Les llengües macrogê és una macrofamília de llengües d'Amèrica del Sud que inclou la família de llengües gê i altres llengües del Brasil. Com a unitat filogenètica aquest grup fou proposat per primera volta al 1926 per W. Schmidt, i es mantingué després amb modificacions que varien d'un autor a altre. Kaufman (1990) troba la hipòtesi de parentiu filogenètic com a "probable".
Classificació El nom macrogê fou proposat per primera vegada per J. A. Mason per referir-se a un ampli grup de llengües del Brasil, que suposaven relacionades amb les llengües gê. W. Schmidt hi havia emprat abans el nom ges-Tapuya, i C. Loukotka el nom tapuya-žé, en el mateix sentit. Que tots els subgrups inclosos en aquesta denominació formen una macrofamilia és una hipòtesi de treball que difereix d'un autor a altre en els detalls:J. Alden Mason, The Languages of South American Indians, 1950, p. 287Schmidt, 1926, p. 234-8Schmidt, 1944, p. 2-6
C. Loukotka (1942) inclogué 8 famílies dins de la macrofamilia tapuya-žé: Žé (gê), opaie (ofayé), kaigán (kaingáng), coroado (purí), mašakali (maxakalí), patašo (pataxó), botokudo (krenák) i kamakan (kamakã). C. Nimuendajú (1946) considerà el malalí una família independent. Mason (1950) afegí el malalí i el coropó (koropó) al macrogê, però en deixà fora l'ofayé i el Iaté (Yatê). Davis (1966) sobre una bona base comparativa demostrà que el kaingnáng és un membre de la família gê. I el 1968 aportà evidència de correspondències regulars entre les llengües gê i el maxakalí així com entre el gê i el karajá, esmentant possibles connexions del macrogê amb el bororó, el tupí i el fulnió (Yatê). Guérios (1939) havia presentat evidències del parentiu del bororó oriental i dues llengües gê septentrionals, el timbira (Canela) i el kayapó. Gudschinsky (1971) comparant l'ofayé amb la reconstrucció de Davis del proto-Yê mostrà que probablement aquest grup era part del macrogê. Boswood (1973) aportà alguna evidència lèxica en favor de la pertinença del rikbaktsá al macrogê. A. Rodrigues (1986) hi inclogué el karirí i el guató, i considerà que el pataxó i el malalí havien de ser part de la família maxakalí. J. Greenberg (1987) considerà que tots els grups esmentats tret del karirí formaven part del macrogê, afegint-hi a més el chiquito, l'oti i yabutí (jabutí). I tot i que Greenberg considera aquests tres últims grups "tan vàlidament macrogê com els altres", la magra evidència que presenta no prova aquesta afirmació. Kaufmann (1994) en deixa fora el yabutí i l'oti, així com al karirí, però manté dins del macrogê el chiquito. Eduardo Ribeiro, de la Universitat de Chicago, ha observat l'absència d'evidències que permeten classificar el fulnio (yatê) o el guató com a part del macrogê, així com ho va fer Kaufman per a l'oti i el chiquito.
Llengües de la família miniatura|Branques de les llengües macrogê Gran part de les llengües incloses en la hipòtesi macrogê són llengües mortes pobrament documentades. Això fa que siga difícil precisar les seues relacions dins de la macrofamília macrogê. La classificació proposada per A. Rodrigues (1999) i, ampliada per E. Ribeiro i H. Van der Voort (2010):A. Rodrigues, 1999, p. 167-8Ribeiro & Van der Voort, 2010, p. 517-570.
