Augustin Bea, SJ (28 de maig de 1881 - 16 de novembre de 1968), va ser un sacerdot jesuïta alemany i erudit de la Pontifícia Universitat Gregoriana especialitzada en estudis bíblics i en arqueologia bíblica. També va exercir de confessor personal del papa Pius XII.

El 1959, el papa Joan XXIII el va convertir en cardenal de l'Església catòlica. Va servir com a primer president de la Secretaria per a la Promoció de la Unitat Cristiana des de 1960 fins a la seva mort. Bea va ser un destacat erudit bíblic i ecumenista, que va influir en les relacions entre cristians i jueus durant el Concili Vaticà II a Nostra aetate. Bea va publicar diversos llibres, principalment en llatí i 430 articles.

Biografia Primers anys i educació Bea va néixer a Riedböhringen, avui part de Blumberg, Baden-Württemberg; el seu pare era fuster. Va estudiar a les universitats de Friburg, Innsbruck, Berlín i a Valkenburg, la casa d'estudis dels jesuïtes als Països Baixos. El 18 d'abril de 1902 es va incorporar a la Companyia de Jesús, ja que "estava molt inclinat a la vida acadèmica".Time. The Supreme Realist 6 July 1962 Bea va ser ordenat sacerdot el 25 d'agost de 1912, i va acabar els seus estudis el 1914.

Ministeri sacerdotal Bea va ser superior de la residència jesuïta d'Aquisgrà fins al 1917, moment en què va començar a ensenyar Escriptures a Valkenburg. De 1921 a 1924, Bea era la superior provincial d'Alemanya. El superior general Wlodimir Ledochowski el va enviar a Roma, on va treballar com a superior de la Casa Biennal de Formació (1924-1928), professor de l'Institut Pontifici Bíblic (1924–1949) i rector de l'Institut d'Estudis Eclesiàstics Superiors (1924–1949). 1924–1930). El 1930, Bea va ser nomenada rector del Pontifici Institut Bíblic, càrrec què va ocupar durant dinou anys.

Consistori i ministeri episcopal Elevat al rang de cardenal abans de la seva consagració episcopal, Bea va ser creat cardenal diaca de San Saba pel papa Joan XXIII en el consistori del 14 de desembre de 1959. El 6 de juny de 1960 va ser nomenat el primer president de la recentment creada Secretaria per Promoció de la Unitat Cristiana, una organització curial carregada d'afers ecumènics. No va ser fins a dos anys més tard que, el 5 d'abril de 1962, el cardenal Bea va ser nomenat bisbe: arquebisbe titular de Germània a Numídia. Va rebre la seva consagració el 19 d'abril següent de mans del mateix Joan XXIII, amb els cardenals Giuseppe Pizzardo i Benedetto Aloisi Masella com a coconsagradors, a la Basílica del Laterà. Va renunciar al seu càrrec com a arquebisbe titular el 1963, un any després que es convoqués el Concili Vaticà Segon.

El cardenal Bea va ser un dels electors del conclave papal de 1963, que va escollir el papa Pau VI, i va ser confirmat com a president de la Secretaria per a la Promoció de la Unitat dels Cristians (el que va ser renombrat Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians pel papa Joan Pau II el 28 de juny de 1988) el 3 de gener de 1966.

miniatura|Al cardenal Bea li agradava visitar la seva Selva Negra natal El cardenal Bea va morir a causa d'una infecció bronquial a Roma, als 87 anys.Time. Recent Events 22 November 1968 Va ser enterrat a l'absis de l'església parroquial de Sant Genesi al seu Riedböhringen natal, on hi ha un museu en honor.

Impacte i llegat Bea va tenir una gran influència al Concili Vaticà II en els anys 60 com a força decisiva en la redacció de Nostra aetate, que va repudiar l'antisemitisme. El 1963 va mantenir converses secretes amb Abraham Joshua Heschel, fomentant el diàleg catòlic-jueu.Remembering Abraham Joshua Heschel, the Man — Forgetting “Imagining Heschel,” the Play, The Forward John Borelli, un historiador del Vaticà II, ha observat que "va prendre la voluntat de Joan XXIII i la perseverança del cardenal Bea d'imposar la declaració al Concili".Tracing the Contemporary Roots of Interreligious Dialogue Durant una sessió de la Comissió Preparatòria Central, també va rebutjar la proposició que els Pares del Concili prestessin un jurament compost pel Credo de Nicea i el Jurament anti-modernista.Time Magazine. The Supreme Realist 6 July 1962 Després que Alfredo Ottaviani, el cap conservador del Sant Ofici, presentés el seu esborrany de l'esquema sobre les fonts de la Revelació Divina, Bea va afirmar que "tancaria la porta a l'Europa intel·lectual i les mans de l'amistat esteses a l'antiguitat. i nou món".Time Magazine. The Cardinal's Setback 23 November 1962 Va servir en nombrosos cossos ecumènics i va ser autor de nou obres, incloent L'Església i el poble jueu (Nova York: Harper & Row, 1966).

Bea va ser un confessor del papa Pius XII a partir de 1945 fins a la mort de Pius el 1958. L'encíclica Divino afflante Spiritu va ser molt modelada per Bea i Jacques-Marie Voste, OP (secretari de la Pontifícia Comissió Bíblica).America Magazine Biblical Scholarship 50 years After Divino Afflante Spiritu Time. The Catholic Scholars 3 May 1963

Quan Pius XII va proposar nomenar Bea al Col·legi de Cardenals el 1946, el superior general Jean-Baptiste Janssens es va oposar, ja que molts pensaven que la Santa Seu mostrava un tracte preferencial als jesuïtes.Time. Eight New Hats 30 November 1959 Durant algun temps va tenir com al seu secretari, el sacerdot jesuïta Malachi Martin.Corley, Felix. Obituary: Malachi Martin The Independent (London) Entre les seves altres oficines, Bea va ser consultora de diverses congregacions romanes.

Poema de l'home Déu Com a confessor del papa Pius XII, Bea va ser fonamental per evitar la jerarquia del Vaticà per ajudar el pare Corrado Berti a lliurar una còpia del llibre Poema de l'home Déu al papa Pius XII quan el pare Berti es va acostar a Bea i Mons. Alphonso Carinci amb una còpia escrita del manuscrit dels escrits de Maria Valtorta el 1947.Father Berti and Bea A Testimony on Maria Valtorta's Poem of the Man-God Amb l'ajut de Bea, el manuscrit va ser lliurat a Pius XII i el pare Berti i el pare Migliorini van rebre una audiència papal.L'Osservatore Romano 27 February 1948. No obstant això, Bea també va ser consultor del Sant Ofici en el moment en què es va condemnar el llibre, així com el teòleg dominic Reginald Garrigou-Lagrange.

Treballs publicats Augustin Bea va publicar 430 articles entre els anys 1918-1968. Es tractava de qüestions arqueològiques, exegesi de textos de l'Antic Testament, mariologia, encícliques papals, la unitat de cristians, antisemitisme, Vaticà II, relacions amb el protestantisme i les esglésies ortodoxes orientals i ecumenisme. Entre els seus llibres destaquen:

Maria in der Offenbarung Katholische Marienkunde Bd. I Hugo Rahner and Augustin Bea, Schöningh, Paderborn, 1947 Imagen de Maria en la Antigua Alianza, Buenos Aires, Revista Biblica,1954 De Pentateucho Institutiones Biblicaa Scholis Accomodatae, Romae, 1933 De Inspiratione Sacrae Scripturae, Romae, 1935 Archeologica biblica, Romae, 1939 La nuova traduzione Latina del Salterio, Romae 1946 Liber Ecclesiasticae qui ab Hebraeis appelatur Qohelet, Romae, 1950 Canticum Canticorum Salamonis, Romae, 1953 Cor Jesu Commentationes in Litteras encyclicas Pii Papae XII Haurietis Aquas, Herder Freiburg 1959 Die Kirche und das judische Volk, (traducció a l'alemany de La Chiesa e il popolo ebraico) Herder Freiburg 1966

Honors i condecoracions 50px Gran Creu de 1a classe de l'orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1960) 50px Creu de Comandant de l'orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1952) 50px Gran Creu de la Legió d'Honor (França) 50px Gran Creu de l'orde de Jordi I (Grècia)

Referències

Bibliografia Malachi Martin: Three Popes and the Cardinal, Farrar, Straus and Giroux, New York, 1972, Stjepan Schmidt: Augustin Cardinal Bea: spiritual profile (notes from the Cardinal's diary), London, Geoffrey Chapman, 1971, 298pp. Stjepan Schmidt: Augustin Bea, The Cardinal of Unity, New-York, 1992. Saretta Marotta, La genesi di un ecumenista: la corrispondenza tra Augustin Bea e il vescovo di Paderborn Lorenz Jaeger (1951-1960), in Toward a History of the Desire for Christian Unity. Proceedings of the International Conference at the Monastery of Bose, Lit Verlag 2015, pp. 159–191. S. Marotta, Ökumene von Unten': Augustin Bea di fronte alle attività del movimento ,Una Sancta’ in «Cristianesimo nella storia» (2016), pp. 541–611. S. Marotta, Augustin Bea auf dem Weg zum Ökumeniker, in "Zeitschrift für Kirchengeschichte", 2016/3.

Enllaços externs Augustine Bea at the Catholic Hierarchy

Categoria:Arquebisbes alemanys Categoria:Cardenals alemanys Categoria:Cardenals creats per Joan XXIII Categoria:Jesuïtes alemanys Categoria:Cardenals jesuïtes Categoria:Membres del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians Categoria:Participants al Concili Vaticà II Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Alumnes de la Universitat d'Innsbruck Categoria:Morts a Roma Categoria:Biblistes Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Viena Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Fordham Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Harvard Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg (Suïssa) Categoria:Religiosos de Baden-Württemberg Categoria:Alumnes del Pontifici Institut Bíblic