Una dentadura postissa és un element artificial destinat a restaurar l'anatomia d'una o diverses peces dentàries, restaurant també la relació entre els maxil·lars, alhora que retorna la dimensió vertical, i reposa tant les dents com les estructures periodontals. L'encarregat de fabricar aquests aparells o elements artificials, és el protètic dental, qui realitza el seu treball en un laboratori dental rebent les indicacions de l'odontòleg, que treballa en clínica.
Història miniatura|Dentadures postisses d'ivori tallat del segle XVIII. L'esquerra és la inferior/mandibular; la superior/maxil·lar és a la dreta. miniatura|Pierre Fauchard va descriure la construcció de dentadures postisses utilitzant una estructura metàl·lica, dents d'os d'animal i molles de ballesta el 1728. Ja al , els etruscs del nord d'Itàlia feien dentadures postisses parcials amb dents humanes o d'altres animals unides amb bandes d'or. Els romans probablement havien manllevat aquesta tècnica al segle V aC. Un text de Marcial (c. 40-103 dC) feia referència a Cascelli, que extreia o reparava dents doloroses. HL Strömgren (1935) va postular que per reparació es volia dir el reemplaçament de dents i no l'empastament dental.
Les dentadures postisses completes de fusta es van inventar al Japó a principis del . S'inseria cera d'abella tova a la boca del pacient per crear una impressió, que després s'omplia amb cera d'abella més dura. Les dentadures postisses de fusta es tallaven meticulosament a partir d'aquest model. Les primeres d'aquestes dentadures postisses eren completament de fusta, però les versions posteriors utilitzaven dents humanes naturals o pagodita esculpida, ivori o banya d'animal per a les dents. Aquestes dentadures postisses es construïen amb una base ampla, explotant els principis d' adhesió per mantenir-se al seu lloc. Aquesta era una tècnica avançada per a l'època; no es va replicar a Occident fins a finals del segle XVIII. Les dentadures postisses de fusta es van continuar utilitzant al Japó fins a l' obertura del Japó a Occident al .miniatura|Esquema de restauració dental (segle XVII) |esquerraEl 1728, Pierre Fauchard va descriure la construcció de dentadures postisses utilitzant una estructura metàl·lica i dents esculpides a partir d'os d'animal. Les primeres dentadures postisses de porcellana van ser fabricades al voltant del 1770 per Alexis Duchâteau. El 1791, la primera patent britànica va ser concedida a Nicholas Dubois De Chemant, anterior ajudant de Duchâteau, per a "De Chemant's Specification.
Va començar a vendre els seus productes el 1792, i la major part de la seva pasta de porcellana li era subministrada per Wedgwood . Fou Peter de la Roche, londinenc del , va ser un dels primers "operadors de dents", que es van anunciar com a especialistes en treballs dentals. Sovint eren orfebres professionals, torners d'ivori o estudiants de barbers-cirurgians .John Woodforde, The Strange Story of False Teeth, London: Routledge & Kegan Paul, 1968
El 1820, Samuel Stockton, orfebre de professió, va començar a fabricar dentadures postisses de porcellana d'alta qualitat muntades sobre plaques d'or de 18 quirats. Les pròtesis posteriors, a partir de la dècada de 1850, estaven fetes de vulcanita, una forma de cautxú endurit en què s'enganxaven les dents de porcellana. Al , es va utilitzar resina acrílica i altres plàstics . A Gran Bretanya, les enquestes seqüencials de salut dental d'adults van revelar que el 1968 el 79% de les persones d'entre 65 i 74 anys no tenien dents naturals; el 1998, aquesta proporció havia baixat al 36%.
George Washington George Washington (1732–1799) va patir problemes amb les dents al llarg de la seva vida, i els historiadors han seguit les seves experiències amb gran detall. Va perdre la seva primera dent adulta quan tenia vint-i-dos anys i només en tenia una quan va esdevenir president. Va fer fer diverses dents postisses, quatre d'elles per un dentista anomenat John Greenwood. Cap dels jocs, contràriament a la creença popular, estava fet de fusta ni contenia fusta. El joc que va fer quan va esdevenir president estava tallat en ivori d'hipopòtam i elefant, unit amb molles d'or. Abans d'aquestes, va fer fer un joc amb dents humanes reals,"Dentures, 1790–1799". , George Washington's Mount Vernon Estate, Museum and Gardens probablement va comprar a "diversos negres sense nom, presumiblement esclaus de Mount Vernon" el 1784.Mary V. Thompson, "The Private Life of George Washington's Slaves", Frontline, PBS
Ús mèdic miniatura|Pròtesi completa de resina (dentadura postissa) Les dentadures postisses poden ajudar a les persones per diferents motius:
Masticació : la capacitat de masticació millora mitjançant la substitució de les zones edèntules (sense dents) per dents postisses. Estètica : la presència de dents dona un aspecte natural a la cara, i portar una dentadura postissa per reemplaçar les dents que falten proporciona suport als llavis i les galtes i corregeix l'aspecte col·lapsat que resulta de la pèrdua de dents. Pronunciació : la substitució de les dents que falten, especialment les anteriors, permet als pacients parlar millor, pronunciant més fàcilment les sibilants i les fricatives en particular. Autoestima : la millora de l'aspecte i la parla augmenten la confiança en la capacitat dels pacients per interactuar socialment.