Llengües gê, 13 llengües en tres branques: Gê septentrional Yaikó (†, SE Piauí) Timbira (Pará, Tocantins) variants: Canela: 1.800 (2001); Gavião: 811 (2005); Krinkatí: 420 (1995); Krahô: 2.000 (1999); Krenjé: 30 (1995).Ethnologue report for language code - CanelaEthnologue report for language code - Gavião, ParáEthnologue report for language code - Krinkati-TimbiraEthnologue report for language code - KrahôEthnologue report for language code - Kreye Apinajé (N Tocantins): 1.260 (2003);Ethnologue report for language code - Apinayé Kayapó (E. Mato Grosso, S Pará): 2.200 (1986); 7.100 (2003), variants: A'ukré, gorotire, kararaô, kikretum, menkrangnotí, xikrin.William Bright (1992). International encyclopedia of linguistics. Tom II. Nova York: Oxford University Press, pàg. 368. .Ethnologue report for language code - Kayapó Panará (kren-akarôre) (N. Mato Grosso, SO Pará): 250 (2004);Ethnologue report for language code - Panará Suyá (Mato Grosso): 330 (2002); variants: tapuyana (tapayúna), suyá;Ethnologue report for language code - Suyá Gê central: Xavante (SE Mato Grosso, abans també N Goiás): 10.000 (2000); 7.000 (2002);Ethnologue report for language code - XavánteKenneth Katzner (2002). The languages of the world. Nova York: Routledge, tercera edició, pàg. 341. . Xerente (Tocantins): 1.810 (2000);Ethnologue report for language code - Xerénte Xakriabá (Minas Gerais): ?Ethnologue report for language code - Xakriabá Gê meridional Kaingang (São Paulo, Santa Catarina, Paraná, Rio Gran do Sul): 20.000 (2002); 18.000 (2003); 21.000 (2008);Ethnologue report for language code - KaingangWilliam Frawley (2003). International encyclopedia of linguistics. Volum I. Oxford: Oxford University Press, pàg. 528. .Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, p. 212, . Xokleng (Santa Catarina): 760 (1995);Ethnologue report for language code - Xokleng Llengües kamaka [extintes] Kamakã (†, SE Bahia, NE Espírito Santo) Mongoyó (†, SE Bahia) Menién (†, SE Bahia) Kotoxó (†, SE Bahia) Masakará (†, SE Bahia) Llengües maxakalí Maxakalí (NE Minas Gerais, N Espírito Santo): 800 (1997)Ethnologue report for language code - Maxakalí Kapoxó (†, variants: kumanaxó, panháme; NE Minas Gerais, SE Bahia); Monoxó (†, NE Minas Gerais, ES Bahia) Makoní (†, NE Minas Gerais) Malalí (†, NE Minas Gerais) Pataxó (†, 4600 (grup ètnic), variants: hãhãhãi; SE Bahia) Llengües krenak Krenák (Botocudo) (NE Minas Gerais, N i C Espírito Santo, abans SE Bahia): 150 (1997); variants: nakrehé, nakpié, nakyanúk, nakyapmã, nyepnyep, etwet, minyãyirún, yiporók, pojitxá, potén, krekmún, bakuén, aranã.Ethnologue report for language code - Krenak Guerén (†, SE Bahia) Llengües purí [extintes] Purí (†, Espírito Santo, Rio de Janeiro, NE São Paulo, SE Minas Gerais) Koropó (†, Espírito Santo) Coroado (†, Espírito Santo) Llengües karirí [extintes] Kipeá (kirirí) (†, 1830 (grup ètnic), NE Bahia, Sergipe) Dzubukuá (†, illes del riu São Francisco en N Bahia) Sabuyá o sapoyá (†, C Bahia) Kamurú (Pedra Blanca) (†, E Bahia) Idioma yatê (fulniô o carnijó, Pernambuco): 2.930 (1999); 2.788 (2006);Ethnologue report for language code - IatêE. K. Brown, R. E. Asher, J. M. Y. Simpson (2006) . Encyclopedia of language & linguistics. Tom II. Boston: Elsevier. . Idioma karayá (E Mato Grosso, O Tocantins): 2.700 (1988); 3.600 (1999), variants: karayá, yavaé, xambiwá.Ethnologue report for language code - Karajá Ofayé (opaié) (E Mato Grosso do Sul): 15 (2005) variants: ivinheima, vacaria.Ethnologue report for language code - Ofayé Llengües bororo Bororo oriental (S Mato Grosso): 1.020 (1997)Ethnologue report for language code - Borôro Bororo occidental (†, E Mato Grosso) Umutina (O Mato Grosso): ?Ethnologue report for language code - Umotína Otúke (†, E Bolívia) variants: kovare[ca], kurumina[ca] Guató (SO Mato Grosso): 40 (1995)Ethnologue report for language code - Guató Rikbaktsá (N Mato Grosso): 910 (2001)Ethnologue report for language code - Rikbaktsa Yabutí (Jabutí) Arikapú (o mashubi, Rondônia): 6 (1998)Ethnologue report for language code - Arikapú Yeoromichí o djeoromitxí (Rondônia): 5 (1990)Ethnologue report for language code - Jabutí
Semblança lèxica Hi ha una gran disparitat lèxica en la família macrogê, raó per la qual els lingüistes difereixen sobre el nombre de branques que compondrien la família. El projecte comparatiu ASJP, basat només en comparacions de vocabulari, no pot establir-ne la relació exacta entre alguns grups, i l'arbre filogenètic que proposa per a aquestes llengües consta de 9 parts, sense que es puga explicitar sobre la base de la informació disponible la relació entre elles. Se n'obtenen 9 branques a partir de la comparació lèxica.ASJP - World Language TreeASJP - World Language Tree 03
Relacions amb altres famílies Les llengües macrogê comparteixen una morfologia irregular amb les famílies tupí i carib. Rodrigues (2000) i Ribeiro les connecten com una família gê-tupí-carib.
