La vall on se situa actualment la ciutat de Santiago, que correspon al territori entre la riba nord del riu Mapocho i la riba sud del Maipo, ha tingut una llarga ocupació humana des de fa milers d'anys.

Història

Arribada de l'ésser humà a Amèrica L'última glaciació (glaciació wisconsiana) creà un pont entre Àsia i Amèrica del Nord, a través de l'estret de Bering i entre Tasmània (Austràlia) i Amèrica del Sud. Per aquests gels diversos grups humans degueren migrar seguint els mamífers que caçaven o pescaven. Hi ha diverses teories sobre el poblament americà: la més acceptada n'és la de Paul Rivet, que planteja l'arribada a Amèrica des de diversos llocs:Paul Rivet, per a qui la població indígena americana és el resultat un cert nombre de migracions, unes per l'estret de Bering i altres pel Pacífic. Rivet es basà en múltiples evidències como: trets biofísics (alçada, color de pell, etc.), dades culturals i lingüístiques, tant dels asiátics, com dels americans i oceànics, amb l'objectiu de trobar correspondències que li permeteren reconstruir les possibles rutes migratòries que harien seguit els primers americans. Refutà la tesi monoètnica de Hrdlicka, i plantejà diversos corrents migratoris a part de l'asiaticomongol. Sosté que també poblaren Amèrica els melanesis i polinesis per rutes transpacífiques, fins i tot reconeix una immigració australiana. Per això la teoria de Paul Rivet s'anomena “poliètnica”.

Des d'Àsia a través de l'estret de Bering. Des d'Austràlia, travessant el sud de l'oceà Pacífic per un pont antàrtic, i arribant a Sud-amèrica. Des de la Polinèsia i Melanèsia, travessant el Pacífic amb basses, i poblant Centreamèrica.

Amb el temps, aquests habitants es transformaren en diversos grups que van poblar Xile de nord a sud. D'acord amb això i per estudiar la prehistòria de Xile central, els arqueòlegs han establert tres unitats morfologicoambientals en funció dels recursos de subsistència i les possibilitats complementàries que ofereixen a la població i a l'assentament humà.Fallabella y Stehberg 1986 Aquestes són:Carole Sinclaire Aguirre, arqueòloga. Museu Xilé d'Art Precolombí, Santiago.

La serralada i precordillera. La vall central. El litoral costaner.

Cal recordar que el nivell marítim estava 150 m més baix fa 10.000 anys. Moltes restes costaneres en aquests moments estan sota el nivell del mar.

Període arcaic d'Amèrica Presència de caçadors recol·lectors avançats: 6000 ae- 2500 ae. Es creu que a la conca de Santiago s'establiren els primers grups humans prop del 10000 ae, i devien ser sobretot nòmades caçadors recol·lectors, que transitaven des del litoral cap a l'interior cercant guanacs durant l'època del desglaç a la serra. Prop de l'any 800, s'hi instal·laren els primers habitants sedentaris a causa de la formació de comunitats agrícoles vora el riu Mapocho, que conreaven fesols, creïlles i dacsa, i la domesticaren els auquènids de la zona.

Període agroterrissaire primerenc Diversos grups humans arribaren per distintes vies a la vall central.

Tradició Bato Des de l'altiplà brasiler hi arribà un grup que travessà la serralada enfront de la vall central. Durant les construccions de la zona de La Dehesa s'hi detectaren alguns jaciments arqueològics que corresponien a ocupacions monocomponents amb un o més cementeris del període agroterrissaire primerencS'hi trobà evidències ceràmiques corresponents a comunitats del període agroterrissaire intermedi tardà de Xile central, denominat arqueològicament Complex cultural Aconcagua, datat de l'any 1000 de per a la zona de l'Arrayán.Rubén Stehberg y K. Fox “Excavaciones Arqueológicas en el Alero Rocoso de Los Llanos. Interior del Arrayán, Provincia de Santiago”. Actas del VII Congreso Nacional de Arqueología de Chile. Altos de Vilches. Vol. I. Pág. 217-241. 1977. i en concret a la denominada tradició Bato.Planella i Falabella, 1987.

