miniatura|"La Donzella". Un dels tres nens que es van trobar congelats liofilitzats com a ofrena inca al cim del volcà Llullaillaco miniatura|Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya de Salta, on es guarden les mòmies inques miniatura|Vista del volcà Llullaillaco Les mòmies de Llullaillaco, també anomenades Nens de Llullaillaco i Nens del volcà, són els noms amb què es coneixen els cossos de tres nens inques excepcionalment conservats al voltant de cinc-cents anys. Es trobaren a una altura de 6.739 msnm prop del cim del volcà Llullaillaco, a l'oest de la província de Salta, nord-oest de l'Argentina. Actualment es troben al Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya de Salta.
Des de mitjan es coneixia, pels relats de muntanyistes, l'existència de ruïnes ameríndies en aquest punt inhòspit de la serralada dels Andes. Després de 50 anys, s'hi feu una expedició finançada per la National Geographic Society amb el suport d'autoritats provincials i departamentals. En un treball mancomunat, muntanyistes i arqueòlegs argentins i peruans, sota la direcció de l'antropòleg nord-americà Johan Reinhard i l'arqueòloga argentina Constança Ceruti, tragueren a la llum el que amagava gelosament el jaciment arqueològic més alt del món.
Al març de 1999 es trobaren els cossos d'un nen de set anys («El nen»), una nena de sis («La nena del raig») i una jove de quinze anys («La donzella»). El seu estat de conservació era tal, que alguns expedicionaris coincidiren a afirmar que semblaven adormits. Al costat d'ells es trobaren 46 objectes que en componien l'aixovar, format per figures humanes i animals en miniatura, utensilis i aliments.
Per Llei 25444 del 20 de juny de 2001, els «Nens del Llullaillaco» foren declarats «Béns Històrics Nacionals» i el cim del volcà «Lloc Històric Nacional» per la Comissió Nacional de Monuments i Llocs Històrics de l'Argentina.Comissió nacional de museus, monuments i llocs històrics. Fitxa 839: Les tres mòmies denominades "Els nens del Llullaillaco".
Cinc anys després de la troballa, s'exhibí al públic una part del descobriment al Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya de Salta que s'havia creat per a tal fi, a Salta.
Història de la troballa Una expedició del Club Andino Chile realitzà la primera ascensió esportiva al volcà Llullaillaco al 1952 i al seu retorn donaren a conéixer l'existència de ruïnes arqueològiques a la muntanya.Guia de referència de l'exposició Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya, 2010.
Entre 1953 i 1954 el militar alemany Hans-Ulrich Rudel hi feu tres ascensions amb finalitats esportives i exploratòries. Entre 1958 i 1961 l'austríac Matías Rebitsch ascendeix quatre vegades al volcà, i realitza les primeres excavacions a 6.500 msnm d'altura i al cim.
El 1971 el tucumà Orlando Bravo i Celestino Alegre Rojas, que en anys anteriors havia descobert un cementeri a la base del Llullaillaco, hi fan exploracions i excavacions. Entre 1983 i 1985, l'antropòleg nord-americà Johan Reinhard es dedica a estudiar tots els jaciments arqueològics descoberts al volcà.
El 1998, el Consell d'Expedicions de la National Geographic Society de Washington, EUA, decideix organitzar i finançar una expedició al Llullaillaco per tal de localitzar l'emplaçament funerari i recuperar-ne les restes. L'expedició la codirigí Johan Reinhard i l'arqueòloga argentina Constança Ceruti, i incloïa muntanyistes i arqueòlegs argentins i peruans, entre els quals l'arqueòleg salteny Christian Vitry, els andinistes del mateix origen Alejandro Lewis, Mario Lazarovich, Adriana Escobar i Antonio Mercado, els peruans Ruddy Perea, Orlando Jaén, Jimmy Bouroncle, Arcadio Mamami, Edgar Mamani i Ignacio Mamami, i el fotògraf de la National Geographic Gordon Wiltsie, amb la col·laboració de personal i vehicles de l'Exèrcit Argentí. Cap d'ells esperava troballes arqueològiques de tanta importància.La otra historia de las momias de Salta - Revista Dominical Crítica, 6 de desembre de 2009.