Complicacions Estomatitis per dentadura postissa L'estomatitis per dentadura postissa és una afecció inflamatòria de la pell sota les dentadures postisses. Pot afectar tant els usuaris de dentadures postisses parcials com completes, i es veu més freqüentment a la mucosa palatina. Clínicament, apareix com una simple inflamació localitzada (tipus I), un eritema generalitzat que cobreix la zona on es troba la dentadura postissa (tipus II) i una hiperplàsia papil·lar inflamatòria (tipus III). Les persones amb estomatitis per dentadura postissa tenen més probabilitats de tenir queilitis angular . L'estomatitis per dentadura postissa és causada per una infecció mixta de Candida albicans (90%) i diversos bacteris com ara les espècies de Staphylococcus, Streptococcus, Fusobacterium i Bacteroides . La resina acrílica és més susceptible a la colonització, l'adherència i la proliferació de fongs. En les dentadures postisses mal ajustades, aquestes inflamacions es poden identificar i denominar una nafra comuna de la boca i depenen de la gravetat de la inflamació. miniatura|Pont de resinaÉs crucial reconèixer que l'estomatitis per dentadura postissa es troba entre les afeccions més prevalents que afecten els usuaris de dentadures postisses, afectant aproximadament el 70% d'aquesta població. El reconeixement precoç dels signes i símptomes de l'estomatitis per dentadura postissa és vital per a un tractament ràpid. Alguns d'aquests símptomes inclouen pegats blancs o vermells a la boca, mal de coll, dolor o molèsties en empassar o nafres a la boca. Els factors de risc comuns per a l'estomatitis per dentadura postissa inclouen traumatismes per dentadura postissa, mala higiene de les dentadures postisses i ús nocturn de dentadures postisses. A més, els factors de risc sistèmics com ara deficiències nutricionals, immunosupressió, tabaquisme, diabetis, ús d'inhaladors d'esteroides i xerostomia tenen un paper important. Per tant, és important dur a terme exàmens exhaustius per detectar qualsevol malaltia sistèmica subjacent.
Precaucions que han de tenir les persones que porten dentadures postisses per millorar l'ajust de les pròtesis que no s'adapten bé per eliminar qualsevol trauma dental. L'èmfasi en la importància d'una bona higiene de les dentadures postisses, inclosa la neteja de la pròtesi, el remull de la pròtesi en una solució desinfectant i no portar-la mentre es dorm a la nit, és la clau per tractar tots els tipus d'estomatitis per dentadura postissa. L'aplicació tòpica i l'ús sistèmic d'agents antifúngics es poden utilitzar per tractar els casos d'estomatitis per dentadura postissa que no responen a les mesures conservadores locals.
Ulceració bucal L'ulceració bucal és la lesió més comuna en persones amb dentadures postisses. Pot ser causada per traumatismes menors repetitius, com ara dentadures postisses mal ajustades, inclosa la sobreextensió d'una pròtesi. Es pot utilitzar pasta indicadora de pressió per comprovar l'ajust de les dentadures postisses. Permet distingir les zones de contacte prematur de les zones de contacte fisiològic amb els teixits. Per tant, la zona en particular es pot polir amb una fresa acrílica. La lixiviació del monòmer residual de metacrilat de metil del material de resina acrílica de la dentadura postissa no curat adequadament pot causar irritació de la mucosa i, per tant, també ulceració oral. Es recomana als pacients que utilitzin esbandides bucals amb aigua salada tèbia i un esbandida amb betametasona, que pot curar aquestes úlceres. Es recomana la revisió de les ulceracions orals persistents durant més de 3 setmanes.
Objectius Funcionalitat miniatura|Pròtesi parcial de resina Potser és l'objectiu de major importància en una pròtesi, ja que recuperar la funcionalitat d'una boca és el bàsic per al benestar del pacient, i és el primer, encara que no l'única, que ha d'assolir. Les funcions de la boca que abans que res s'han de recuperar són: primer una masticació eficaç (eficient trituració dels aliments), sense que la pròtesi interfereixi en la deglució, ja que ambdues funcions influeixen directament en alguna cosa tan fonamental com ho és l'alimentació, i segon una fonètica adequada que permeti al pacient una correcta comunicació, sense que la pròtesi interfereixi en ella, sinó tot el contrari, que la possibiliti. A més d'això, òbviament s'ha de tenir en compte que les pròtesis no han d'interferir en la respiració.
Per aconseguir la funcionalitat de la pròtesi, s'han de tenir en compte 4 factors:miniatura|Pròtesi amovible metàl·lica
Retenció Tota pròtesi, sigui del tipus que sigui, ha de tenir un sistema de retenció eficient, és a dir, que la restauració es mantingui subjecta a la boca i no caigui o surti de la seva posició, ja que si no és així la masticació, deglució i fonètica, es veuran afectades i fins i tot impossibilitades.
Si la pròtesi és fixa, no existirà cap tipus de problema amb la seva retenció. Si és una pròtesi amovible metàl·lica, la disposició dels ganxos metàl·lics, així com l'eficàcia d'aquests, ha de ser l'adequada, ja que bàsicament la retenció de la pròtesi serà produïda pels mateixos. Si es tracta d'una pròtesi completa de resina, la més problemàtica sobre això, s'ha de tenir en compte el bon disseny de la base de la dentadura i la seva superfície, que haurà de ser prou àmplia per aconseguir una major retenció en boca (per millorar la retenció en aquest tipus de pròtesi, existeixen productes adhesius com cremes i pólvores). Si la pròtesi és mixta, el atache haurà de funcionar correctament, doncs és aquest el que facilita la retenció.
Suport El suport de les pròtesis, és a dir les estructures de la boca (dents i periodonci) que suportaran les pròtesis, han de ser acuradament escollides, ja que tant l'estabilitat com la retenció, dependrà en part d'un bon suport. Cal tenir en compte les forces oclusals perquè el suport sigui, la mesura del possible, el més ampli i millor repartit en boca.
Referències
Enllaços externs
Implants Dentals, Realitats, mites i mentides.
Categoria:Prostodòncia