Viegas Fangs ha trobat una sèrie de semblances entre el sistema pronominal de les llengües macrogê i les mataco-guaicurú, semblants a les similituds que altres autors han assenyalat entre el macrogê i el chiquito.
Distribució geogràfica i història Distribució geogràfica Tot i que moltes llengües macrogê es parlen a l'Amazònia brasilera, la distribució geogràfica és més circumamazònica, envoltant l'Amazònia per l'est i el sud. La majoria de llengües es concentren a l'est i nord-est de Brasil, tot i que alguns pocs grups habiten al centre i el sud-oest de Brasil. L'única llengua macrogê coneguda parlada fora de l'actual Brasil és l'otuke, que es parlava a l'est del riu Paraguai a Bolívia. Des d'un punt de vista geogràfic el domini de les llengües macrogê pot dividir-se en tres àrees: oriental, central i occidental, que s'estenen diagonalment al llarg de les terres baixes de Sud-amèrica de l'est i nord-est atlàntic al curs alt del riu Paraguai:
El grup central inclou el karayá i les llengües gê: s'estén aquesta última al nord i al sud al llarg de la sabana fins a Piauí i Maranhão al nord, i fins a Rio Grande do Sul al sud. El karayá s'estén al llarg d'un eix nord-sud, però es limita a la vall del riu Araguaia, incloent l'illa Bananal. El grup oriental n'estaria format pel purí, el krenák, el maxakalí, el kamakã, el karirí i el yatê. El purí s'estenia al llarg del riu Paraíba do Sul i s'expandia al nord fins al riu Doce. El krenák s'estenia des del riu Doce al Paraguaçu al NE de Minas Gerais, el centre i N d'Espírito Santo i SE de Bahia. La família maxakalí anava des dels rius Sapucaí i São Mateus fins al riu Jequitinhonha a l'E de Minas Gerais, N d'Espírito Santo i SE de Bahia. El kamakã es trobava entre els rius Jequitinhonha i Contas al SE de Bahia. El karirí se situava sobretot entre l'Itapicuru i el curs mitjà i baix del São Francisco al centre i NE de Bahia i el S de Sergipe. El yatê se situa al nord del baix São Francisco a Pernambuco. El grup occidental inclou el boróro, l'ofayé, el rikbaktsá i el guató. El boróro s'estén des del naixement de l'Araguaia a Bolívia oriental i el guató es troba en el curs alt del Paraguai, al sud-est del bororó. L'ofayé ocupava un franja de l'alt Paraná des de la dedembocadura del Tietê cap avall, passant per la desembocadura del Pranapanema. El rikbaktsá es localitza lluny cap al nord sobre el riu Juruena, un dels principals centres dels tapajós; el rikbaktsá és l'únic grup macrogê que es troba exclusivament dins de l'Amazònia (tot i que algunes ètnies d'altres grups també ocupen l'Amazònia: els panará, els suyá, els tapayuna i els kayapó). És probable que tots aquests grups entraren tardanament a l'Amazònia per la pressió dels invasors portuguesos.
Història Al s. XVI, quan els europeus, sobretot portuguesos i francesos, arribaren a la costa oriental de Sud-amèrica, la major part de les àrees costaneres estava ocupada per ètnies que parlaven llengües tupí-guaranís, tot i que en alguns llocs ètnies macrogê viatjaven estacionalment a la costa per obtenir recursos de la mar. N'era el cas per exemple dels maromomim o guarulho i dels waitaká les llengües dels quals no estan ben documentades, tot i que se sospita que eren del grup purí.