Avalokiteśvara (en sànscrit: अवलोकितेश्वर; lit. «Senyor que mira cap avall») és el bodhisattva de la compassió. És un dels bodhisattves més àmpliament venerat per les corrents principals del budisme mahāyāna i theravāda.
Al Tibet és conegut amb el nom de Chenrezig, a la Xina com a Guānshiyīn (en xinès tradicional: 觀世音菩薩; en pinyin: Guānshiyīn Púsà; lit. Bodhisattva Guanshiyin) i al Japó com a Kannon (観音).
En sànscrit, Avalokitesvara també és conegut com a Padmapāni («Suport del lotus») o Lokeśvara («Senyor del món»). En el budisme tibetà, el Dalai-lama és considerat l'encarnació de Avalokiteśvara, conegut també com a Chenrezig (en tibetà: སྤྱན་རས་གཟིགས་; Transliteració Wylie: spyan ras gzigs).
Etimologia El nom sànscrit Avalokiteśvara es compon de les parts següents:
ava, prefix verbal que significa ‘cap avall'; lokita, participi passat del verb lok (‘notar, observar, contemplar, percebre’), que ací s'utilitza en sentit actiu (una irregularitat ocasional en la gramàtica sànscrita); īśvara, senyor, governant, sobirà o amo. D'acord amb les regles del sandhi (d'unió de paraules), la a final de lokita s'uneix a la i del principi d'īśvara i es converteix en una i: lokita + īśvara = lokiteśvara.
En combinar aquestes tres paraules queda: ‘el senyor que mira cap avall [el món]’.
El Theravāda dona el nom budista Lokeśvara (饒王, 世自在王, 世饒王佛), “el senyor, governant o sobirà que observa el món”. Aquest va ser probablement un desenvolupament de la idea de Brahmā o Śivá com ‘’Lokanātha’’, “senyor dels mons”. En zona índica es fa referència especialment a Avalokiteśvara, el rostre de la qual és freqüentment representat en forma masculina, per exemple a Angkor. És el buda sota qui Amitābha va ingressar a la vida ascètica i va fer els seus 48 vots en una existència prèvia.
Orígens Segons el 'Kāraṇḍavyūha Sūtra', el sol i la lluna van néixer dels ulls d'Avalokiteśvara, Shiva del seu front, Brahma de les seves espatlles, Narayana del seu cor, Sarasvati de les seves dents, els vents de la seva boca, la terra de peus seus, i el cel del seu estómac.
Avalokiteshvara apareix en el contex del budisme mahayana a l'ïndia, probablement entre els segles I i II d.C, com una de les principals figures de bodhisattves. Les primeres refèrencies textuals es troben en sutres mahayana com el Sutra del Lotus, on apareix descrit com un ésser capaç d'escoltar els crits de sorfimetns dels éssers i manifestar-se en múltiples formes per auxiliarl-los.
Amb l'expansió del budisme a través de la ruta de la seda, el culte a Avalokiteshvara es va difondre cap a l'Àsia Central, la Xina, Corea i Japó. En aquest procés de transmissió la figura va experimentar transformaciosn importants. A la Xina, especialment a partir del període Tang (segles VII-X), Avalokisteshvara es va anar associant progressivament amb atributs femenins com una figura femenina vinculada a la misericòrdia i la protecció.
Al Tibet, Avalokiteshvara (Chenrezig) va adquirir una importància central dins del budisme vajrayana i és considerat el bodhisatva protector del país. Segons la tradició tibetana, el Dalai lama és una emanció d'aquest bodhisattva, es el fet que reforça el seu paper tant religiós com polític. Així, Avalokiteshvara exemplifica la capacitat d'adaptació del budisme a diferetns contextos culturals, mantetint alhora el seu significat essencial com a encarnació de la compassió univerlsa.
Al Sukhavativyuha Sutra, Avalokiteśvara és una emanació d'Amitabha.
Alguns textos que esmenten Avalokiteśvara són:
Avataṃsaka Sūtra Cundī Dhāraṇī Sūtra Sutra del Cor Dharani del cor d'Avalokiteśvara o Ekadaśamukha sutra Sutra llarg de Sukhāvatīvyūha Sutra del Lotus Kāraṇḍavyūha sūtra Karuṇāpuṇḍarīka sūtra Nīlakaṇṭha Dhāraṇī Sutra Śūraṅgama Sūtra
El Sutra del Lotus és el text primer que recull les doctrines d'Avalokiteśvara.
