La síndrome de Wellens és una manifestació electrocardiogràfica de l'estenosi arterial coronària descendent anterior proximal esquerra (LAD) en pacients amb angina de pit inestable . Originalment pensat com dues presentacions separades, A i B, que ara es considera una forma d'ona en evolució, inicialment d'inversions de l'ona T bifàsica i més tard convertida en simètrica, sovint profunda (> 2 mm), l'ona T inversions en les derivacions precordials anteriors. Descrit per Hein JJ Wellens i els seus col·legues el 1982 en un subgrup de pacients amb angina inestable, no sembla que sigui rara, apareixent en el 18% dels pacients en el seu estudi original. Un estudi prospectiu posterior va identificar aquesta síndrome en el 14% dels pacients en presentació i el 60% dels pacients en les primeres 24 hores.
La presència de la síndrome de Wellens té un valor diagnòstic i pronòstic significatiu. Tots els pacients de l'estudi de De Zwann amb resultats característics tenien més d'un 50% d'estenosi de l'artèria descendent anterior esquerra (mitjana = 85% estenosi) amb oclusió completa o gairebé completa en un 59%. En el grup d'estudi original de Wellens, el 75% de les persones amb manifestacions típiques de síndrome tenien un infart de miocardi anterior. Es va trobar que la sensibilitat i l'especificitat per a una estenosi significativa (més gran o igual al 70%) de l'artèria LAD eren del 69% i del 89%, respectivament, amb un valor predictiu positiu del 86%.
La síndrome de Wellens també s'ha vist com una rara presentació de la cardiomiopatia d'estrès.
Diagnosi Inversió progressiva de l'ona T profunda simètrica en els cables V2 i V3 Pendent de les ones T invertides generalment a 60 ° -90 ° Poca o sense elevació de marcadors cardíacs Elevació discreta o sense segment ST Sense pèrdua d'ones R precordials .
Referències
Categoria:Signes i símptomes cardíacs Categoria:Arrítmies