El dia 15 de març de 1999, a una altura de 6.700 msnm, gairebé al cim, aparegueren tres figuretes de llames, dues de petxina marina i una d'argent, que foren la primera troballa del lloc d'ofrenes del cim. Mig metre més avall se'n trobava el primer cos. El 17 de març es va trobar el cos d'«El Nen», aquest mateix dia uns metres més al nord Mercado i Perea trobaren «La Donzella». L'endemàt, va ser trobada la tercera mòmia, «La Nena del Llamp».
Els «Nens de Llullaillaco» passaren tres setmanes en dos congeladors de la dependència militar Fragata Libertad del barri Ciudad del Milagro, però a causa de l'espai insuficient en els congeladors per a les tres mòmies i els artefactes, i a la falta d'estructura per a la recerca, es traslladaren a la Universitat de Salta, fins al 2004, data en què es va crear el MAAM, institució de destí definitiu.
Al setembre de 2007, dins del museu, es va realitzar la presentació de la Donzella, el primer dels tres cossos a ser exhibit.La doncella en exhibición, 7 de setembre de 2007, La Nación. Consultat el 6 d'abril de 2013.
La troballa arqueològica El complex miniatura|Cabanes dobles i paravent al cim secundari El complex arqueològic del Llullaillaco comprén diversos llocs associats a un camí, distribuïts des de la base de la muntanya fins al cim. Es creu que el conjunt de construccions degué ser un refugi per a la realització de la cerimònia.
A la base del volcà, a 4.900 msnm, es troba el cementeri trobat per Celestino Alegre Rojas, saquejat temps enrere per cercadors de tresors; més amunt, a 5.200 msnm, hi ha un tambo, amb algunes construccions que conserven parets de fins a dos metres d'altura i les bigues del sostre en la posició originària. Es creu que aquesta estructura servia com a «campament base» per a l'ascensió al cim; hi ha també diversos conjunts menors de ruïnes als vessants de la muntanya.
Al cim secundari, a 6.730 msnm, es troba un conjunt arquitectònic format per dos recintes coneguts com a «cabanes dobles», una estructura semicircular oberta o «paravent» i un tram de camí que condueix a una estructura rectangular o plataforma cerimonial. Aquesta última contenia els tres nens i objectes del seu aixovar mortuori.
Aquestes «cabanes dobles» estan formades per dos recintes contigus de planta subrectangular, i els investigadors hi recuperaren un lligat d'estoretes de palla, probablement utilitzat per aïllar el fred del pis, i tres bosses d'un tipus que encara s'utilitza a la zona per a apilar aliments i altres objectes.
La plataforma cerimonial fa 10 x 6 m i es troba a 6.715 msnm, en un promontori molt visible des del cim, afermada per murs de contenció. En la plataforma es trobaren les tres tombes, cavades en la roca mare, a una profunditat de 1,5 i 2 m. Es consideren aquestes ruïnes el jaciment arqueològic de més altura del món.
Els objectes de l'aixovar miniatura|Un dels objectes de l'aixovar, en què es pot apreciar l'excel·lent estat de conservació En els rituals d'oferiment o pagament a les deïtats es lliurava el millor que es posseïa, amb la idea de ser retribuïts d'igual manera. La vida dels nens i el seu acompanyament mortuori foren en aquest cas la principal ofrena.
Les rèpliques en petita escala del món real que els acompanyen no eren sols petites estatuetes, sinó que incloïen també tèxtils, tocats de plomes, etc., amb tots els detalls en miniatura. En molts casos els tocats i vestits reprodueixen el que vestien els nens. Es pensa que ells havien de transformar-se simbòlicament en les figuretes que els acompanyaven per al viatge: les ofrenes es relacionen amb aquest viatge, per això portaven menjar, beguda, segones sandàlies i mantes.
