fou una lingüista, docent, historiadora i activista política independentista i socialista catalana, i «un model de coherència entre els seus plantejaments teòrics, i la seva trajectòria militant». Després d'inteposar una denúncia, i a l'empara de la Llei de memòria democràtica de 2022, fou la primera víctima reconeguda de tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana.

Trajectòria Blanca Serra era filla de l'arqueòleg i historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols (1902-1971), germana de la historiadora Eva Serra i Puig (1942-2018) i de l'activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig (1951-2011).

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys 1960 del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El 1973 passà a formar part del PSAN-Provisional que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s'hagué d'exiliar a la Catalunya del Nord on visqué la mort del dictador Francisco Franco i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà.

Retornà a Barcelona el 1976 i fou detinguda el febrer de 1977, acusada d'haver col·laborat amb ETA pm. El juliol de 1980 fou detinguda i portada a Madrid en aplicació de la llei antiterrorista i, el desembre de 1981, novament a Madrid amb la llei antiterrorista acusada de col·laborar amb l'organització armada Terra Lliure. El març de 1982 fou detinguda i empresonada, de manera preventiva, juntament amb cinc militants més acusats de sedició i apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema «Independència» en una manifestació contra la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA). Fou membre activa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, membre del secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i vicepresidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Participà activament en l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya (2009-2011), el 2012 fou membre del primer Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana, figurà en el 9è lloc a la llista de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i en el 35è lloc de la llista de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de 2015.

Professionalment, es va dedicar a l'ensenyament com a catedràtica de llengua a l'Institut Narcís Monturiol, situat al barri de Montbau de Barcelona.

El 19 de maig de 2025, amb el suport d'Òmnium Cultural i Irídia, declarà davant de la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans com a víctima de tortures policials a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, més coneguda com a «comissaria de Via Laietana». Amb aquesta denúncia fou la primera víctima que plantejà el cas davant d'aquesta fiscalia especialitzada en la matèria. Per a l'ocasió es convocà una concentració de suport a la qual assistiren representants d'Òmnium Cultural, Irídia, la CUP, Junts, l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República. Tanmateix, el 19 de març de 2026, la fiscalia arxivà el cas de tortures per incapacitat d'identificació dels torturadors de la Brigada Político-Social malgrat reconèixer la constitució d'un delicte de tortures en el context de crims contra la humanitat.

La seva darrera intervenció pública va tenir lloc el 25 de març de 2026 a la Sala Sagarra de l'Ateneu Barcelonès, en la presentació del llibre La revolució pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional, coescrit amb Carles Benítez.

Mort i condol Morí l'11 d'abril de 2026 a Barcelona, als 82 anys. La seva mort generà nombroses mostres de condol. La CUP expressà: «Ens ha deixat la Blanca Serra i Puig (1943-2026), militant històrica de l'independentisme. El seu compromís la va portar a exiliar-se a la Catalunya Nord, a ser detinguda i torturada a la comissaria de Via Laietana. Que la terra et sigui lleu». La Intersindical-CSC manifestà: «Ens ha deixat Blanca Serra, activista incombustible de l'esquerra independentista i afiliada a La Intersindical. El seu compromís ferm amb la defensa de la llengua catalana, la lluita per la independència i la memòria històrica, són un exemple de lluita i de dignitat. Descansi en pau». L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) comunicà «Ens ha deixat Blanca Serra, militant històrica de l'esquerra independentista, lluitadora incansable per a l'alliberament nacional de Catalunya i membre del primer secretariat de l'Assemblea. Aquests últims mesos, amb 82 anys, encara ens va voler acompanyar a la manifestació del 7F i a l'espot de la campanya ser-hi o no ser-hi», així com «Haurà mort veient arxivada la seva denúncia a la fiscalia contra les repetides tortures que va patir a la comissaria de Via Laietana. Aquesta és la crueltat de l'Estat contra el qual ella va lluitar tota la vida. Et tindrem sempre en la memòria, Blanca!». Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, declarà: «Colpits i entristits per la mort de la Blanca Serra. Tota una vida de lluita i compromís. Que la terra et sigui lleu, Blanca. Has estat far i brúixola. Et trobarem a faltar», així com «Ha traspassat sense que l'estat espanyol hagi depurat responsabilitats per les tortures que ella i la seva germana Eva van patir entre 1977 i 1982 tant a la Direcció General de Madrid com a la comissaria de Via Laietana, que, per a vergonya pública, encara és Prefectura de la Policia Nacional malgrat el clam social perquè és converteixi en un espai de memòria. Per ella, i per tants, no defallirem fins a aconseguir-ho».

Altres mostres de condol foren traslladades per Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat de Catalunya a l'exili i líder de Junts per Catalunya, amb el missatge «Ha mort la Blanca Serra. Un referent, un exemple, una lluitadora. Una patriota que ens va ensenyar camins i raons per a l'alliberament nacional de Catalunya. A les tortures del règim franquista hi va respondre amb un compromís més gran en la lluita per la independència del nostre país; a la desunió del moviment hi ha contestat la seva vocació d'unitat; contra el desànim hi va aportar les seves conviccions insubornables. Descansa en pau, estimada Blanca. Que la terra et sigui lleu». Al seu torn, Pere Aragonès, expresident de la Generalitat de Catalunya, expressà: «El meu condol per la mort de Blanca Serra, activista incansable i referent de compromís amb les llibertats nacionals i els drets humans. El seu testimoni i la seva lluita per la memòria i la justícia davant la repressió no poden caure en l'oblit. Que la terra et sigui lleu». Elisenda Paluzie, expresidenta de l'ANC, declarà: «Exemple de lluita constant per la independència, sempre hi era i la trobarem a faltar. Reposa en pau, Blanca Serra». Escola Valenciana comunicà: «Expressem el més sentit condol per la mort de Blanca Serra, referent de la lluita per les llibertats nacionals i socials. Serra va dedicar tota una vida al compromís polític, a la defensa dels drets col·lectius i a la denúncia de la repressió». Acció Cultural del País Valencià indicà: «Lamentem el traspàs de Blanca Serra, una dona valenta i digna que va plantar cara al feixisme fins a l'últim dia de la seua vida».

Fons personal El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella documentació fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb el Col·lectiu d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i postfranquisme, amb moviments d'alliberament als Països Catalans i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, fulls de mà, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius i, també, una col·lecció d'adhesius, cartells, fotografies, monografies i publicacions periòdiques.

Referències

Categoria:Candidats a l'Ajuntament de Barcelona per la CUP Categoria:Membres de la candidatura Front Republicà Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Historiadors barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Candidats al Parlament de Catalunya per la CUP Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Militants de Terra Lliure catalans del sud Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Activistes catalans per la memòria històrica Categoria:Víctimes de tortura a Via Laietana Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX