La Rana graeca és una espècie d'amfibi anur de la família Ranidae. És endèmica de la zona dels Balcans i Grècia.
Descripció És una granota de color habitualment marró amb un morro relativament curt i arrodonit, tot i que també pot ser gris, vermellós, groguenc o color verd oliva. Acostuma a tenir taques de color marró fosc. Existeixen individus amb taques grans i brillants semblant a fongs a la seva esquena. El seu cos és relativament ample i pla. Els individus arriben a una longitud de 70 a 80 mm. La pupil·la dels seus ulls és horitzontal. El seu timpà es difícil de localitzar i mesura aproximadament 3/5 parts de la mesura de l'ull. El seu coll té una pigmentació fosca amb una característica ratlla brillant. El seu abdomen és blanquinós i la majoria dels mascles es tornen de color marró-negre en l'època d'aparellament.
Distribució i hàbitat L'espècie es distribueix en varis països d'Europa: Grècia, sud-oest de Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia, Kosovo, Albània, Macedònia del Nord i el sud-oest de Bulgària. El clima és important en la seva distribució, ja que prefereix zones relativament fredes i humides, evitant zones amb hiverns durs i llargs, això com zones seques i caloroses. Els hàbitats preferits de l'espècie són rierols clars, deus i petits rius amb aigua corrent durant tot l'any i localitzats principalment en boscos caducifolis i mixtes, tot i que també se'n troben exemplars en valls muntanyoses. S'acostuma a trobar prop de l'aigua durant tot l'any i rarament se n'allunya. A Grècia es troba en altituds entre els 240 i els 1.400 metres, a Bulgària entre els 280 i els 1.150 metres i a la resta de països, entre els 200 i els 2.000 metres. Rarament arriben a viure a nivell de mar.
Reproducció Aquesta espècie només té un període reproductiu a l'any. Aquest període comença poc després de la hibernació al febrer i acaba a l'abril. El mascles criden a les femelles, habitualment de nit, des de sota l'aigua o bé per sobre i s'agrupen en llocs propers a la vora de l'aigua. Acostumen a aparellar-se en esquerdes fosques o a sota d'arrels i pedres. L'amplexus dura al voltant de 48 hores. Les masses d'ous es fixen al sostre d'alguna cavitat del riu. La massa dels ous pot contenir entre 200 i 2.000 ous, amb un diàmetre d'entre 2 i 3,5 mm cada un. Els ous estan protegits per una capa gelatinosa d'entre 4 i 7 mm. Les larves sortides dels ous mesuren un 9 mm i creixen fins als 45 mm en 2 o 3 mesos, tot i que les baixes temperatures poden fer que el seu desenvolupament sigui més lent. La maduresa sexual de l'espècie arriba després de la tercera hibernació.
Conservació L'espècie no està directament en perill, tot i això, la destrucció del seu hàbitat causada pels incendis forestals i els efectes del drenatge poden portar a una disminució severa de les poblacions de l'espècie. El perill ha estat més evident a Grècia els últims anys, on les dimensions d'ambdós problemes està augmentant contínuament.
Referències
Graeca