La rellevància d'aquestes troballes rau que modifiquen notòriament la visió d'un patró d'assentament amb una orientació sobretot costanera per a la tradició Bato i confirmen un patró per a les seues pràctiques mortuòries, que es diferencien clarament de les de la cultura Llolleo.Els grups Llolleo ocuparen la regió central de Xile, entre el riu Aconcagua i el Cachapoal. És una región de clima temperat i amb una gradient que, en prop de 100 km, va des del nivell del mar a més de 6.000 m d'altitud a la serralada dels Andes. Malgrat que la caça i la recol·lecció començaren sent vitals per als Llolleo, l'horticultura de productes com la dacsa o la quinoa anà en augment, i així s'haurien transformat en una societat relativament més sedentària i complexa. Se sap que molien gra i devien disposar de guanacs domesticats. A la costa es poden trobar assentaments Llolleo de mariscadors, pescadors i caçadors de mamífers marins. No hi ha evidències clares de jerarquies socials. La presència, però, de cranis amb deformacions intencionals indicaria l'existència d'un marcador d'estatus social. El poder degué raure en els caps de família, que podien haver fet aliances amb els veïns més propers. Se solen trobar pipes de terrissa o de pedra en llogarets d'aquests grups, i això fa pensar en l'ús de substàncies al·lucinògenes rituals. S'han trobat jaciments arqueològics que podrien correspondre a llocs cerimonials on es reunia una gran quantitat de persones i on l'ús de pipes fou molt important, per la gran quantitat trobada. Soterraven els morts sota les cases, i a voltes formaven petits cementeris. L'aixovar funerari constava d'adorns corporals, pedres foradades, estris de molta i de ceràmica, la majoria fracturats intencionadament. Els xiquets, els enterraven en vasos de ceràmica, a manera d'urnes.

Patró d'assentament:

alguns habitatges assoleixen grans dimensions, on vivien algunes famílies. No constituïen, però, aldees propiàment, perquè cada família s'ubicava a certa distància dels veïns i hi havia molts llocs on només s'assentava una família. Els assentaments eren a prop de les àrees de cultiu, sense jerarquies entre si.Poc se sap sobre l'origen de Llolleo, tot i que comparteix una sèrie de característiques culturals amb la major part dels grups horticultors i terrissaires del Con Sud d'Amèrica. Açò fa suposar que tots formaven part d'un gran moviment cultural situat a l'inici de la nostra era. Els Llolleo compartiren les valls de Xile central amb les poblacions Bato, amb qui degueren tenir contactes expressats en semblances marcades en el seu patrimoni cultural. A la serralada interactuaren amb caçadors recol·lectors continuadors de la tradició arcaica, amb qui bescanviaven béns. Cap al 900 de, la irrupció de la cultura Aconcagua eliminà abruptament la història Llolleo. La ceràmica d'aquests grups assolí una gran qualitat tècnica. En destaquen les olles monocromes amb incisos al coll i les ampolles modelades amb representacions zoomorfes, fitomorfes i antropomorfes. En són notables els rostres representats amb ulls de "gra de café", a més de nas i celles contínues. Una de les formes més comunes de la cultura Llolleo és l'anomenat "pitxer ànec" i l'ús del "cantell reforçat", dos elementos que indiquen una forta vinculació amb la zona sud de Xile, especialment amb la cultura Pitrén.Pràctiques mortuòries d'Agroterrissaire primerenc.

D'aquest període també s'han trobat túmuls rocosos o “cases de pedra”, a la vora i interior de la preserralada, com a La Dehesa i El Arrayán de la conca del Mapocho, o Estero Cabeza de León o El Manzano, al Cajón del Maipo. A la conca de Santiago predominen els llocs Bato sobre els Llolleo.

Al sector de Puente Ñilhue es trobà un túmul funerari, probablement de la cultura Bato, al 2012.

