Ucanal és un jaciment arqueològic maia precolombí localitzat al departament del Petén, al nord de Guatemala.

Localització Ucanal està situat al marge del riu Mopán. Es pot accedir a l'indret per la carretera que va de Flores a Melchor de Mencos, molt a prop de Tikalito, a 82 km al sud de Tikal.

Història El nom antic d'Ucanal era K'anwitznal, i fou un dels seus primers regents Ahau K'uk' o senyor Quetzal.Nikolai Grube, "Hieroglyphs" in Divine Kings of the Rain Forest (Könemann, 2000), 115f; 120 La ciutat tenia vincles forts amb Tikal i, al s. VII de, també amb Caracol.

Ucanal fou atacada per la Kalomté Wac' Chanil Ahau o la Dama de Sis Cels que vivia a Naranjo al setembre - desembre de l'any 693 de. Poc més tard, al 695, l'1 de febrer, el senyor d'Ucanal Kinich Cab fou capturat pel regent de Naranjo, i on fou retingut fins al 22 de juny del 712. De llavors ençà Ucanal fou reduïda com a ciutat a vassallatge de Naranjo.

Anys després, al 800, el senyor Hok K'awil de Caracol capturà al senyor d'Ucanal.(en anglés) Timeline, Caracol excavation project, extracted 28 June 2009. Durant les dècades següents un grup ètnic mestís maia-nàhuatl, provinent del Putum, omplí el buit de poder a Ucanal. Aquest grup no adorava al Déu Kukulkan.John Eric Sidney Thompson, Maya history and religion (University of Oklahoma Press, 1990), 42-4. L'any 830, el senyor Chan Ek' Hopet situà Wat'ul Chatel com a vassall seu al Seibal, i ho enregistrà a l'Estela 11 d'aquest lloc.

Descripció del jaciment El jaciment arqueològic manté evidències de dos sistemes de rec artificials, un n'és un canal de 420 m de longitud, i l'altre de 370 m. Tots dos tenen 7 m d'ample. Hi ha a més cent catorze estructures a l'àrea principal i almenys cent cinquanta grups residencials. L'àrea protegida cobreix 1,6 km², però no hi són inclosos alguns grups i estructures menors. Hi ha temples i palaus, i dos jocs de pilota. Moltes esteles han estat destruïdes. Al jaciment es trobaren 22 esteles i setze altars.

Referències

Bibliografia

Categoria:Jaciments arqueològics maies al departament de Petén