Matteo Salvini (Milà, 9 de març de 1973) és un polític italià que va exercir com a viceprimer ministre d'Itàlia i ministre de l'Interior de l'1 de juny de 2018 al 5 de setembre de 2019. És Secretari federal del partit Lega Nord (Lliga del Nord) d'Itàlia des de desembre de 2013. És senador al Senat italià des de març de 2018. Anteriorment va exercir com a membre del Parlament Europeu (MEP) per la circumscripció del nord-oest d'Itàlia des de 2004 fins al 2018.
Salvini ha estat considerat un polític euroescèptic de línia dura, amb una visió molt crítica de la Unió Europea, especialment de l'euro. S'oposa a la immigració a Itàlia i a la UE, així com a la gestió de la UE dels sol·licitants d'asil. També és considerat un dels principals líders de l'onada populista que va sacsejar Europa durant la dècada del 2010 i un membre del moviment neonacionalista, que és una ideologia de dretes que posa l'accent en la desglobalització, les postures nativistes i proteccionistes.
Salvini és sobrenomenat "El Capità" pels seus partidaris. Durant el seu temps com a viceprimer ministre, molts comentaristes polítics internacionals i diaris el van caracteritzar com un home fort i com el polític més influent d'Itàlia després de les eleccions del 2018. Amb l'arribada de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, s'ha posat en dubte la postura de Salvini com un dels partidaris més ferms del president rus Vladímir Putin a Europa.
Biografia Primers anys Salvini va néixer a Milà l'any 1973, fill d'un pare executiu d'empresa i mare mestressa de casa. El 1985, amb 12 anys, va participar en el programa de jocs Doppio slalom, conduït per Corrado Tedeschi a Canale 5 i el 1993, als 20, va participar en Il pranzo è servito, de Davide Mengacci, que va ser emès per Rete 4.
Salvini va estudiar al Liceu Clàssic "Alessandro Manzoni" de Milà. Més tard va assistir a la Universitat de Milà on va estudiar ciències polítiques abans de passar a història. No obstant això, va interrompre els seus estudis per començar la seva carrera política i mai es va graduar.
Durant la seva joventut, Salvini solia visitar el centre social autogestionat d'esquerres Leoncavallo, tot i que la naturalesa d'aquesta relació és controvertida. Ha declarat en el passat que solia anar a Leoncavallo en la seva adolescència i va acceptar aquestes idees. Tanmateix, a la seva autobiografia, escriu: "Vaig anar al Leoncavallo només una vegada. A un concert. Quan ni tan sols m'interessava la política". Una investigació de la revista Jacobin va reduir la seva relació amb el centre.
Inici de la carrera política miniatura|esquerra|Salvini durant un acte del Moviment Joves Padanians el 2006 El 1990, amb 17 anys, Salvini es va convertir en membre de la Lliga Nord, el moviment regionalista i separatista fundat per Umberto Bossi el 1989. Va ser membre actiu del Moviment Joves Padanians, la facció juvenil de LN, de la qual va esdevenir coordinador de la ciutat de Milà el 1992 i secretari el 1997. El mateix any va començar a treballar com a periodista a La Padania, el diari oficial de la Lliga Nord. El 1999 també va treballar a l'emissora de ràdio de la Lega Radio Padania Libera i des del juliol de 2003 està inscrit com a periodista a la llista de periodistes professionals italians.
El 1993 va ser elegit regidor a l'Ajuntament de Milà, càrrec que ocuparia fins al 2012. Mentre que el 1997 va participar en les eleccions padaneses i va ser elegit dins la llista Comunisti Padani (comunistes padanesos), que va obtenir 5 escons de 210. L'any següent va ser elegit secretari provincial de la Lliga per Milà.
El 1999, durant una visita oficial del president italià Carlo Azeglio Ciampi a Milà, Salvini es va negar a donar-li la mà, afirmant que Ciampi no el representava.