Cultura Llolleo La cultura Llolleo, malgrat ser contemporània a la tradició Bato, tingué una representació més costanera. Pocs centres Llolleo s'han descobert a la vall de Santiago. No n'hi ha hagut una política de protecció adequada i molts se n'han trobat en les construccions noves però ocultades a l'autoritat per temor que se'n ajornen les obres per implicacions arqueològiques. La ceràmica Bato és clàssica i originà les ceràmiques presents en grups posteriors.

Una de les troballes Llolleo fou un antic cementeri indígena, que dataria d'almenys sis segles abans de la fundació de Santiago, al 1541. Aquesta troballa aparegué mentre es construïa el metro de l'avinguda de Pedro de Valdivia, amb el carrer Europa, a la comuna de Providencia.Descobreixen un cementeri indígena a l'av. de Pedro de Valdivia , La Tercera. En correspondrien a un cementeri de la cultura Llolleo, que habità la conca de Santiago entre els anys 0 i 900 de, sis segles abans que els inques i els espanyols s'instal·laren a la regió. Al lloc de la troballa es construirà el primer memorial a la cultura Llolleo de Santiago.Construiran plaça i memorial en cementeri indígena trobat al metro. La Tercera, Diego Villegas, C. - 19/04/2014.

Altres dos jaciments es trobaren mentre es construïa l'edifici nou dEl Mercurio, als peus del turó manquehue, a la riba nord del riu Mapocho, i a Quinta Normal, a la riba sud, als voltants del que hui és el parc Quinta Normal de la ciutat de Santiago. Si bé tots dos en podrien ser residencials, El Mercurio presenta a més 36 tombes amb aixovar i ofrena.Falabella, F. 2000, El jaciment arqueològic d'El Mercurio en el context de la problemàtica cultural del període terrissaire primerenc al Xile central. Arqueologia de Xile central (II Taller-1994). (Abril 2005). (15 de desembre de 2005). La Quinta Normal, d'altra banda, es compon de diversos sectors els límits dels quals no són clars.

Període agroterrissaire tardà Amb el nom de cultura AconcaguaCultura Aconcagua, Memòria xilena, Biblioteca Nacional de Xile. es coneix una cultura neolítica tardana (en la denominació global) o període agroterrissaire tardà (en la denominació regional) que visqué a l'actual zona del territori xilé compresa entre els rius Aconcagua pel nord, especialment l'anomenada vall de l'Aconcagua, i el Cachapoal pel sud, aproximadament entre els anys 900 i 1536, quan ocorregué la invasió espanyola.El Neolític (1500 ae-1470 de) es caracteritza per la producció d'aliments, el poblament habitacional aglutinat (aldees), la presència de tests terrissers i el comerç de productes.El període agroterrissaire intermedi tardà s'estén entre els anys 1500 ae-1470 de.Tot i que l'àrea de la seua major concentració és a la conca dels rius Maipo i Mapocho.La cultura Aconcagua. A la zona litoral central de Xile, s'estenia a la zona compresa per Algarrobo, El Quisco, Llolleo, El Tabo, Las Cruces, Rocas de Santo Domingo, Cartagena i l'àrea d'El Convento i Teules Verdes. Des de 1964 ha aparegut material arqueològic a la zona de la Dehesa, al sector nord-est de Santiago.Weisner, L.y R. Weisner, 1964 Recolección de superficie de La Dehesa de Lo Barnechea. Las Condes. Provincia de Santiago. Arqueología de Chile Central y Areas Vecinas. Actas de III Congreso Internacional de Arqueología Chilena pp:183-185. Viña del Mar En tasques de recol·lecció de la Dehesa es trobà ceràmica negra polida i Aconcagua salmó, fusaioles, grans de collaret, cinc tembetá amb forma discoidal amb aletes, cilíndrica curta i de socó, tres orelleres, 10 fragments de tubs de pipa i una pipa fragmentada descrita com "típicament araucana"Weisner i Weisner, 1964.

País promaucae i domini inca Chiquillanes esquerra|miniatura|Casa pedra Carvajal al Santuari de la natura Yerba Loca