Rellotge d'empeus és un tipus de rellotge solar elemental. Des dels temps de la República Romana fins ben entrada l'edat mitjana es troben diversos testimonis literaris d’un singular sistema per calcular l’hora basat en la longitud de l’ombra del cos humà il·luminat pel Sol. Aquest procediment, documentat en fonts agronòmiques, manuals de camp i tradicions populars, constitueix una de les formes més antigues de gnomònica empírica.R. T. E. Paladius, Re Agricultura, edicions diverses.«Rellotges de sol, ombres del passat», *Mètode*, disponible a: https://metode.es/revistas-metode/article-revistes/relojes-de-sol-sombras-del-pasado.html
Mètode Aquest mètode empra la relació constant aproximada d’1/7 entre l’altura d’un individu i la longitud del seu propi peu. Un exemple clàssic d’aquesta proporció es pot observar al Home de Vitruvi, on la relació entre les parts del cos humà segueix patrons geomètrics regulars. Aplicant aquesta proporció, es podien tabular longituds d’ombra d’empeus per a cada hora i per a cada mes, obtenint així el rellotge d’empeus.«A Human Sundial», *Science Friday*, disponible a: https://www.sciencefriday.com/educational-resources/a-human-sundial/J. L. Heilbron, The Sun in the Church, University of California Press, p. 207; disponible parcialment a Google Books.
Exemples de rellotges Taules d’aquest estil es troben a l’obra agronòmica Re Agricultura de Paladius, on es descriuen mètodes pràctics per determinar hores i estacions mitjançant ombres corporals.
A Espanya es conserva un exemple notable de rellotge d’empeus a l’església visigòtica de San Pedro de la Nave (província de Zamora), inscrit en la pedra dels carreus propers a l’arc toral.«How to tell the time without a clock», *Reader’s Digest*, disponible a: https://www.readersdigest.ca/home-garden/tips/how-to-tell-the-time-without-clock/
A València, aquest sistema fou utilitzat durant segles per mesurar els intervals de servei de l’aigua entre els regants de la séquia del Port d’Atzeneta. Segons l’estudiós Joan Olivares, la persistència d’aquest mètode es devia al fet que la séquia era compartida per dues comunitats de regants, i qualsevol canvi cap a instruments més moderns hauria generat desavinences. Encara avui alguns regants d’edat avançada recorden i saben utilitzar aquest antic procediment.J. Olivares, estudis sobre la gnomònica valenciana.
En l’actualitat, alguns nòmades del desert empren la longitud de la seva ombra per determinar l’hora de les oracions vespertines prescrites per l’islam, especialment l’ashr, que segueix a l’oració del zhur.«Shadows and human body clock time», disponible parcialment a Google Books: https://books.google.cat/books?id=D8j6Jq1SwM8C
Vegeu també Història de la gnomònica Gnòmon
Referències
Categoria:Gnomònica