El Cop de maig (, Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'. Aquest fet va tenir com a resultat l'extinció de la Dinastia Obrenović que havia governat el Regne de Sèrbia des de mitjans del . L'assassinat de la parella reial fou organitzat per un grup d'oficials de l'exèrcit liderats pel llavors capità Dragutin Dimitrijević, conegut amb el malnom d'Apis. Després del cop de maig, el tron serbi va passar a la dinastia rival, Karađorđević. El cop va tenir una influència significativa en les relacions de sèrbia amb altres potències europees; la dinastia Obrenović era en general aliada d'Àustria-Hongria, mentre que els Karađorđević tenien relacions properes tant amb Rússia com amb França. Les dues dinasties rebien suport financer dels seus patrocinadors estrangers.
A més de la parella reial, els conspiradors van matar el primer ministre Dimitrije Cincar-Marković, el ministre de l'exèrcit Milovan Pavlović i el general-adjutant Lazar Petrović.
Antecedents Quan Sèrbia va aconseguir independitzar-se de l'Imperi Otomà després de la Revolució Sèrbia entre 1804 i 1835, va emergir com a principat independent, dirigit per diverses faccions que giraven al voltant de les dinasties Obrenović i Karađordević. Aquestes dinasties, alhora, eren patrocinades pels imperis rivals austrohongarès i rus. La família Obrenović era en general proaustríaca, i els seus enemics hereditaris, la família Karađordević, eren en general prorussos. Cada dinastia rebia ajuda financera de les seves potències patrocinadores. miniatura|El rei Milà Obrenović Després de l'assassinat del príncep Mihailo Obrenović el 29 de maig de 1868 (calendari julià), el seu cosí, Milà Obrenović IV, fou elegit nou príncep de Sèrbia. Milà estava casat amb Natalie Keshko, la filla d'un boiar moldau. Era un dirigent autocràtic i molt impopular entre el poble. Durant el seu regnat, Sèrbia va ressorgir com a país independent i va guanyar territori al Congrés de Berlín de 1878. Com que Rússia va donar suport a Bulgària al Tractat de San Stefano, el rei Milà va acostar-se a Àustria-Hongria com a aliat. Es va proclamar rei el 1882. La seva derrota militar a la guerra serbobúlgara i la rebel·lió de Timok, dirigida per elements del Partit Radical Popular, foren cops seriosos a la seva popularitat.
En la seva vida privada, la situació no era gaire millor. Al cap de deu anys de matrimoni, les baralles entre el rei i la reina eren cada vegada més fortes i freqüents. El rei Milà no era fidel, i la reina Natalija era molt influenciada per Rússia. El 1886, la parella, amb desacords tant personals com polítics, es va separar. La reina Natalija va marxar del regne, emportant-se el príncep Alexandre (després rei Alexandre), de només deu anys. Mentre vivia a Wiesbaden el 1888, el rei Milà va aconseguir de recuperar el príncep hereu, i es va disposar a educar-lo. Com a resposta a les protestes de la reina, Milà va exercir una pressió considerable sobre el metropolità de Belgrad, i va aconseguir un divorci, que més endavant fou declarat il·legal.
El 3 de gener de 1889, Milà va adoptar la nova constitució que era molt més liberal que l'anterior, de 1869. Al cap de dos mesos, el 6 de març, Milà va abdicar sobtadament a favor del seu fill. No se'n va donar cap motiu satisfactori.
En el moment de l'abdicació, Milà va establir una Regència per dirigir el país en nom del jove rei Alexandre i el va retirar a París a viure com un ciutadà normal. Els regents eren Jovan Ristić, el general Kosta Protić i el general Jovan Belimarković. Els radicals foren perdonats i se'ls va permetre tornar a la vida política. El radical Sava Grujić va formar un nou govern, que fou succeït pel govern de Nikola Pašić, el líder del Partit Radical. Després de la política proaustríaca del rei Milà, el govern radical va acostar-se a l'Imperi Rus. L'estiu de 1891, el príncep Alexandre i Pašić van visitar el tsar rus Alexandre III Romanov. Romanov va prometre que Rússia no permetria l'annexió austro-hongaresa de Bòsnia i Hercegovina i que Rússia donaria suport als interessos serbis a l'Antiga Sèrbia i Macedònia.
