Lucia Longhi Lopresti, més coneguda pel nom de ploma va ser una historiadora de l'art i novel·lista italiana. Va escriure Itinerario di Paolina (1937), Artemisia (1947), Le donne muoiono (1952), La monaca di Sciangai (1957) i Campi Elisi (1963), entre d'altres.
Juntament amb el seu marit Roberto Longhi va cofundar la revista Paragone, especialitzada en art, i el 1970 va assumir-ne la direcció. El 1972 va guanyar el Premi Bagutta. La seva autobiografia Un Grido Lacerante, es va publicar el 1981 i va guanyar el premi Antonio Feltrinelli. La seva obra reflecteix la condició femenina i l'emancipació de la dona.
L'any 1972 va rebre el premi Bagutta, per la seva obra Je vous écris d'un pays lointain. Era la primera vegada que el premi, malgrat tenir ja quaranta-cinc anys, premiava una dona.
La seva novel·la Noi credevamo, que tracta sobre el naixement de l'estat italià, va ser portada al cinema pel director Mario Martone.
Referències
Categoria:Escriptors florentins Categoria:Historiadors florentins Categoria:Historiadors de l'art italians Categoria:Traductors italians Categoria:Morts a la Toscana Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX