Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil. La característica més comuna d'aquest tipus de guerra és que el conflicte armat es produeix en un mateix país i, per tant, enfronta persones del mateix lloc —una ciutat, un poble, una comunitat, etc.— que defensen dues ideologies o dos interessos diferents. De vegades, en aquesta conflagració hi intervenen unitats estrangeres de diversos països, que col·laboren amb els bàndols formats per voluntaris civils simpatitzants amb les diferents ideologies.

Criteris per a definir-la miniatura|Restes d'un tanc T-62 després que els rebels entressin a Addis Abeba al final de la Guerra Civil d'Etiòpia, 1991.|200x200px

James Fearon, un investigador de guerres civils de la Universitat Stanford, defineix “guerra civil” com “un conflicte violent dins d'un país, que té lloc entre grups organitzats amb la finalitat de prendre el poder central o regional, o de canviar les polítiques governamentals”.FEARON, James, "La Guerra Civil de l'Iraq" en Afers Exteriors, març/abril 2007. Ann Hironaka especifica, més concretament, que un bàndol de la guerra civil és sempre l'estat.Ann Hironaka, 2005, pàg. 3 Els investigadors no es posen d'acord en quina és la intensitat que converteix un disturbi civil en una guerra civil. Alguns científics polítics consideren que una guerra civil comporta l'existència de més de 1.000 víctimes, mentre que altres especifiquen que, com a mínim, 100 d'aquestes víctimes han de ser de cada bàndol.Edward Wong, "Una Matèria de Definició: Què Fa una Guerra Civil, i Que El Declara Així"? New York Times 26 de novembre de 2006 La base de dades “Correlacions de les guerres”, d'ús generalitzat entre els investigadors de conflictes, considera guerres civils les que registren més de 1.000 víctimes per cada any de conflicte. Aquesta proporció constitueix una fracció petita si la comparem amb els milions de morts de la Segona Guerra Civil sudanesa i la Guerra Civil cambodjana, per exemple, però exclou de la classificació uns quants conflictes de gran ressò, com ara el Conflicte d'Irlanda del Nord o la lluita del Congrés Nacional Africà en l'era de l'Apartheid sud-africà.

Si ens basem en el criteri de les 1.000 víctimes per any, hi va haver 213 guerres civils del 1816 al 1997, 104 de les quals van tenir lloc entre el 1944 i el 1997. Si ens basem, però, en el criteri menys estricte de 1.000 víctimes, hi va haver més de 90 guerres civils entre el 1945 i el 2007, i hi ha 20 guerres civils en curs des del 2007.

Altres definicions miniatura|Batalla de Tewkesbury (1471) de la Guerra de les Dues Roses a Anglaterra.|200x200px

La Convenció de Ginebra no defineix específicament el terme “guerra civil”. Per contra, descriu els criteris que compleixen els actes qualificats de ”conflicte armat de caràcter no internacional”, entre els quals les guerres civils. Entre aquests criteris, hi ha els quatre següents:Registre final de la Conferència Diplomàtica de Ginebra de 1949, (Volum II-B, pàg. 121)Vegeu també el comentari del Comitè Internacional de la Creu Roja a la Tercera Convenció de Ginebra de 1949, Article III, Secció "A.: Casos de conflicte armat".

La part en rebel·lió ha d'estar en possessió d'una part del territori nacional. La força civil insurgent ha d'exercir de facto autoritat sobre la població de la part en qüestió del territori nacional. Els insurgents han de ser reconeguts com a força bel·ligerant. El govern oficial s'ha de veure obligat a recórrer a les forces militars regulars per lluitar contra els insurgents organitzats militarment”.

Quan les guerres civils comporten una gran reestructuració del govern al final del conflicte, també s'anomenen revolucions. Els historiadors solen classificar la guerra civil com a insurrecció només si han tingut lloc lluites i batalles entre exèrcits. Altres historiadors, però, parlen de guerra civil quan hi ha una violència prolongada entre faccions organitzades o regions d'un país, independentment de si es tracta de batalles convencionals o no. S'utilitza el terme de guerra de secessió o d'independència quan l'objectiu final és la secessió de part del territori de l'estat i la formació d'un nou estat independent. La frontera entre el concepte de guerra civil i altres formes de conflicte intern dins d'un estat és molt arbitrària, encara que sovint té conseqüències importants en el pla internacional. Per exemple, l'ONU ha limitat la seva competència en matèria de guerres civils, mentre que pot activar mecanismes d'intervenció pel que fa a les guerres de secessió.

Actualment, el continent africà és un niu de guerres civils en molts països, generalment a causa de les lluites pel poder que mantenen les ètnies més importants de cada país. S'anomenen “guerres oblidades” perquè només arriben a ser de domini públic quan es produeix un genocidi o una gran massacre de persones.

Causes de la guerra civil en el model Collier-Hoeffler A començament del , un equip del Banc Mundial va dur a terme un estudi exhaustiu sobre la guerra civil. L'estructura de l'estudi, que es va anomenar “Model Collier­Hoeffler”, examinava 78 períodes de cinc anys amb guerra civil entre el 1960 i el 1999, així com 1.167 períodes de cinc anys “sense guerra civil”. L'objectiu era comparar-los i sotmetre les dades a una anàlisi de regressió per veure-hi l'efecte de diversos factors. Estadísticament, es va revelar que els factors que incidien més en la probabilitat que esclatés una guerra civil en un període determinat de cinc anys, eren:Collier & Sambanis, Vol 1, pàg. 17

Capacitat financera miniatura|Una dependència econòmica de mercaderies, com és el cas dels diamants extrets per nens a Sierra Leone, es relaciona amb un risc agreujat de guerra civil. (Vegeu la pel·lícula Diamant de sang.) |200x200px

