Aquest article parla sobre la censura cinematogràfica. Als diferents estats existeixen organismes oficials encarregats de classificar les pel·lícules, abans que s'exhibeixin o distribueixin. A vegades, això comporta limitacions en l'exhibició, podent-se arribar a al seva prohibició total. miniatura|Anders als die Andern, una de les pel·lícules prohibides a Alemanya a causa de la seva temàtica homosexual. Motivació Els criteris per a la classificació solen ser d'ordre moral als estats democràtics, amb la finalitat de protegir persones poc formades, especialment menors d'edat, de continguts violents o sexuals presentats d'una manera explícita. A estats no democràtics, sol haver-hi també consideracions d'ordre polític, amb la finalitat d'evitar els missatges contraris als interessos de la classe dirigent.
Organismes censors Xile La censura cinematogràfica va ser establerta el 1925 de manera unilateral pel govern d'Arturo Alessandri Palma a través d'un decret que va crear el Consell de Censura Cinematogràfica.Decret llei n° 558 del Ministeri de l'Interior, publicat en el Diari Oficial de la República de Xile l'1 d'octubre de 1925. A l'organisme se li va confiar la revisió prèvia a l'exhibició de tota pel·lícula cinematogràfica fos d'origen nacional o estranger, havia d'assignar al material una qualificació segons edats i, a més, tenia la facultat de rebutjar-lo basant-se en un criteri establert per la mateixa normativa. Al llarg de segle va sofrir modificacions quant a la nòmina d'institucions que nomenaven als seus membres, categories de qualificació i dependència administrativa, entre d'altres aspectes. En 1974 sofreix una reestructuració major: tota la normativa orgànica vigent com a censura va ser derogada i el Consell és refundat, aquesta vegada amb el nom de Consejo de Calificación Cinematográfica i se li assigna una composició més àmplia.Decret llei n° 679 del Ministeri d'Educació, publicat en el Diari Oficial de la República de Xile el 10 d'octubre de 1974. En 2001 és reformada la Constitució (aquesta vegada a través del Congrés) per a eliminar el paràgraf que introduïa la censura i s'ordena emanar una nova normativa que substituís a la de 1974 en la qual el Consell no tingués ja la facultat de prohibir l'exhibició d'una pel·lícula,Llei n. 19742, publicada en el Diari Oficial de la República de Xile en 25 d'agost de 2001. tal llei va ser publicada dos anys després.Llei n. 19846, publicada en el Diari Oficial de la República de Xile en 4 de gener de 2003.
Espanya A Espanya, durant el període franquista la censura era a càrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, encara que altres organismes públics també van pressionar per a aconseguir la prohibició d'algunes pel·lícules. Amb l'arribada de la transició espanyola i el regnat de Joan Carles I, les competències a l'hora de classificar les pel·lícules van passar al nou Ministeri de Cultura, que posseeix les competències en matèria cinematogràfica. Durant les dècades de 1970 i 1980 es va aplicar la classificació S a les pel·lícules eròtiques de pornografia tova o softcore, així com a algunes pel·lícules amb escenes de violència molt explícita; la classificació X quedava per a la pornografia dura, encara que en 2010 saltava als mitjans de comunicació la classificació com a tal de la pel·lícula de terror i gore Saw VI. miniatura|Logo de la Motion Picture Association.
Estats Units L'associació Motion Picture Association of America (Associació Cinematogràfica dels Estats Units) és l'organisme encarregat de la classificació de les pel·lícules per a la seva estrena als Estats Units. Entre les qualificacions restrictives que utilitzen es troben:
PG (Parent Guidance), acompanyament o tutela parental, el menor pot accedir a la sala acompanyat d'un adult. R (Restricted), impedeix l'accés a les sales als menors de 17 anys. X, la coneguda classificació aplicada a les pel·lícules de pornografia dura o hardcore.
En l'àmbit anglosaxó s'aplica el terme "banned" a les pel·lícules prohibides, com a tal sol figurar la classificació de les pel·lícules l'exhibició de les quals no sigui permesa pels organismes censors. El terme "Restricted" (restringit) s'aplica a les pel·lícules la visió de les quals no es permet a menors. En general, la classificació equivalent en altres països sol ser 18 anys. miniatura|BBFC establert el 1912 Regne Unit En el Regne Unit, el 1912 es va fundar el British Board of Film Classification, organisme oficial encarregat de classificar les estrenes en sales cinematogràfiques. Depèn del Ministeri de l'Interior britànic. En la dècada de 1980, després de l'aprovació de la llei coneguda com a Video Recordings Act 1984, les seves competències es van ampliar a les pel·lícules que busquessin ser distribuïdes en vídeo. Elabora una llista coneguda com a DPP List, també coneguda com a llista de video nasties, que inclou a les pel·lícules la distribució de les quals en vídeo hagi estat prohibida en haver-se iniciat un procés per obscenitat contra elles. Existeix un organisme similar a la República d'Irlanda.
Censura en la traducció En la traducció (doblatge o subtitulatge), també ocorre censura. Per exemple, en una de les primeres escenes de la pel·lícula The Woman in Green (distribuïda a Espanya amb el títol La mujer de verde, i a Mèxic com a Mudos testigos, en uns altres), un dels personatges diu: "Si poguéssim drenar el Canal de la Mànega...", i no apareix, en els subtítols, traduït la resta de la frase: "i trobéssim un penis.""Pàgina de la pel·lícula The Woman in Green, en imdb.com (Consultat dijous, 13 de juny del 2019)
Breu història miniatura|Sala de projecció privada La censura cinematogràfica, el control del contingut i la presentació d'una pel·lícula, ha estat part de la indústria cinematogràfica gairebé sempre que hagi existit.Helicon (2018). "The Hutchinson Unabridged Encyclopedia with Atlas and Weather Guide". Censorship, Film. Els activistes de la societat actual continuen ampliant els drets de la Primera Esmena per a la indústria cinematogràfica que permeten que l'art es restringeixi a un límit determinat. De fet, Gran Bretanya va establir la censura de pel·lícules el 1912 i els Estats Units van seguir una dècada més tard. Altres esforços inicials per censurar la indústria cinematogràfica inclouen el codi Hays de 1922 i el Motion Picture Production Code de 1930.Sova, Dawn (2001). Forbidden films: censorship histories of 125 motion pictures. New York: Facts on File. pp. xv, 368.