Significat doctrinal En el budisme mahayana, Avalokiteshvara és la personificació de la karuṇā (compassió), és una de les qualitats fonamentals del camí del bodhisattva. Aquesta compassió no es un concep únicament com una emoció sinó com una disposició activa a alleujar el sofriment de tots els ésser sensibles, en combinació amb la saviesa (prajñā), aquesta permet comprendre la naturalessa última de la realitat.
Dins del marc doctrinal mahayana, Avalokiteshvara exemplifica l'ideal del bodhisattva que renuncia a l'entrada definitiva al nirvana per continuar actuant en el món. En diversos textos, es descriu la seva capacitat d'adoptar múltiples formes adaptades a les necessitats dels éssers, fet que reflecteix el principi ''d'habilitat en els mitjans'' (upāya).
En el budisme vajrayana, especialment al Tibet, aquesta figura adquereix una dimensió meditativa i devocional central. El mantra «Om mani padme hum» es considera una expressió condensada de la seva compassió universal i s'utilitza àmpliament com una pràctica espiritual destinada a cultivar aquesta qualitat en el practicant.
Mantres El budisme tibetà relaciona a Chenrezig amb el mantra de sis síl·labes Om mani padme hum, motiu pel qual rep també el nom de Ṣaḍakṣarī. La connexió entre aquest famós mantra i Avalokiteśvara ja apareix al Karandavyuha Sūtra (probablement a finals del segle IV o principis del V), un dels primers treballs budistes que van arribar al Tibet (poc abans de finalitzar el segle V).
Al budisme Shingon, el mantra que es fa servir per lloar a Avalokiteśvara és On Aro-rikya Sowaka (Oh, Immaculat, Salve!).
Els mil braços de Avalokiteśvara miniatura|Avalokiteśvara amb mil braços, part dels relleus en pedra de Dazu, a la muntanya Baoding, districte de Dazu, Chóngqìng, Xina. Una coneguda llegenda budista narra que Avalokiteśvara va fer la promesa de no descansar mai fins a haver alliberat tots els éssers sensibles del saṃsāra. Malgrat el seu esforç esgotador, es va adonar que encara quedaven molts éssers desvalguts per salvar. Després de lluitar per comprendre les necessitats de tots, el seu cap es va partir en onze parts. El buda Amitābha, en observar aquest fet, li va donar onze caps per a sentir els laments dels que pateixen. En oir els clamors i entendre'ls, Avalokiteśvara intentà arribar a tots aquells que necessitaven ajuda, però va veure que els seus braços es destrossaven. Una vegada més, Amitābha, acudí per a ajudar-lo i el va dotar amb mil braços perquè poguera ajudar les multituds del patiment.
Moltes versions himalaianes d'aquest conte inclouen vuit braços amb els quals Avalokiteśvara hàbilment sosté el dharma, cadascun dels quals posseeix la seua particularitat, mentre que les versions xineses més específiques donen diferents quantitats sobre el nombre dels seus braços.
Manifestacions Avalokiteśvara té una infinitat de manifestacions sota diferents formes. Algunes de les més freqüentment esmentades són: SànscritXinèsJaponèsSignificatDescripcióAryavalokiteśvara聖觀自在Sho KannonAvalokiteśvara SagratLa forma primigènia del BodhisattvaEkādonaśamukha十一面jūichimenAvalokiteśvara d'onze rostresRostres addicionals per ensenyar a tots en 10 plans d'existènciaSahasra-bhuja Sahasra-netra千手千眼senjūsenganAvalokiteśvara de mil braços i mil ullsForma molt popular: veu i ajuda a totsCintāmani-cakra如意輪nyoirinAvalokiteśvara complidora de desitjosSosté la joia CintamaniHayagrīva馬頭batoAvalokiteśvara cap de cavallForma iracunda; simultàniament bodhisattva i vidyarājaCintāmanicakra如意輪JunteiAvalokiteśvara mare deessaCundi en xinèsAmoghapāśa不空羂索fukūkenjakuAvalokiteśvara amb corda i xarxaBhṛkutiUlls implacablesPāndaravāsinī白衣byakueBlanca i puraLa contenció directa de Guān IīnParnaśabarīCobert de fullesRakta ŚadakśarīSis síl·labes vermellesŚvetabhagavatīCos blancUdaka-śrīAigua auspiciosa
Iconografia De tots els atributs fonamentals de tot bodhisattva, a saber, la saviesa (prajña) i la compassió (karuna), en Avalokiteśvara domina aquesta última. Mentre la seva saviesa li diu que tots els éssers son, en essència, idèntics al absolut i d'aquí que, en el fons, estiguin salvats, la seva compassió li indueix, de totes maneres, a no desistir en el seu esforç per a l'alliberament dels éssers.
