miniatura|Mapa de la zona arqueològica miniatura|Recreació digital de la plaça Nord vista des de l'Edifici IIIC. Al fons s'aprecia el Temple I, a la dreta es localitzen els Temples II i IIA i a l'esquerra els Temples III i IIIA miniatura|Recreació digital de la plaça Nord des del cim del Temple I. En l'extrem superior dret s'aprecia la Gran Acròpoli i el Palau. En aquesta plaça es realitzaven grandiosos esdeveniments de dedicació i activitats rituals amb ofrenes de sang miniatura|Désiré Charnay, primer explorador europeu de la ciutat maia de Comalcalco Comalcalco (del nàhuatl: Comalli-Calli-Co, que significa: "Casa dels comals") és un jaciment arqueològic de la civilització maia del municipi de Comalcalco, a l'estat mexicà de Tabasco, a 60 km de Villahermosa.http://www.yotellevo.es/de-comalcalco-tab-mexico-a-villahermosa-tab-mexico.htm. Mapa de carretera entre Comalcalco i Villahermosa. El seu nom original era Joy Chan, que significa en maia: "Cel Envoltat".
Les ruïnes constitueixen una necròpoli del període clàssic maia (del s. I ae al IX de) construïda amb maons i estuc de petxina de crassostrea. Aquest lloc es considera el més occidental de la cultura maia, i es desenvolupà entre els anys 700 ae i 900 de.
El jaciment de Comalcalco és a l'àrea central de la Chontalpa, en la ribera est del riu Seco, entre els vestigis del que fou una immensa selva tropical. La característica més notable de Comalcalco és l'ús de maons en les seues construccions, per la nul·la presència de materials petris a la regió, a més de ser el lloc maia més allunyat cap a l'oest.
L'assentament amerindi abasta una superfície de 7 km², on són els grups arquitectònics, entre els quals destaquen els basaments erigits amb cossos de terra compactada revestits amb un aplanat de calç de petxina de cassostrea, així com construccions de maçoneria. Els edificis es decoraren amb modelatges d'estuc, pintats de colors com roig, blau, verd, groc i negre, de manera que els maons no eren visibles.
El juny de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) informà del descobriment del que podria ser el primer cementeri maia, en trobar un total de 116 enterraments funeraris amb més de mil anys d'antiguitat, localitzats en tres monticles de terra en una extensió de 220 m² a la perifèria d'aquesta ciutat maia.
Al novembre de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) indicà la troballa d'una segona inscripció maia anunciant la seua famosa profecia de la fi d'una era del calendari maia, en la mítica data del 21 de desembre del 2012, en una peça coneguda des d'ara com el “Maó de Comalcalco”.
A Comalcalco s'han trobat tres tombes i 14 enterraments funeraris, dels quals 7 eren dins d'urnes fetes de fang, així com el panteó descobert a la perifèria de la ciutat amb 116 enterraments.
El nom Gràcies al glif emblema trobat, ara se sap que el nom originari de la ciutat era Joy Chan, que prové de l'idioma maia i significa Cel Envoltat o Cel Enrotllat. El nom actual de Comalcalco se li donà perquè quan tribus d'origen nàhuatl arribaren a la zona, la ciutat de Joy Chan estava ja deshabitada, i com la paraula maó no la coneixien, el més semblant que van trobar per descriure els edificis fets de rajola fou "comal", i l'anomenaren "Comalli-Calli-Co", que significa: "Casa dels comals".
Descobriment miniatura|Litografia del francés Désiré Charnay quan descobrí Comalcalco el 1880 Désiré Charnay donà a conéixer el lloc després de la seua estada del 12 al 22 de setembre de 1880, i publicà alguns articles en la North American Review entre 1880 i 1882, així com el seu llibre Els anciennes villes du Nouveau Monde el 1885. Charnay també elaborà un mapa del que anomenà Monticle principal, i que hui és conegut com l'Acròpoli, on localitzà el Palau, els temples 4 i 5, que ell identificà com "torres semblants a les de Palenque", així com altres dos monticles més.
