El pont de Waterloo és un dels ponts de Londres que creua el riu Tàmesi, localitzat entre els ponts de Blackfriars i de Hungerford. El seu nom commemora la victòria de les tropes angleses, holandeses i prussians a la batalla de Waterloo, a 1815. Gràcies a la seva ubicació estratègica en un revolt del riu, les vistes des del pont són molt destacades, cap a l'oest es pot contemplar Westminster, South Bank i el London Eye i cap a aquest la City de Londres i Canary Wharf .
Història Primer pont El primer pont que es va construir en aquest emplaçament va ser dissenyat entre 1809 i 1810 per John Rennie per a La Strand Bridge Company i es va inaugurar en 1817 com a pont de peatge. El pont de granitThe granite came from quarries at Mabe in Cornwall; Mee, Arthur (1937) Cornwall. London: Hodder & Stoughton, p. 132 tenia nou arcs, cadascun de 36,6 metres (120 peus) d'envergadura, separades per columnes dòriques dobles de pedra i tenia una longitud de 748,6 m (2.456 peus). Abans de la seva inauguració era conegut com el pont de Strand.
Segon pont El London County Council va decidir demolir el pont i substituir-lo per una nova estructura que va ser dissenyada per Giles Gilbert Scott. Els enginyers de l'obra van ser Ernest Buckton i John Cuerel de Rendel Palmer i Tritton.
El nou pont va ser obert de manera parcial el dimarts, 11 de març de 1942 i es va acabar en 1945.Where Thames Smooth Waters Glide És l'únic pont sobre el Tàmesi que va patir danys per les bombes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.
Referències
Vegeu també County Hall Hungerford Bridge
Categoria:Ponts de Londres Categoria:Ponts del Tàmesi