miniatura|Inici del periple del mar euxí d'Arrià de Johann Froben i Nicolaus Episcopius, Basilea 1533
Un periple (del grec περίπλους, «circumnavegació», l'equivalent llatí és navigatio , «navegació») és un tipus de document antic que contenia el conjunt d'observacions fetes en un viatge per mar que podien ser útils als navegants futurs: distàncies entre punts, descripcions de la costa, vents, corrents, bancs de sorra, ports, ancoratges, aprovisionament, etc. Era utilitzat pels navegants fenicis, grecs i romans. Tenia el mateix objectiu, doncs, que els posteriors Itinerarium romans de postes de carretera. Els navegants grecs hi afegien diverses anotacions, que, si eren geògrafs professionals (com eren molts), es convertien en la seva pròpia contribució a la geografia grega. En aquest sentit, el periple era una espècie de registre.
El nom periple és, almenys, tan antic com el primer historiador grec, el joni Hecateu. Les obres d'Heròdot i Tucídides contenen passatges que semblen basats en "περίπλους".
Característiques del gènere Aquests testimonis geogràfics constitueixen una literatura nàutica primitiva, i amb un evident caràcter pràctic. Era una "literatura" destinada completament a les tasques dels homes de mar, interessada només pels temes útils a aquests efectes i, per tant, sense intenció científica. Actualment existeixen a tot vaixell (i són exigides per les reglamentacions) aquest tipus de publicacions, compostes en general de diversos volums. El seu nom en català és derroter.
Efectivament, totes les expedicions d'exploració marítima pels fenicis van tenir aquesta característica.Phoenician Sigui and Land Voyages & Routes - Jona Lendering, per Gozález Ponce, especialista en el gènere, detalla els trets que identifiquen un periple. Un dels principals és la descripció unidireccional .González Ponce, Francisco J., "El Periple de la mar Eritreo i l'evolució interna del gènere periplográfico: Noves aportacions al problema de la data ", Universitat de la Rioja, Habis, ISSN 0210-7694, N º 23, 1992, pags. 237-246.González Ponce, Francisco J., "Periplografía grega d'època imperial" , Universitat de La Rioja, Habis, ISSN 0210-7694, N º 33, 2002, pags. 553-571.
Periples supervivents Fins a l'actualitat, han sobreviscut diversos exemples de periples:
El Periple d'Hannó el Navegant, explorador cartaginès que va explorar la costa d'Àfrica, de l'actual Marroc fins al Senegal, als segles VI o V aC.H. Schoff (trans.), The Periplus of Hanno a voyage of discovery down the west African coast0 (1912)
El Periple Massaliota, una descripció de les rutes comercials al voltant de les costes de l'Europa Atlàntica, probablement datat del .
El periple de Píteas, Entorn de l'oceà (Περί του Ωκεανού), del , que no ha sobreviscut; només en resten fragments, citat o parafrasejat per autors posteriors, sobretot a l'obra d'Aviè, l'Ora maritima.
El Periple de Pseudo-Escílax, generalment es creu que data del IV o III aC
El Circuit de la Terra o Iambes al Rei Nicomedes, de Pseudo-Escimne, a final del
El Periple de la Mar Eritrea, escrit sobre la primera centúria aC.Xinru Liu, The Silk Road in World History (Nova York: Oxford University Press, 2010), 34.
El Periple del Pont Euxí, una descripció de les rutes comercials al voltant del mar Negre, escrit per Flavi Arrià.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Geògrafs grecoromans