La mare d'Alexandre, l'ex-reina Natalija, estava divorciant-se de Milà i no podia tornar a Belgrad, per petició d'Alexandre, i va anar a la ciutat turística francesa de Biarritz, juntament amb la seva dama de companyia i futura reina, Draga Mašin.
Després de la mort del regent Protić el 4 de juny 1892, va aparèixer un conflicte entre Pašić, que volia ocupar la regència vacant, i el regent Ristić, que no l'hi volia. El 1892, Ristić va transferir el govern al Partit Liberal, amb qui sempre havia estat relacionat, i va nomenar Jovan Avakumović com a nou primer ministre. Aquest fet, i la conducta posterior dels polítics liberals van provocar un descontentament seriós al país. El dia 1 (13) d'abril de 1893, el príncep Alexandre, amb un estratagema que li va sortir bé, va empresonar els regents i els ministres al palau i, declarant la seva majoria d'edat, va donar el càrrec als Radicals. Es va produir una successió ràpida de primers ministres, tots radicals (Lazar Dokić, Sava Grujić, Đorđe Simić i Svetozar Nikolajević. Un dels guardes que va ajudar Alexandre a empresonar els regents i els ministres era el llavors coronel Laza Petrović.
Al principi del seu regnat, el rei Alexandre prescrivia un programa de govern per als afers militars, econòmics i financers de l'estat. No volia una competició entre partits i, per suprimir els Radicals, el 9 de gener, va convidar al seu pare perquè tornés a Sèrbia. El govern radical va dimitir immediatament i va passar a l'oposició. La influència de l'ex-rei Milà en els afers de l'estat es va poder notar immediatament després del seu retorn a Sèrbia.
El rei Alexandre va intentar mantenir una política de governs neutrals però no va tenir gaire èxit. Per tant, el 9 de maig de 1894 va fer un altre cop, va abolir la constitució de 1888 i va recuperar l'antiga de 1869. El retorn de Milà a Sèrbia no va durar gaire perquè aviat va tenir conflictes amb el seu fill. Al cap d'una setmana de la seva marxa, es va permetre a la reina Natalija tornar a Sèrbia. Natalija va convidar Alexandre a Biarritz. Quan va visitar la seva mare, va conèixer Draga - que tenia 12 anys més que ell - i se'n va enamorar immediatament. Natalija sabia d'aquest afer però no hi va parar gaire atenció, pensant que seria una aventura passatgera.
Mentrestant, el progressista Stojan Novaković va formar un nou govern. A petició del seu pare, el rei Alexandre va visitar Viena on, com a senyal d'amistat austro-sèrbia, va condecorar el ministre austríac de finances, Béni Kállay, que també era ministre per a Bòsnia i Hercegovina. Això no es va rebre bé a Sèrbia degut a la voluntat austro-hongaresa d'annexionar-se Bòsnia i Hercegovina.
Casament amb Draga Mašin Lunjevica miniatura|El rei Alexandre I i la reina Draga El rei Alexandre va convidar el seu pare a tornar un altre cop a Sèrbia. Quan Milà va arribar a Sèrbia, el 7 d'octubre de 1897, es va formar un nou govern amb Vladan Đorđević de primer ministre. Milà fou nomenat Comandant Suprem de l'Exèrcit Actiu del Regne de Sèrbia. D'acord amb el nou govern, Milà provava de trobar una princesa apropiada en alguna cort occidental per casar-se amb Alexandre, sense saber que Alexandre es veia regularment amb Draga.
