La uveïtis és la inflamació de l'úvea (iris, cos ciliar, coroide). Té moltes causes i està associada a diverses malalties. El seu origen pot ser genètic, infecciós, traumàtic, iatrogènic, ambiental, idiopàtic o immunològic. La uveïtis requereix com més aviat millor un examen minuciós per un oftalmòleg i un tractament urgent per controlar la inflamació.

Epidemiologia Segons dades de l'any 2012, la prevalença de la uveïtis als països del món occidental és de 36,2 casos per 100.000 habitants i la incidència de 12,1 casos per 100.000 habitants. A prop d'un quaranta per cent no té una etiologia definida, gairebé un seixanta per cent afecta a les dones, poc més de la meitat cursa clínicament amb recurrències i la localització ocular majoritària és anterior. La uveïtis induïda per fàrmacs està relacionada amb l'ús d'una àmplia gamma de medicaments tòpics, sistèmics i intraoculars i no és un fenomen infreqüent. A la ciutat de Barcelona, la majoria de les uveïtis diagnosticades en el període 2009-2012 van ser d'origen infecciós. Durant l'embaràs l'activitat inflamatòria de la uveïtis disminueix, sobretot en el decurs del tercer trimestre de gestació, però torna a augmentar després del part.

Classificació La uveïtis es classifica anatòmicament en diferents tipus, segons la part de l'ull afectada: anterior, intermèdia, posterior i panuveïtis.

La uveïtis anterior té dues formes principals de presentació: iridociclitis i iritis. És la inflamació de la cambra anterior i l'iris. Entre dos terços i el 90% dels casos d'uveïtis són del tipus anterior. Aquesta inflamació pot ocórrer en un únic episodi i desaparèixer amb el tractament adequat o pot adquirir un caràcter recurrent o crònic. Es veu en casos d'artritis idiopàtica juvenil, síndrome de la uveïtis heterocròmica de Fuchs, xantogranuloma juvenil difús (una forma poc comuna d'histiocitosi sense cèl·lules de Langerhans), malaltia de Behçet o neurosífilis (forma particular de presentació clínica de la sífilis). Una de les seves variants agudes més freqüents és l'associada a l'haplotip HLA-B27, caracteritzada per la infiltració del teixit uveal per cèl·lules dendrítiques. La uveïtis intermèdia, també coneguda com a pars planitis. Generalment hi ha vitritis (inflamació de les cèl·lules en la cavitat vítria), de vegades amb presència de dipòsits de cristalls formats per restes de material inflamatori a la màcula retinal. La uveïtis posterior, inclou la coroïditis (coroide inflamada) i la corioretinitis (inflamació conjunta de la retina i la coroide). La seva etiologia pot ser de naturalesa vírica, bacteriana, autoimmunitària o genètica. La panuveïtis és la inflamació de totes les capes de l'úvea. Pot presentar-se bilateralment en el context d'una malaltia de Whipple.

Símptomes miniatura|Uveïtis anterior miniatura|Congestió ciliar

Els símptomes de la uveïtis generalment són:

Sensibilitat a la llum (fotofòbia) Pèrdua de l'agudesa visual Visió borrosa Dolor i congestió dels vasos sanguinis de la part ciliar de la retina. Miodesòpsies (percepció de mosques volants) Hipopi i/o oftàlmia simpàtica en alguns casos greus, una rara afecció ocular que pot manifestar-se anys després de l'inici de la uveïtis.

Com s'ha dit abans, a causa de la seva varietat terminològica, clínica i epidemiològica es poden fer diverses classificacions.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Uveitis National Eye Institute, US National Institutes of Health. 2013 Feb ¿Qué es la uveítis y cómo se trata? SEReumatologia. 2019 Jul

Categoria:Trastorns de l'iris i el cos ciliar Categoria:Inflamacions del sistema visual