Llista de pel·lícules censurades per país Criteris d'inclusió
Destriar quines pel·lícules incloure en una llista de títols censurats pot ser una tasca molt prolixa; en teoria, totes aquelles pel·lícules sotmeses a un comitè censor i classificades per aquest es poden considerar com a censurades, però el terme se sol aplicar a aquelles que han sofert severes restriccions en la seva exhibició (com les pel·lícules classificades 'X', que només es poden programar en sales molt determinades), les que s'ha especificat no poden ser vistes en la seva integritat per menors d'edat en sales convencionals, han estat sotmeses a talls, o aquelles directament prohibides per a la seva exhibició a sales o distribució en vídeo.
En aquesta llista es recullen només les pel·lícules que hagin vist totalment vetada la seva exhibició cinematogràfica, les que hagin estat rebutjades per a la seva distribució videogràfica i aquelles amb una classificació 'X' o similar que va relegar la seva projecció a un circuit restringit de sales, com és el cas de les sales X o cinemes porno.
Així mateix, també s'inclouen aquelles que, encara que han estat autoritzades per a la seva exhibició en sales convencionals, van ser prohibides inicialment fins que es realitzessin determinats talls en el seu metratge. Un exemple d'aquestes últimes seria el sisè lliurament de la saga cinematogràfica iniciada amb Saw; l'exhibició en sales de Saw VI va ser restringida a Espanya a les sales 'X', després d'obtenir aquesta classificació per part del Ministeri de Cultura espanyol. La distribuïdora va rebutjar estrenar la pel·lícula en aquest tipus de sales. Posteriorment, amb l'autorització del realitzador de la pel·lícula, la distribuïdora va realitzar alguns talls en el metratge, alleugerint-lo d'alguns dels moments gore més extrems que han anat caracteritzant a aquesta saga, la qual cosa va permetre l'estrena de la pel·lícula a les sales convencionals, coincidint ja gairebé amb l'arribada a Espanya del següent lliurament de la sèrie.
Especificacions
L'estrena es refereix a l'estrena en sales comercials de la pel·lícula, encara que hagués estat en un país diferent al que es recull en la taula. Les pel·lícules estrenades el mateix any se succeeixen per ordre alfabètic del seu títol en espanyol. En el cas de les pel·lícules que no haguessin arribat a ser estrenades comercialment, l'any que figura és el de la producció. actualitat es refereix a partir de l'any 2012.
Sigles utilitzades
BBC (British Broadcasting Corporation); emissora pública britànica de televisió. BBFC (British Board of Film Censors, des de 1984 denominat British Board of Film Classification); organisme fundat el 1912 i dependent del Ministeri d'Interior britànic; responsable per a la certificació de totes les estrenes en cinema i tots els llançaments en vídeo. Tot vídeo distribuït després de l'1 de setembre de 1985 havia de complir amb la Video Recordings Act i ser admès per a classificació per la BBFC. D; classificació restrictiva emprada a Mèxic. DPP List; llista de pel·lícules processades sota acusació d'obscenitat al Regne Unit. Referida a llançaments videogràfics, també se la coneix com a llista de video nasties. En alguns casos, la seva distribució en vídeo es va autoritzar després de la realització de corts en el metratge original, en uns altres es va prohibir per complet. MPAA (Motion Picture Association of America); organisme estatunidenc encarregat de classificar les estrenes cinematogràfiques. NR (No Rated); pel·lícula rebutjada per a classificació per la MPAA. VRA (Video Recordings Act); llei aprovada al Regne Unit el 1984; volta a promulgar després de ser detectat un defecte de forma en 2010. Regula les condicions que han de complir les pel·lícules que pretenguin ser distribuïdes en cinta de vídeo per a evitar una prohibició per obscenitat.
Àfrica Regnat de Mohammed V (1956-1961)
Estrena Títol Comentaris sobre la censura1957Camins de glòria Prohibida pel seu antimilitarisme.
Amèrica
Estrena Títol Comentaris sobre la censura1946The Postman Always Rings Twice La censura va obligar a alleugerir la forta càrrega sexual d'aquesta pel·lícula, protagonitzada per Lana Turner i basada en l'obra de James M. Cain, considerada amoral pels censors.Guía del vídeo-cine. Carlos Aguilar. Ediciones Cátedra, Madrid, 2001. p.190 1968The Killing of Sister GeorgeHistoria de lesbianisme dirigida per Robert Aldrich; Originalment classificada per la MPAA com a X (les persones menors de 16 anys no tindran permès l'accés a les sales); l'actual classificació és R (les persones menors de 17 anys requeriran l'acompanyament d'un pare o un adult), obtinguda el 1972. http://www.imdb.com/title/tt0063185/parentalguide1974EmmanuelleClassificada X; reclassificada R amb talls. http://www.imdb.com/title/tt0071464/parentalguide1975Història d'O Originalment classificada X pel seu contingut sexual; reclassificada NC-17. http://www.imdb.com/title/tt0073115/parentalguide1976Saló Kitty Classificada X; reclassificada NR. http://www.imdb.com/title/tt0075163/parentalguide