Una proporció alta de matèries primeres en les exportacions nacionals augmenta significativament el risc d'un conflicte. Un país al pic del perill, amb matèries primeres que comprenen un 32% del producte interior brut, té un risc d'un 22% de caure en una guerra civil en un període de cinc anys, mentre que un país sense exportacions de matèries primeres en té només un 1%. Analitzat de forma desagregada només el petroli mostrava resultats diferents, respecte d'altres mercaderies; un país amb nivells de dependència d'exportacions de petroli relativament baixos té un risc menor que un altre país amb un alt nivell de dependència d'exportacions de petroli. Els autors de l'estudi han interpretat aquest factor com el resultat de la facilitat que tenen les matèries primeres per ser objecte de xarxes d'extorsió, en comparació amb altres sectors productius; per exemple, és més fàcil captar i controlar la producció d'una mina d'or o d'un jaciment petrolífer que la producció d'un sector de la fabricació de peces de vestir o de serveis hospitalaris.Collier & Sambanis, Vol 1, pàg. 16

Una segona font relacionada amb les finances és la diàspora nacional, ja que pot finançar rebel·lions i insurreccions des de l'estranger. L'estudi ha constatat que la probabilitat estadística d'esclat de guerra civil en un país amb diàspora nacional varia fins a sis vegades segons el nivell de dispersió de la població del país.

miniatura|Voluntaris àrabs armats durant la guerra civil de 1947-1948 en el Mandat Britànic de Palestina.

Cost d'oportunitat de la rebel·lió Una major escolarització d'ensenyament secundari en la població masculina, uns ingressos per capita i una ràtio de creixement econòmic superiors tenen efectes significatius sobre la reducció de la probabilitat de guerra civil. Concretament, una inscripció masculina a l'escola d'ensenyament secundari d'un 10% per sobre de la mitjana reduïa la probabilitat de conflicte en un 3% aproximadament, mentre que una taxa de creixement d'un 1% més alta que la mitjana en l'ensenyament provocava una caiguda de la probabilitat d'una guerra civil d'un 1% aproximadament. L'estudi ha interpretat aquests tres factors (una major escolarització d'ensenyament secundari en la població masculina, uns ingressos per capita i una ràtio de creixement econòmic superiors) com a substitutius dels beneficis percebuts per la rebel·lió i, per tant, com a inhibidors de l'interès d'afegir-s'hi. Dit d'una altra manera, és menys probable que els homes joves (sector de la població que compon la gran majoria de soldats en les guerres civils) s'uneixin a una rebel·lió si gaudeixen d'una educació i d'un salari, perquè poden suposar raonablement que prosperaran en el futur.

Uns ingressos per capita baixos s'identifiquen com a causa de protestes que reclamen una rebel·lió armada. Tanmateix, si això és cert, es podria esperar que la desigualtat econòmica també fos un factor significatiu en les rebel·lions, i no ho és. Per aquest motiu, l'estudi arriba a la conclusió que el model econòmic de cost d'oportunitat explicava millor els resultats.

Avantatge militar miniatura|Soldats comunistes durant la batalla de Siping, Guerra Civil xinesa, 1946.|200x200px

Els alts nivells de dispersió de la població i, en menor mesura, la presència de terreny muntanyós augmenten la probabilitat de conflicte armat. Aquests dos factors afavoreixen les rebel·lions, ja que, d'una banda, una població dispersa fora de les fronteres és més difícil de controlar que una població concentrada en una regió central i, d'una altra, les muntanyes ofereixen als rebels racons on instal·lar-se.

Queixes Tot i la teoria popularitzada que les guerres civils comencen més per problemes d'identitat que per raons econòmiques, la majoria dels indicadors relacionats amb les "queixes" eren insignificants estadísticament. De la igualtat econòmica, les lleis polítiques, la polarització ètnica i la fragmentació religiosa, només la dominació ètnica (el cas on el grup ètnic més gran comprèn una majoria de la població) augmentava el risc de guerra civil. Un país que es caracteritza per la dominació ètnica té gairebé dues vegades més probabilitats que un altre de caure en una guerra civil; tanmateix, els efectes combinats de la fragmentació ètnica i la religiosa redueixen la probabilitat d'una guerra civil, sempre que el país eviti la dominació ètnica. L'estudi ha interpretat aquest darrer supòsit com una manifestació que hi ha més probabilitats que els grups minoritaris es rebel·lin si senten que són dominants, però que les rebel·lions es produiran probablement amb una població més homogènia i amb més cohesió dels rebels. Aquests dos factors es poden veure en molts casos com a mitigadors l'un de l'altre.Collier & Sambanis, Vol 1, pàg. 18

Població Els diversos factors que contribueixen al risc de l'esclat d'una guerra civil augmenten, de forma gairebé proporcional, amb l'augment de la població.

Temps Com més temps hagi passat des de l'última guerra civil, és menys probable que es repeteixi un conflicte. L'estudi té dues explicacions possibles per a aquest fet; una basada en l'oportunitat i l'altra en la queixa. Així, el temps passat pot representar la depreciació de qualsevol capital que la rebel·lió hagués pogut aconseguir (i així augmentar el cost d'oportunitat per reprendre el conflicte), o bé, el temps passat pot representar el procés gradual de curar antigues ferides. Una altra conclusió de l'estudi és que la presència de la diàspora reduïa de forma substancial l'efecte positiu de temps, mentre que el finançament d'aquesta diàspora compensava la depreciació de capital específica de rebel·lió.

Durada de les guerres civils