Europarlamentari El 2004, Salvini fou escollit diputat al Parlament Europeu (MEP) per la regió del nord-oest i va participar al Parlament Europeu com a part dels No-Inscrits. Durant la legislatura va seleccionar Franco Bossi, germà del secretari del partit Umberto, com a ajudant parlamentari.
El 2006, va perdre el seu càrrec com a diputat al Parlament Europeu i va ser substituït per Gian Paolo Gobbo. Salvini va ser reelegit regidor de la ciutat a Milà, a les eleccions municipals d'aquell any, amb més de 3.000 vots. El mateix any, va esdevenir vicesecretari de la Lliga Llombarda, juntament amb Marco Reguzzoni, i el líder del partit a l'ajuntament. Va formar part de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, va ser substitut de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i membre de la delegació a la Comissió Parlamentaria Mixta UE-Xile. Va renunciar al Parlament Europeu el novembre de 2006.
Salvini es va presentar a les eleccions generals de 2008 i va ser elegit diputat al Parlament Italià per a la circumscripció de Llombardia. No obstant això, va dimitir el 13 de juliol de 2009, després de ser escollit una vegada més al Parlament Europeu a les eleccions del mateix any. Al Parlament Europeu va formar part del Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia (Europe for Freedom and Democracy). En aquesta legislatura a formar part de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor i va ser membre de la delegació de relacions amb l'Índia i de la delegació de relacions amb la península de Corea. Va ser substitut del Comitè de Comerç Internacional i de la delegació de relacions amb Sud-àfrica.
El 2 de juny de 2012, Salvini es va convertir en el secretari federal de la Lliga Lombarda, derrotant Cesarino Monti amb 403 vots contra 129. Després de les eleccions, el 12 d'octubre va decidir deixar el càrrec de cap de grup i regidor de la ciutat de Milà després de 19 anys. Salvini va ser escollit posteriorment diputat a les eleccions generals del 2013, però va renunciar al seu mandat el primer dia de la legislatura, i va ser substituït per Marco Rondini; Salvini va mantenir la posició d'eurodiputat.
Després de les eleccions europees de 2014, en què va ser reelegit, va tornar als No-Inscrits. El juny de 2015 va formar part de la creació d'un nou grup, l'Europa de les Nacions i la Llibertat (Europe of Nations and Freedom), que també inclou partits com el Front Nacional francès i el Partit Holandès per la Llibertat; també va ser el vicepresident de la delegació italiana.
Secretari general de la Lliga Nord miniatura|esquerra|Matteo Salvini durant un acte de la Lliga Nord el 2013 El setembre de 2013, Roberto Maroni, secretari de la LN i mentor de Salvini, va anunciar que aviat deixaria la direcció del partit. Al cap d'unes setmanes, Salvini va anunciar la seva candidatura a les primeres eleccions a la direcció de la Lega. Es va programar un congrés per a mitjans de desembre, on es van presentar cinc candidats: Umberto Bossi, Giacomo Stucchi, Manes Bernardini, Roberto Stefanazzi i Salvini. D'aquests, només Bossi i Salvini van reunir les 1.000 signatures necessàries dels membres del partit per participar en les "primàries" internes, i Salvini va recollir quatre vegades les signatures recollides per Bossi.
El 7 de desembre de 2013, Salvini, que comptava amb el suport de Roberto Maroni i la majoria de les principals figures del partit (inclòs Flavio Tosi, que havia renunciat a una candidatura pròpia), va derrotar a Umberto Bossi amb el 82% dels vots. Una setmana més tard, la seva elecció va ser ratificada pel congrés federal del partit a Torí, esdevenint així Secretari Genral de la Lliga Nord.
Sota Salvini, el partit va adoptar una visió fortament crítica de la Unió Europea, especialment de l'euro, que va qualificar de "crim contra la humanitat". Abans de les eleccions al Parlament Europeu de 2014, Salvini va començar a cooperar amb Marine Le Pen i Geert Wilders. Aquests moviments van ser criticats per Bossi, que va representar l'ala proeuropea del partit i va defensar l'euro. Gràcies al suport de Le Pen Salvini va planejar convertir la Lliga Nord en una mena de Front Nacional a la italiana.