Degut a la creixent implicació del rei Milà en la vida política sèrbia, i sobretot degut a la seva política anti-radical, un obrer aturat va provar d'assassinar-lo el 24 de juny de 1899, provocant que Milà s'enfrontés amb els radicals de totes les maneres possibles. No obstant, ara Alexandre havia de trobar una manera de desempallegar-se del seu pare per poder-se casar amb Draga. Va decidir enviar el rei Milà i el primer ministre Đorđević fora del país. Amb el pretext de negociar el seu casament amb la princesa alemanya Alexandra zu Schaumburg-Lippe, Alexandre va enviar el seu pare a Karlsbad i el primer ministre Đorđević a Marienbad a signar un contracte amb Àustria-Hongria. De seguida que es va quedar sense oposició, Alexandre va poder anunciar el seu compromís amb Draga Mašin.
La popularitat del rei Alexandre encara va disminuir després del seu casament amb Draga Mašin, l'antiga dama de companyia de la seva mare, la reina Natalija i vídua de l'enginyer Svetozar Mašin. Draga tenia dotze anys més que Alexandre. En aquella època era molt poc freqüent que un rei o un hereu al tron es casés amb una dona que no fos de família noble. El pare d'Alexandre, l'ex-rei Milan Obrenović, no va aprovar el casament i va decidir no tornar a Sèrbia. Va morir a Viena el 1901. Una altra contrària al matrimoni era la reina vídua Natalija, que va escriure una carta a Alexandre explicant tots els rumors més lletjos sobre Draga que corrien per Rússia. El ministre d'afers exteriors Andra Đorđević va visitar el metropolità de Belgrad i va demanar que els refusés la benedicció. Alexandre també va visitar-lo i va amenaçar que abdicaria si no podia rebre'n la benedicció. Tot el govern de Đorđević va dimitir en protesta. Entre els més contraris al casament hi havia Đorđe Genčić, ministre de l'interior del govern de Vladan Đorđević. Per la seva condemna pública del compromís, Alexandre el va fer empresonar durant set anys. La situació fou resolta pel tsar rus Nicolau Romànov, que va accedir a ser el padrí d'honor d'Alexandre.
El casament es va celebrar el 23 de juliol de 1900. Un dels oficials de la processó era Dragutin Dimitrijević Apis. Amb les relacions amb el món exterior deteriorades degut al seu casament impopular, la política exterior del rei Alexandre va mirar cap a Rússia. El rei havia alliberat anteriorment els radicals que estaven a la presó acusats de donar suport a l'intent d'assassinat contra l'ex-rei Milà.
Després de la mort del seu pare, Milà, el rei Alexandre, en signe de bona voluntat per celebrar el suposat embaràs de la reina (era un secret públic que era estèril des d'un accident de joventut, cosa que Alexandre es negava a creure), va amnistiar tots els presoners polítics, inclosos Đorđe Genčić i la resta de radicals. El 20 de març de 1901, va formar un nou govern dirigit pel radical Mihailo Vujić. El govern tenia representants del partit Radical Popular i el partit Liberal. El rei va aprovar una nova constitució que es caracteritzava per la introducció d'un sistema bicameral amb un Senat (cambra alta) i l'Assemblea Nacional (cambra baixa). La nova constitució donava al monarca el dret de nomenar la majoria dels senadors, que defensarien els seus interessos.
El fals embaràs de la reina Draga va provocar un problema enorme al rei Alexandre. La primera reacció va venir del tsar rus Nicolau II que no volia rebre el rei i la reina en la visita a Rússia que s'estava planificant. Alexandre en va culpar els radicals, va fer un nou cop d'estat i va instal·lar un govern dirigit pel general Dimitrije Cincar-Marković el 6 de novembre de 1902.
Degut al creixent rebuig per part de la cort russa, el rei Alexandre va tornar a provar d'acostar-se a Àustria la tardor de 1902. Havia fet alguns passos previs el gener del mateix any quan va enviar el seu secretari personal a Viena amb la promesa que resoldria la qüestió del seu successor d'acord amb la monarquia veïna, adoptant un dels descendents de la branca femenina dels Obrenović, que vivien a Àustria-Hongria. Per altra banda, Draga creia que Alexandre havia d'adoptar el seu germà Nikodije Lunjevica com a successor.