De llavors ençà, visitaren Comalcalco molts viatgers com Frans Blom i Oliver La Farge, al 1925. Tot i que el 1892 s'hi feren algunes excavacions, fins al 1956 no començaren les recerques a càrrec d'especialistes mexicans i nord-americans com: Ekholm, Román Pinya Chan, Andrews i Peniche. miniatura|Una altra litografia del descobriment de Comalcalco, realitzada per Désiré Charnay al 1880
Exploracions Pedro Romero Torres 1892
Pedro Romero hi feu les primeres excavacions quan el francés Désiré Charnay el descobrí al 1880. Els treballs de Romero se centraren en la base de la Gran Acròpoli el 1892. Els resultats d'aquests treballs arqueològics foren fonamentals perquè revelaren l'existència de dos tipus de sistemes de construcció en l'arquitectura monumental, el més antic elaborat amb basaments de terra compactada, recoberts amb aplanats de morter (fet de calç de petxina cremada). Sobre aquests cossos s'alçaren temples i estructures habitacionals però amb maçoneria de maó, la qual cosa constitueix un segon sistema constructiu, més tardà.
Dissortadament, les imatges que il·lustraven el treball de Romero es perderen quan li furtaren un maletí a la ciutat de Puerto México, Veracruz.
Expedició de Frans Blom i La Farge 1925 miniatura|Tomba dels Nou senyors de la nit, descoberta per Blom i La Farge el 1925 El 1925 arribaren a Comalcalco l'arqueòleg Frans Blom i l'etnòleg Oliver La Farge. A aquests investigadors es deu l'elaboració del primer pla de l'àrea central que incloïa la plaça Nord, així com inèdites preses fotogràfiques i litografies dels edificis de la Gran Acròpoli. Correspon també a aquests científics el descobriment d'una cripta funerària, anomenada Tomba dels nou senyors de la nit a causa del nombre de personatges representats. Aquestes escultures modelades en estuc contenien uns cartutxos glífics amb el nom de les persones que formaven part del seguici del Kujjul Ajaw o 'Diví Senyor' allí soterrat. Les descripcions d'aquests treballs s'editaren en el llibre Tribus i temples, del 1926.
Els treballs de Gordon Ekholm i Edwin Litman, 1956-1957
El 1956 n'hi arribaren procedents del Museu d'Història Natural de Nova York. Els investigadors excavaren el costat sud del Temple VII, i hi descobriren la façana principal d'un edifici amb cossos esglaonats i decorats amb mascarons i figures fetes d'estuc.
Els treballs de Román Piña Chan, 1960
El Dr. Román Piña Chan feu una excavació arqueològica a la façana sud del Temple VI. Durant aquesta recerca es recuperà l'escultura arquitectònica que representa el Déu Kinich Ajaw, així com el rostre d'un personatge barbut amb una banda frontal decorada amb esferes de cotó, hui exhibida a la sala maia del Museu Nacional d'Antropologia i Història de Ciutat de Mèxic.
Per tal de protegir la cripta funerària descoberta per Blom i La Farge, tancaren la volta de la tomba, que havia quedat exposada des del 1925.
Els treballs de George F. Andrews, 1966
Fins a mitjan s. XX, Comalcalco era reconegut pel seu particular sistema constructiu de maçoneria de rajola, així com pels tres edificis funeraris. L'extensió del lloc i la seua conformació eren una incògnita. Gràcies als treballs del 1966 de George F. Andrews i el seu equip procedents de la Universitat d'Oregon, es feu el primer pla topogràfic de l'assentament, que revelà que l'àrea principal tenia una extensió de 72 hectàrees. miniatura|Una de les set urnes funeràries descobertes per Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa al 1991 Es publicà llavors el primer llibre dedicat al jaciment arqueològic de Comalcalco, titulat Comalcalco, Tabasco, Mèxic, An Architectonic Survey, el qual incloïa més d'una dotzena de plànols topogràfics, dibuixos, fotografies i un interessant text que ressaltava la importància del jaciment.