Les ofrenes que formen l'aixovar estan elaborades amb materials provinents de diferents llocs de l'Imperi inca. S'hi veuen reflectides les regions geogràfiques més importants del Tawantinsuyu, com els elements simbòlics de més transcendència: petxines marines, Spondylus o mullu de l'Equador, metalls de la serralada, llanes fines de l'altiplà, plomes de les selves orientals, fulles de coca de les iungues bolivianes, dacsa dels llocs temperats, manufacturats íntegrament a la capital de l'estat.
La societat andina tenia com a base l'organització dual. Aquesta visió del món es basa en la divisió en dues parts iguals, oposades i complementàries —a dalt i a baix, dreta i esquerra, femení i masculí, etc.. Aquest principi travessava les dimensions religioses, ideològiques, socials i polítiques. Seguint aquesta lògica, les peces de l'aixovar tenen una marcada diferència entre el masculí i el femení, representant les activitats pròpies de cada sexe, com també la jerarquia i lloc de procedència.
El Spondylus o mullu està vinculat a Mama Cocha, deïtat del mar associada a la fertilitat; d'altra banda, l'or i l'argent a la figura de l'inca i els seus afins, relacionan-lo directament amb la parella divina Inti —sol— i Mama Quilla —lluna.
El nen El primer cos localitzat corresponia a un nen d'aproximadament set anys; es trobava assegut sobre una túnica o unku de color gris amb el rostre dirigit cap al sol naixent. Com tots els homes de l'elit inca, té el cabell curt i un adorn de plomes blanques sostingut per una Huarak'ca (una fona de corda de llana) enrotllada al voltant del cap i portava un adorn pectoral confeccionat amb peces de Spondylus, pèl de camèlids i cabell humà.A 13 años del hallazgo de los Niños del Llullaillaco , 27 de març de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2013.
El grup d'ofrenes junt al Nen es componia de miniatures que representarien personatges i objectes del se entorn: tèxtils en miniatura, tocats elaborarats en tèxtil, plomes, or, petits detalls de Spondylus, una placa ceremonial d'argent, ushutas de cuir i llana de camèlids,Guia de referència de l'exposició, Museu d'Arqueologia d'Alta Muntanya, 2010. bossetes de pell d'animal que contenen cabell del xiquet, un saquet teixit o chuspa, un cadenat amb plomes blanques, i un aríbalo o urpo de ceràmica, que consisteix en un recipient policrom de cos voluminós amb base punxeguda, dues anses i boca acampanada, amb decoracions geomètriques: en destaca una falguera estilitzada; la seua funció principal era transportar o emmagatzemar líquids.
Crida l'atenció en el seu aixovar una sèrie de estatuetes que representen llames en miniatura fetes en or, argent i Spondylus, conduïda per homes finament vestits. Les estatuetes de camèlids, en general, eren ofrenes típicament masculines i escenificaven les principals activitats a càrrec dels homes.
En el món andí els camèlids tenien una gran importància en diverses activitats, especialment en l'economia: significaven aliment, transport, i la seua llana proveïa la matèria primera per confeccionar els més variats tèxtils del Sapa inca. La principal funció dels ramats era acompanyar els exèrcits per servir com a traginers o aliment. També eren innombrables les llames destinades a ofrenes en els rituals i festivitats del món inca.
Altres peces destacables són les fones o huarak'cas fetes amb llana de camèlids, són llaços de longitud i amplària considerables. Es troben associades al món masculí i evidencien diversos usos. Les huarak'cas s'usaven com a adorns cefàlics associades a plomes i flors, eren signes de noblesa i s'utilitzaven en determinades cerimònies. Durant la cerimònia d'iniciació o huarachicuy, els joves rebien la seua insígnia o huarak'ca i els perforaven les orelles, símbols de pertinença a la noblesa inca i futurs administradors de l'imperi.