Lluís Amorós i Portolès (Barcelona, 17 de desembre de 1920 - Palma, 15 de març de 2001) va ser un cristal·lògraf català.
Biografia Després d'estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona entre els anys 1940 i 1943, es llicencià el 1943. El 1945 es doctorà a Madrid. El 1954 guanyà la càtedra de cristal·lografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla, on només restà un curs. El 1955 passà a la Universitat de Barcelona, i l'any següent a la Universitat de Madrid. Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou investigador dins de l'Instituto de Roentgenología y Cristalografía de Barcelona. Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l'escola encapçalada per Francesc Pardillo i Vaquer i s'especialitzà en l'estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X. Va ser membre de l'Academia de Ciencias de Córdoba (Argentina) i també membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) des del 1965. Va estar casat amb la investigadora en ciències físiques Maria Lluïsa Canut Ruiz.
Reconeixements Premi Francisco Franco de Ciències, conjuntament amb la seva dona, la també doctora Maria Lluïsa Canut Ruiz, pel seu treball d'investigació: La difracción difusa de los cristales moleculares (1963) "Research Recognition Award" el de la Southern Illinois University Graduate Council (1968) Premi "Leo Kaplan" de la Sociedad Sigma XI (USA) (1970)
Publicacions Cristaloquímica (1951) Cristalofísica, Propiedades continuas (1958) Introducción al estado sólido (1962) El lapidario de Alfonso X el Sabio (1961) La gran aventura del cristal (1978)
Referències
Bibliografia
Categoria:Científics barcelonins del CSIC Categoria:Cristal·lògrafs Categoria:Morts a Palma Categoria:Químics barcelonins Categoria:Físics barcelonins Categoria:Químics catalans del sud contemporanis Categoria:Físics catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Nascuts el 1920