L'abril de 2014, Salvini va presentar el logotip del partit per a les eleccions al Parlament Europeu, amb Basta Euro ("No més euros") substituint Padània, per emfatitzar l'euroescepticisme del partit i el desig de sortir de la zona euro. El partit incloïa a les seves llistes candidats d'altres moviments antieuro i/o autonomistes (d'aquí Autonomie, que significa "Autonomies"), entre els quals destacava Die Freiheitlichen, un partit populista i separatista de dreta actiu al Tirol del Sud.
De partit regional a partit estatal El congrés federal del partit, convocat a Pàdua el juliol de 2014, va aprovar la posició política de Salvini, especialment un pla per a la introducció d'un impost fix i la creació d'un partit germà al centre-sud d'Itàlia i a la Itàlia insular. Al novembre, les eleccions regionals de l'Emília-Romanya van representar un gran pas per al "projecte nacional" de Salvini: la Lega Nord, que va obtenir el 19,4% dels vots, va ser el segon partit més gran de la regió, i molt per davant de Forza Italia, ajudant a obrir el camí perquè la Lega Nord esdevingués el partit dominant de centredreta a nivell estatal. Al desembre es va posar en marxa el partit germà del sud d'Itàlia, Noi con Salvini (NcS).
El 28 de febrer de 2015, Salvini va liderar una manifestació a Roma per protestar contra la immigració il·legal. Fou un dels actes que es considera la seva presentació a nivell estatal.
Després de les eleccions locals de 2016, en què el partit va funcionar per sota de les expectatives a Llombardia (mentre ho va fer bé a Vèneto, així com Emília-Romanya i Toscana) i el NcS va tenir un mal rendiment. Va créixer la pressió política sobre Salvini, per part de Bossi, Maroni i, especialment, el recentment elegit líder de la Lega Lombarda, Paolo Grimoldi, qui va criticar el gir a la dreta del partit i el seu enfocament al Sud, alhora que va reivindicar la identitat federalista i autonomista de la LN.
En el període previ a les primàries internes de 2017, Salvini es va centrar a convertir-se en el líder del centredreta a nivell estatal, i, possiblement, a canviar el nom de la Lliga del Nord per La Lliga. Paolo Grimoldi, líder de la Lega Lombarda, va optar per no presentar-se contra Salvini (i Maroni va mantenir la seva neutralitat), però Gianni Fava, ministre regional llombard d'Agricultura, va anunciar la seva candidatura amb l'objectiu de representar la banda federalista/autonomista/separatista partit. Fava era contrari a la prohibició de les drogues, a les unions civils per a parelles del mateix sexe i, anti Front Nacional.
Eleccions generals de 2018 miniatura|Logotip de Salvini per a les eleccions de 2018, inspirat en la campanya de Donald Trump. El 21 de desembre de 2017, Salvini va presentar el nou logotip electoral de la Lliga Nord per a les eleccions generals de 2018; per primera vegada des de la seva fundació el partit es va presentar a totes les circumscripcions del país, utilitzant un logotip sense la paraula "Nord".
La Lliga va obtenir un èxit rotund, convertint-se en el tercer partit d'Itàlia amb un 17,4% dels vots. Va guanyar la majoria dels seus vots al nord (incloent el 32,2% al Vèneto, el 28,0% a Llombardia, el 26,7% a Trentino, el 25,8% a Friül-Venecia Júlia i el 22,6% al Piemont), però també va avançar a la resta del país. país, especialment al centre d'Itàlia (sobretot el 20,2% a Umbria), la part alta del Sud (13,8% als Abruços) i Sardenya (10,8%). La Lliga es va convertir en el partit amb més vots de la coalició de centredreta i així Salvini va ser escollit de facto com a líder de la coalició; el centredreta va aconseguir una pluralitat d'escons a la Cambra de Diputats i al Senat; tanmateix, cap grup polític o partit va aconseguir una majoria absoluta, la qual cosa va resultar en un parlament suspès.