàtua del déu d'època romana. En l'anomenada vil·la del Peristil s'hi trobaren estàtues d'Afrodita i Hermes. A la necròpoli es trobaren proves del culte a la dea egípcia Isis. Aquest últim culte s'hi desenvolupà durant el període romà.
Declivi i destrucció miniatura|Icona de Joan de Patmos a la capella del monestir dedicat a aquest sant A partir del , Áptera comença a declinar, alhora que les ciutats properes com Císam i Cidònia prosperaven. La decadència s'accentuà amb el terratrèmol del 365, que arrasà algunes ciutats de Creta, de la costa mediterrània del nord-est d'Àfrica, i causà grans estralls i milers de morts a Alexandria.Amià Marcel·lí, XVII, 7, 1-18.Chronicon Paschale, 543.Teòfanes el Confessor, 5858. Continuà habitada, com testimonia el geògraf romà d'Orient del s. VI Hierocles. Alguns bisbes del període romà d'Orient nasqueren a Áptera. S'hi van trobar fonaments d'una església cristiana del s. VII o VIII, amb tombes al terra. Un segon sisme produït al s. VII,.Pogué ser el terratrèmol del 796, que hauria destruït el far d'Alexandria i que se sentí particularment a Gortina. i el saqueig per pirates sarraïns l'any 823 marcaren l'abandó de la ciutat pels seus últims habitants.