Els treballs de Ponciano Salazar Ortegón, 1972-1982
Ponciano Salazar, durant deu anys excavà i feu una conservació intensiva de quatre temples de la plaça Nord, i de tres de les construccions palatines de la Gran Acròpoli. Durant aquesta temporada, és quan s'aplegà la major part de la col·lecció de maons gravats.
Els treballs de Francisco Cuevas i Mario Pérez, 1991
El 1991, els arqueòlegs Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa excavaren i alliberaren el Temple IIIA de la plaça Nord. Gràcies a això, es pogué consolidar l'edificació de la seua part més antiga feta de nuclis de terra i recobriment d'estuc. Durant aquest procés, es descobriren catorze enterraments humans, dels quals set havien estat col·locats dins de grans urnes funeràries fetes de fang.
Història Comalcalco és un assentament amerindi edificat i habitat pels maies chontals, que tingué el seu apogeu entre l'any 800 ae, és a dir, cap al final del període preclàssic (200-850 ae) i els inicis del clàssic (850 de). La ciutat sorgí alhora que Palenque i Yaxchilán. Les primeres evidències d'ocupació, però, corresponen a poblats costaners de pescadors i conreadors durant el període preclàssic. miniatura|Estructura 5. S'hi aprecien dues èpoques constructives: la primera de terra i estuc i la segona de maó a la part superior A Comalcalco es distingeixen dues èpoques constructives. La primera, a partir del preclàssic superior, s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriments d'estuc. La segona època es dona durant el període clàssic tardà, quan s'inicia l'apogeu del lloc, amb construcció d'edificis de rajola i estuc, que s'edificaren sobre les antigues construccions de terra.
Període preclàssic (2000 ae-250 de) Les primeres evidències d'ocupació corresponen a poblats costaners de pescadors i llauradors durant el període preclàssic. Davant la manca de pedra, els pobladors de l'època preclàssica usar terra com a material de construcció per als basaments piramidals, i fusta i fulles de palmal en la construcció de parets i teulades des de l'inici de l'ocupació humana, cap al 800 ae i fins al s. VII de.
A partir del preclàssic superior s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriment d'estuc. Cap al 600 ae Comalcalco ja era una població ben estructurada.
Període clàssic (250 de-909 de) A partir del 250 de, els maies de Comalcalco començaren a construir amb maons de fang cuit units amb argamassa de calç i arena. Fabricaven la calç coent grans quantitats de petxines provinents de la llacuna de Mecoacán i altres llocs propers. Només llavors fou possible construir els temples amb voltes i cresteries que caracteritzen l'arquitectura maia.
Esplendor miniatura|Temple IV Joy Chan (Comalcalco) fou la ciutat maia més important de la regió nord-occidental durant el 550 al 900 de: esdevingué un important i estratègic punt comercial de la regió de la Chontalpa. La seua situació geogràfica propera al llavors marge dret del riu Mazapa-Mezcalapa o Dues Boques (hui riu Seco) li proporcionà una posició privilegiada per al trànsit de mercaderies entre la costa del golf de Mèxic i la península de Yucatán respecte a l'àrea del riu Usumacinta, així com de l'Altiplà central i l'extrem nord del golf de Mèxic.
Guerres contra Tortuguero i Palenque Aquesta important posició estratègica de la ciutat ocasionà diverses guerres entre ciutats maies pel domini de l'àrea. El Monument VI, actualment al Museu d'Antropologia Carlos Pellicer, esmenta el senyor de Tortuguero, el nom del qual era Balam A Jaus, que tenia una aliança amb el senyoriu de Palenque, segurament per llaços sanguinis, per estendre el seu poder a la regió, emprengué algunes guerres durant el seu regnat, i capturà el senyor de Comalcalco anomenat Och Ballam, "el sagrat Senyor de Joy Chan"; l'estela manifesta que fou un bany de sang ocorregut el 22 de desembre del 649 de; a partir de llavors, Joy Chan fou súbdita de l'esfera política de Tortuguero.
En decaure el senyoriu de Comalcalco, a mitjan s. VI de, el tribut passà als nous governants assentats a Tortuguero. Balam A Jaus, senyor de Tortuguero, nomena el seu fill com a nou governant a Comalcalco.
Abandó