La iconografia d'Avalokiteshvara és irca i diversa, varia segons el context cultural i doctrinal però manté els elements simbòlics comuns associats a la compassió i la capacitat d'auxili universal.
Una de les representacions més conegudes és la forma amb mil braços i mil ulls (Sahasrabhuja Sahasranetra), en la qual cada mà sosté un ull. Aquesta imatge simbolitza la capacitat del bodhisattva de percebre el sofriment en totes les direccions i actuar simultàniament per alleujar-lo. És la representació amb onze caps (Ekādaśamukha), que expressa els diferents nivells de comprensiói la multiplicitat de perspectives necessàires per respondre a les necessitats dels éssers.
En moltes representacions, Avalokitesvara sosté una flor de lotus, és un símbol de puresa i de la possibilitat d'assolir la il·luminació enmig d'un món condicionat. Alres atributs habituals inclouen un rosari (mala), associat a la pràctica de la recitació, i un gerro que conté aigua purificadora o nèctar de compassió.
A l'Àsia central, especialment a Xina, la iconografia evoluciona cap a formes més estilitzades i sovint femenines, com es el cas de Guanyin, que pot ser representada amb vestits fluids i una expressió serena, reflectint ideals de misericòrdia i protecció. Aquestes variacions iconogràfiques il·lustren l'adaptació de la figura a diferetns contextos culturals sense perdre el seu significat essencial com a encarnació de la compassió universal.miniatura|Simhanada-Lokeśvara
Avalokiteśvara com Simhanada-Lokeśvara Reconeixem Simhanada com a forma d'Avalokiteśvara per la pell de gasela sobre l'espatlla esquerra, a sobre d'un lleó. La mà dreta penja relaxada cap avall i l'esquerra està recolzada en el genoll. La seva mirada es dirigeix, plena de compassió, als pacients; el seu tercer ull detecta la causa de la malaltia. Són els seus atributs els que assenyalen les funcions medicinals de Simhanada. A l'altura de la seva espatlla esquerra es representa el recipient per a pastar les medicines; sobre ell hi ha una espasa flamejant: la llanceta quirúrgica. Les dues descansen sobre un lotus que simbolitza la puresa i que aquí expressa l'absència d'interès de l'acció mèdica. El trident llampant (trisūla) és l'arma per a matar als dimonis de les malalties; la serp, sovint símbol de l'odi, expressa l'energia amb la qual Simhanada arremet contra els esperits de la malaltia. La semblança amb el bastó d'Asclepi no ha de ser més que una casualitat.
L'animal sobre el qual munta Simhanada, el lleó (simha), s'interpreta com a símbol de la reanimació. Es relaciona amb una vella llegenda en la qual, una vegada, un lleó havia despertat amb el seu rugit a la vida a un petit lleó nascut mort. La llegenda porta al mateix temps l'aclariment del nom de Lokeshvara «amb la veu de lleó»: ell és el metge que retorna la vida als malalts. L'absència de la corona de cinc puntes, d'altra banda característica dels bodhisattves transcendentals, a més del conjunt de la forma, l'ull en el front i la pell de tigre com cobreix-seient, indiquen que el model per a Simhanada cal buscar-lo en l'hinduisme. Els atributs de Simhanada recorden a Xiva; també el trident i la serp pertanyen als atributs del déu hinduista Xiva. Simhanada porta a vegades una mitja lluna en la trossa, igualment un atribut de Xiva.
Avalokiteśvara com Brahmadanda-Lokeśvara Avalokiteśvara com Brahmadanda-Lokeśvara "Lokeśvara amb el bastó de Brahma" sembla valer-se d'aquesta forma fenomènica quan vol alliberar al creient de que els desitjos es satisfan amb diners.
Es representa amb una corona de cinc fulles, la pell de gasela sobre la seva espatlla esquerra. Se'l representa amb quatre braços que mostren els següents atributs: trident, gest de concessió, gerra en forma de bola amb joies i yogini gita.